35 anys en coma: ¿una història real o ficció?

Però la que semblava una història increïble es perfila ara com a això: una cosa inversemblant. ¿Realment l’autor explica la veritat o només hi ha retalls precisos en tot el seu discurs? Premsa escrita, ràdios i televisions s’han fet ressò ara d’aquesta possibilitat i han convertit aquest gallec en ‘trending topic’.

Aquest diari va intentar sense èxit posar-se en contacte amb ell ahir a través de múltiples trucades, que en cap moment va respondre, malgrat que la intenció tan sols era aclarir alguns punts sobre la seva vida.

La veu d’alarma que la seva història no és certa l’han donat els seus propis veïns, així com altres coneguts, assegurant que el van veure portant una vida normal en els anys en què ell assegura haver estat en coma, entre 1979 i el 2014, quan afirma que es va despertar. Els comentaris sobre la seva persona són, en lguns casos, veritablement durs, per això s’entén que ell hagi decidit desconnectar i no respondre les trucades.

Anem al principi. Manel Monteagudo, pseudònim de José Manuel Blanco Castro, es va embarcar en altura com a oficial electricista i quan tenia 22 anys va tenir un accident al caure des d’una altura de sis metres en un vaixell de càrrega rumb a l’Iraq. Així ho va explicar a ‘Faro’ a finals d’octubre.

A partir d’aquell moment no recorda res, fins que es va despertar 35 anys després a casa seva, amb la que era la seva nòvia al seu costat.

«Em vaig despertar en una habitació que no coneixia, aquí on continuo vivint. No reconeixia res, estava molt sorprès, no entenia res. De sobte ve una senyora, amb cabells blancs, i es llança a sobre meu plorant. Quan li vaig veure la cara vaig reconèixer la meva nòvia de llavors», va narrar a aquest diari.

Ella li va presentar les seves dues filles en comú i, poc després, es va convertir en avi.

És el tema dels anys de naixement de les filles un dels que no acaba de quadrar en dates amb la història que explica Manel Monteagudo, tot i que l’explicació en aquest sentit seria ben simple i són totalment innecessaris, i estan fora de lloc, els judicis morals sobre això tenint en compte el llarg període en què la seva parella s’hauria trobat sola. Però la qüestió no és aquesta, sinó que alguns dels seus veïns afirmen haver vist junta «tota la família pel carrer», cosa que desmentiria almenys bona part de la història.

Hi ha altres qüestions que també la posen en dubte, com una notícia publicada per ‘Faro’ l’abril de 1992, en la qual un mariner de Noia anomenat José Manuel Blanco Castro, tripulant del pesquer corunyès ‘Marcelo’, va haver de ser evacuat després de patir una insuficiència respiratòria quan navegaven per aigües del Gran Sol. En cas de tractar-se d’ell, ja que coincideixen el seu nom i procedència, tampoc quadrarien les dates.

També és curiós el fet que en altres mitjans de comunicació va concedir entrevistes fa anys assegurant que havia patit «amnèsia», no estat vegetatiu.

La història de Manel Monteagudo la recolza el fet que va estar ingressat durant anys, segons afirma, en un hospital de l’Iraq, un fet difícilment demostrable des d’Espanya, i més tractant-se d’aquest país. «Vaig haver d’aprendre a caminar, a llegir, a parlar bé, tot i que no del tot bé, perquè a l’hospital de l’Iraq em van malmetre les cordes vocals amb un tub. Aquesta no és la meva veu anterior. També vaig haver d’aprendre a escriure», va afirmar en la seva entrevista a ‘Faro’.

Notícies relacionades

Andalusia i Madrid reben la major part de menors migrants

Front comú contra les malalties transmeses per mosquits

I ho va fer ràpidament, perquè des que va tornar «a la vida real» ja ha escrit quatre llibres amb aquest que promociona ara. «En vaig fer també un d’autoeditat per la meva filla, que, per cert, va tenir tan bona acollida que en vam fer 300 exemplars més», va informar.

Ara només el temps, o ell mateix, dirà si ‘De mariño a poeta’ és l’obra d’un autor sincer o si algun tipus de dura experiència vital per la qual va poder passar o si les seqüeles l’han portat a exagerar o fins i tot confondre el seu passat.