El magma del volcà de La Palma fa menys soroll per emergir a la superfície

Aquest relatiu silenci pot tenir dues explicacions, que la canonada per la qual surt la lava s’hagi eixamplat o que estigui rebent menys aliment. Cal recordar que el tremor està causat pels cops que produeix el magma quan xoca contra les parets de la cambra magmàtica o al conducte de sortida, o a causa de les explosions de les bosses de gas. Per això, un eixamplament del conducte de sortida podria explicar el descens en el tremor. Aquesta circumstància es produeix quan la muntanya creix i el seu conducte es fa més gran, cosa que permet al magma que se situa a 2 o 3 quilòmetres de profunditat emergir sense necessitat d’haver de realitzar un gran esforç i, per tant, sense haver d’exercir tanta pressió a les parets d’aquestes canonades.

«No és descartable perquè el tremor està relacionat amb la geometria del conducte tant interna com externa», explica el sismòleg de l’IGN, Itahiza Domínguez. Aquests canvis poden produir que canviï fins i tot el transcurs de l’erupció. «Creiem que va ser una modificació d’aquest tipus el que va provocar que en aquests dies canviés la forma en què es genera l’explosivitat i els gasos», remarca. 

Però els investigadors també valoren que aquesta disminució del tremor pugui estar relacionada per un canvi en l’emissió de material, és a dir, una reducció de l’aliment que està engolint el volcà. Pel vulcanòleg de l’Institut de Productes Naturals i Agrobiologia (IPNA-CSIC), Vicente Soler, no obstant, aquesta teoria és la menys plausible de les dues. I és que tant l’emissió de gasos com l’activitat sísmica a diferents profunditats continua sent alta. De fet, una de les raons per les quals el científic descarta aquest escenari és perquè, malgrat que el volcà es troba en una de les seves fases efusives, les laves que n’emanen ara mateix no es veuen transcórrer pendent avall. «Estan movent-se a través dels tubs volcànics que s’han format en les colades antigues», explica el vulcanòleg. 

Protegida del fred

Aquests tubs es formen quan la lava exterior de la colada se solidifica en contacte amb l’aire i la que surt del volcà és tan líquida que comença a erosionar-la. Com que té un pes considerable –d’uns 2.600 quilos per metre cúbic–, la gran massa làvica s’aprofita del pendent –i, per tant, de la gravetat– per exercir pressió sobre la roca semisòlida. «El sostre fred es converteix en sòlid i fa el paper de teulada, formant un túnel», explica Soler. D’aquesta manera, la lava es protegeix del fred exterior i de la desgasificació i, a més, avança a una velocitat molt més gran. 

Segons el que exposa la teoria del vulcanisme canari, el volcà palmer deu estar –després de diversos dies d’activitat estromboliana molt activa– mostrant la seva pitjor cara, la de la destrucció associada als vessaments de lava. Però no és així, almenys de moment, perquè tota la lava que ha emès en els últims dies s’està encarrilant per l’enorme extensió de «camp de lava» que ja ocupa 3 quilòmetres d’ample, 900 hectàrees i mesura 10 metres d’alt. «Ara mateix la lava està avançant per tots costats, la colada freda s’ha convertit en un autèntic laberint», indica Soler. 

Que la lava transcorri pels camins ja conquerits pel volcà és una bona notícia, però no per això els científics baixen la guàrdia. I és que la lava té moltes maneres encara de continuar afectant vivendes, cultius o negocis. Si arribés a les vores de l’enorme massa freda de piroclastos, tendirà «a desbordar-se i formar un riu a dalt, com una cascada», cosa que propiciarà que la destrucció continuï, insisteix Soler. Això és el que va passar la setmana passada amb la colada que es troba més al sud de l’erupció, que va amenaçar amb sepultar el barri de Las Norias i fins i tot arribar de nou al mar. Un altre dels riscos associats a aquesta forma de desplaçament de lava és que un dels grans blocs de piroclastos que emet el volcà diàriament pugui tapar els tubs volcànics, cosa que provocaria que es tornés a desbordar el fluid. 

En cap cas aquest descens del tremor pot indicar el final de l’erupció, ja que continua a prop dels valors mitjans que s’han mantingut durant tota la crisi volcànica. 

Cendres químiques

A més de la caiguda de les laves pel pendent, aquesta fase també s’està caracteritzant per l’emissió d’una ingent quantitat de cendres, que han enrarit l’atmosfera fins al punt d’haver de demanar el confinament a la població. El dia d’ahir la qualitat de l’aire deguda al diòxid de sofre (SO2) es va situar en nivells desfavorables a l’estació de Puntagorda entre les 7 i les 9 del matí, amb tres valors que van superar la mitjana de valor límit d’aquest contaminant (establert en 350 micrograms per metre cúbic per la normativa europea actual).

En la resta d’estacions hi ha nivells bons i raonablement bons de qualitat de l’aire, si bé s’aprecia una tendència ascendent generalitzada en els valors registrats.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

Aquestes cendres que, durant els últims dies, han sigut tan fortes que en alguns llocs han aconseguit reduir la visibilitat, arrosseguen alguns gasos tòxics, com fluor o clor. Així ho va advertir ahir el Comitè Científic, que va assegurar que «aquest procés eruptiu reflecteix un enriquiment relatiu» de fluor, respecte al clor o al sulfur, del qual hi ha una menor concentració. A més, els canvis que es produeixen en la composició i, per tant, en la quantitat de cada un d’aquests gasos continguts a les cendres tenen relació amb el mateix procés eruptiu. 

Conèixer les característiques químiques de les cendres és clau per entendre les implicacions de la inhalació d’aquests materials en la salut de la població. De moment, se sap que la inhalació d’aquests piroclastos –que no deixen de ser petites pedres– poden provocar irritació al coll i els conductes respiratoris, així com picor als ulls. Sota una exposició prolongada, les cendres poden provocar un episodi d’asma primerenca.