El polèmic vol del pigarg: l’alliberament de set exemplars revolta els científics, que alerten de l’impacte a Astúries

Set dels nou acaben de ser deixats anar en llibertat (va ser el 4 d’octubre passat). Si la seva presentació asturiana va ser polèmica –va generar el rebuig de nombroses agrupacions ecologistes i conservacionistes perquè consideren que no està acreditat que el pigarg sigui autòcton d’Espanya–, el seu alliberament no ho ha sigut menys, atès el secretisme en què es va realitzar, ja que se’n va informar setmanes després.

«No es pot assegurar amb certesa que el pigarg hagi mantingut una població estable en temps històrics a Espanya. Per tant, aquest projecte no conduiria a la tornada d’una espècie extinta, sinó a la introducció d’una espècie forana», adverteixen els professors de la Universitat d’Oviedo David Álvarez i Alfredo Fernández Ojanguren, i l’investigador Germán Orizaola en un article conjunt a la publicació científica ‘The Conversation’.

Aquests tres especialistes –els arguments dels quals recolzen diverses agrupacions, així com col·legues professionals, ramaders i ecologistes– lamenten el «secretisme» del projecte del pigarg, inclòs entre les 13 espècies d’animals que se suposen extingides al medi natural espanyol en temps històrics. Una decisió que, com a mínim, qüestionen partint que, per considerar-ho així, les proves han de ser «irrefutables», una cosa que no passa en aquest cas.

Risc ecològic

«La documentació que s’ha utilitzat per a la seva catalogació com a espècie extinta es redueix a uns informes sobre restes arqueològiques, a diverses cites d’exemplars solitaris i a dubtosos indicis de cria», afirmen. Adverteixen que primer cal avaluar-se si les causes que han fet extingir-se una espècie han desaparegut, si el lloc d’alliberament és adequat i si hi ha risc ecològics. Perquè, alerten, la seva introducció fallida «pot produir un desajust ecològic de conseqüències impredictibles».

Notícies relacionades

Una allau de tomàquets cobreix Bunyol de vermell

L’escola catalana tanca in extremis les plantilles de professors amb les últimes adjudicacions

Esmenten, per exemple, que no s’ha considerat l’impacte en espècies amenaçades com el cormorà o el salmó, o sobre el bestiar: «A Anglaterra, un projecte similar d’Astúries acaba de ser cancel·lat pel seu possible efecte negatiu sobre els animals domèstics». A més, els set pigargs han sigut alliberats dins de la Zona d’Especial Protecció per a Aus Ria de Ribadesella- Ria de Tinamayor sense avaluar el seu impacte en la resta d’espècies. «A causa de la capacitat de dispersió del pigard, és probable que alguns exemplars arribin a altres espais protegits». De fet, un exemplar va arribar fins al Parc Natural de Somiedo (segons el senyal del seu emissor GPS).

El projecte de Pimiango té previst valorar durant dos anys l’evolució dels pigargs reintroduïts a la regió. El seu objectiu final, si tot surt bé, és alliberar-ne 100 exemplars i aconseguir així una població reproductora.