Denuncien el suïcidi d’una dona de Saragossa que havia demanat sense èxit l’eutanàsia

L’associació Dret a Morir Dignament (DMD) ha denunciat el suïcidi d’una dona, que es va treure la vida dissabte i ha sigut enterrada aquest dilluns, després de reclamar en diverses ocasions el seu dret a l’eutanàsia. Critiquen que ni la seva metge, ni els responsables del seu centre de Salut (el de Torre Ramona) tramitessin la seva sol·licitud. Des del col·lectiu reconeixen que hi ha hagut un «rebuig de la sol·licitud, un silenci total, del seu metge i del seu centre de salut», assegura una membre de l’equip d’ajuda personalitzada de DMD, i reclamen que «cap sol·licitud es quedi a la paperera», perquè «tenia dret que se l’atengués» perquè «complia els requisits» per demanar-la.

L’Emilia arrossegava una luxació de maluc congènita, que amb els anys havia anat sumant-se a un greu deteriorament de les seves condicions físiques sense cap possibilitat de millora; es mantenia postrada al llit, tancada en un pis sense ascensor, atesa per la seva família, però amb dolors constants. 

Fins fa tres anys, aconseguia baixar al carrer, es manejava amb caminador i, tot i que tenia les extremitats inferiors immobilitzades pujava fins a casa seva gatejant. Però des del 2019 la seva vida es va limitar a sofà-llit-sofà i algun breu moviment per la casa.

L’Emilia M. M., de 83 anys, tenia molt clar que volia morir, després de passar tres anys entre el llit i el sofà de casa seva, a Las Fuentes. De fet, s’havia informat en nombroses ocasions sobre l’eutanàsia, sobretot a través de la treballadora social que li havia anat explicant com es trobava la llei». Fins i tot «havia intentat suïcidar-se dues vegades», per la qual cosa des de l’associació asseguren que per a ella «la solució sempre va ser el suïcidi». Una vegada que es va aprovar la llei orgànica de regulació de l’eutanàsia, va començar la tramitació, «pensant que seria molt més fàcil». A principis de juliol, l’Emilia va presentar per primera vegada la petició, però el seu metge de capçalera no va voler tramitar-la. Quinze dies després, va tornar a sol·licitar-la i tampoc, «ningú va voler agafar-l’hi». Al final, la filla de l’Emilia, que l’ha acompanyat en tot el procés, va aconseguir parlar amb el coordinador del centre de salut, però no va aconseguir entregar-la. També van arribar a posar-se en contacte amb gerència, qui els va dir que aconseguirien «un comitè avaluador», que mai es va posar en contacte ni amb l’afectada ni amb la família.

«Por professional»

Notícies relacionades

Setmana d’inestabilitat a Catalunya: el temps canvia i arriben núvols i tempestes

Missatge al turista: «Extremadura és verda i tot continua igual»

Des del Departament de Sanitat del Govern d’Aragó asseguren que la tramitació d’aquest cas es trobava «en la fase de recerca d’un segon facultatiu, per part de la Direcció d’Atenció Primària del sector» perquè es cursés la sol·licitud de l’afectada, ja que el seu facultatiu de referència (metge de família) s’havia negat a fer-ho. A més, assenyalen a aquest diari que el departament «extremarà la vigilància perquè es compleixin correctament els terminis de la llei de l’eutanàsia, amb la qual es troba absolutament compromès».

Des de l’associació entenen la «por professional» de fer-se càrrec d’una situació com aquesta, sobretot perquè «es desconeix la llei», però un metge té dret a l’objecció de consciència i per això un altre se n’hauria de fer càrrec. Al el Centre de Salut Torre Ramona, «cap metge va voler responsabilitzar-se’n», asseguren. L’únic que han pogut conèixer és que el 4 de novembre va arribar la notificació a gerència, però a l’Emilia en cap moment li van fer justificant de recepció.