La pandèmia frena els estudis de la vacuna espanyola contra la tuberculosi

La pandèmia de coronavirus ha retardat els estudis de MTBVAC, la nova vacuna candidata davant la tuberculosi de factura espanyola que desenvolupa l’equip dirigit pel doctor Carlos Martín Montañés a la Universitat de Saragossa. En estudis preclínics, MTBVAC, ha demostrat que confereix més protecció davant la malaltia que la BCG, l’única de què es disposa en l’actualitat i que ja ha complert un segle de vida. No obstant, el seu desenvolupament s’ha vist paralitzat per la crisi sanitària: gairebé un any de demora en els estudis en nadons i adults, explica l’investigador, a ‘El Periódico de España’, diari que pertany a aquest grup, Prensa Ibérica. La inversió en vacunes davant la tuberculosi el 2020 va ser d’1 dòlar (0,86 euros) per cada 1.000 dòlars (862 euros) que es van invertir en el mateix apartat contra la Covid-19.

MTBVAC és una de les 14 noves vacunes contra la malaltia que es troben en desenvolupament clínic arreu del món. Està dissenyada pel grup d’investigació genètica del doctor Martín Montañés, del Departament de Microbiologia de la Universitat de Saragossa, que fa 25 anys que treballa en el seu desenvolupament, i Brigitte Gicquel, de l’Institut Pasteur de París. És una de les més prometedores a nivell mundial. 

«Hem de ser conscients que la tuberculosi és una malaltia respiratòria i transmissible», assenyala l’expert. De no aconseguir-se controlar la malaltia a tot el món, l’amenaça d’una epidèmia de soques no tractables és sempre present», adverteix l’investigador aquest diari. Disposar d’una vacuna eficaç és essencial per a la lluita global contra la malaltia, precisa.

Més casos i menys tractaments

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha tornat a advertir-ho: per primera vegada en 10 anys, han deixat de baixar els casos de tuberculosi arreu del món i, el que és més greu, n’ha disminuït el diagnòstic i el tractament, amb la qual cosa esperem un repunt en els casos i morts en els pròxims anys. El que més preocupen són els casos de tuberculosis multiresistents que fan que perdem la capacitat de tractar la malaltia i tornem a l’era preantibiòtica».

El 18 de juliol de 1921, un nadó de pocs dies de vida nascut a París va rebre la primera dosi de BCG –la denominació correspon a les sigles de Bacilo de Calmette-Guérin–, la primera, i fins ara, única vacuna davant la tuberculosi que, actualment, s’utilitza en uns cent països. Segons els experts, aconsegueix grans èxits (com la prevenció de les formes greus de tuberculosi en nens), però també grans carències (no evita la infecció primària en adults, ni la progressió de la infecció latent).

«L’actual vacuna de la tuberculosi deriva d’una soca de Mycobacterium bovis, que causava tuberculosi en vaques, i en la seva atenuació va perdre una regió que conté antígens majors del bacil», explica Carlos Martín a aquest diari. És una de les vacunes més utilitzades arreu del món, per la seva protecció contra les formes greus de tuberculosi en nens, però, prossegueix, atesa la seva «pobra protecció contra les formes respiratòries de la malaltia, la malaltia continua transmetent-se i causant més de 10 milions de nous casos i més d’1,5 milions de morts cada any». Segons dades de l’OMS encapçala aquesta llista l’Índia, seguida d’Indonèsia, la Xina, les Filipines, el Pakistan, Nigèria, Bangladesh i Sud-àfrica. 

¿Quina és la situació a Espanya?. «El nombre de casos no és gaire alt i pot variar entre 5-20 per 100.000 habitants. La tuberculosi és una malaltia tractable amb una combinació de fàrmacs durant sis mesos i el nostre país compta amb laboratoris de diagnòstic molt bons així com amb clínics que fan que el nombre de casos resistents als fàrmacs siguin baixos», contesta el microbiòleg.

Més protecció que BCG

La vacuna que desenvolupa l’equip del doctor Martín Montañés «es construeix a partir d’una soca de Mycobacterium tuberculosi aïllada d’un pacient i que pertany al Llinatge 4, un dels més freqüentments aïllats en humans». Va ser fabricada, detalla, per enginyeria genètica inactivant el circuit de virulència regulat per un factor de transcripció denominat PhoP.  En models animals, abunda, aquesta vacuna ha mostrat una protecció més gran que BCG contra les formes respiratòries de la malaltia.

Els inicis van ser l’estudi d’una epidèmia de tuberculosi multiresistent en els anys 90 del segle passat entre pacients VIH positius, abans de tenir una teràpia antiretroviral eficaç i que va causar més d’un centenar de morts al nostre país. Veient que aquest factor de transcripció PhoP era el responsable de l’augment de virulència, va ser quan l’equip d’investigació de la Universitat de Saragossa –en col·laboració amb l’Institut Pasteur– va decidir inactivar un aïllament clínic de M. tuberculosi d’un pacient», relata l’investigador.

Dins de projectes europeus, col·laboren amb diferents laboratoris i, en aquests 25 anys, han demostrat que MTBVAC protegeix millor que BCG en models, ratolí cobai i macacos contra les formes pulmonars de la malaltia.  Quan mostri la seva eficàcia en Fase 3 en humans «podrà ser una eina importantíssima» per al control de la malaltia, assegura Martín.

La frenada de la pandèmia

Com no, la pandèmia de coronavirus també ha alentit el curs d’aquestes investigacions, assenyala el catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Saragossa. MTBVAC ja està preparada per iniciar assajos d’eficàcia de Fase 2A en nounats en països en els quals la malaltia és endèmica. Però aquests estudis en nadons van finalitzar amb un retard d’un any. Ara s’estima que la Fase 3 s’iniciarà el segon trimestre del 2022.

Notícies relacionades

Missatge al turista: «Extremadura és verda i tot continua igual»

Retards a Rodalies un mes abans de començar les obres de l’R3

S’estudiarà, detalla el microbiòleg, la seguretat en major nombre de bebès al Senegal, Madagascar i Sud-àfrica i, també, l’eficàcia en diferents centres de Sud-àfrica durant 5 anys. Els dos projectes, detalla, estan parcialment finançats per la Unió Europea a través del programa EDCTP (The European and Developing Countries Clinical Trials Partnership) i per la farmacèutica espanyola Biofabri, una de les filials de la gallega Zendal que, a més, és el soci europeu de Novanax per a la producció de la vacuna davant el coronavirus de la companyia nord-americana.

«Actualment estem iniciant el disseny dels estudis d’eficàcia en adolescents adults que pot tenir un gran impacte en la lluita contra la tuberculosi i per a això estem buscant col·laboracions i finançament»; indica Carlos Martín que, a més, sobre l’impacte de la crisi sanitària en altres investigacions, revela que segons STOP-TB, la inversió en vacunes de tuberculosi l’any 2020 va ser d’1 dòlar (0,86 euros) per cada 1.000 dòlars (862 euros) que es van invertir en vacunes davant la Covid-19.