ENTREVISTA
Ciuró: «Catalunya tindrà una llei contra l’enaltiment del feixisme»
La consellera de Justícia diu que com a societat «les presons ens han d’ocupar i preocupar, no podem mirar cap a una altra banda»
El despatx de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, (Reus, 1971) és modern i assolellat. En una petita taula hi ha una miniatura de paper maixé de la Torre de l’Aigua de Sabadell. És un signe d’identitat d’aquesta ciutat, de la qual va ser regidora. Després, va saltar al Congrés, a Madrid. La professió d’advocada li permet espavilar-se amb facilitat.
¿Tenen data per al tancament de les presons de Wad-Ras i la Trinitat?
La necessitat de fer una presó de dones, en substitució de la de Wad-Ras, és claríssima. M’agradaria que no fos el 2027, sinó abans, perquè la urgència existeix. L’actual ubicació de Wad-Ras és un espai prou atractiu per tenir una alternativa d’usos i poder negociar amb l’Ajuntament de Barcelona perquè la presó de la Zona Franca sigui una realitat. Aquesta presó ha de donar solució a un greuge de les dones a la presó.
¿Quin greuge?
De 7.297 persones preses 538 són dones. A Catalunya hi ha una presó exclusiva de dones i les altres recluses són en mòduls de presons d’homes. La nova presó estarà pensada per elles i, per exemple, podrà allotjar embarassades o mares de nens fins a tres anys, amb zones adequades per als menors. Hem de tenir més programes de formació pensats per elles. No només han de fer perruqueria, han de poder tenir un altre tipus de taller. Si volen fer soldadura o lampisteria, que ho facin.
El tancament del centre obert de la Trinitat està vinculat a la construcció d’una segona presó a la Zona Franca.
Aquest projecte està més endarrerit que Wad-Ras. No m’atreviria a apostar per una data més pròxima que el 2027. El repte és poder avançar en itineraris propis per als joves i les dones. Les dues presons són una prioritat, però els recursos són els que són. Tradicionalment les presons són la parenta pobra de la parenta pobra, que en els pressupostos és la justícia.
¿Per què?
És un tema que no interessa en general. ¿Quants polítics han fet campanya parlant de les presons? Cap. Han començat a despertar un cert interès a partir dels presos polítics. El que volem és posar l’accent en la política social. A les presons tenim l’opció de donar una segona oportunitat a la gent que no ha tingut ni la primera. La finalitat de la pena és la reinserció. Per fer una bona reinserció hem de ser conscients que com a societat les presons ens han d’ocupar i preocupar i no podem mirar cap a una altra banda. No podem tenir oblidada la població reclusa.
¿Quins són els problemes de l’administració de justícia catalana?
Falta d’agilitat, proximitat i equipaments. Aquests problemes tenen una solució que podríem identificar. Necessitem més equipaments judicials i que no hi hagi tanta mobilitat de jutges. A Catalunya hi ha moltes vacants als jutjats. Això impacta directament en l’agilitat. Perquè quan un jutge se’n va, passen tres o quatre mesos fins que no es cobreix la plaça. Un altre dels problemes és el català. Quan una persona no es pot dirigir a la justícia en la llengua que vulgui o li sembla que no pot, hi ha un problema d’allunyament de la justícia. Farem beques per intentar despertar vocacions de jutges i fiscals a Catalunya.
«Necessitem més equipaments judicials i que no hi hagi tanta mobilitat de jutges»
Les sentències en català ronden el 7,4%.
El tema del català no només depèn dels jutges, sinó de tots els operadors de la justícia, entre els quals els advocats, que són els que primer han de redactar l’escrit en català. Si no ho fan, difícilment sortirà cap resolució en català. Tots són corresponsables del baix nivell del català en la justícia. El departament té eines, com és el normalitzador, per ajudar.
¿Què opina sobre el bloqueig del Consell General del Poder Judicial (CGPJ)?
Tradicionalment s’ha elegit el CGPJ per acord dels dos grans partits i fa més de mil dies que ha caducat. Si els partits són irresponsables, qui ha de ser responsable és el consell, a qui no pot moure res més que l’interès superior de la bona justícia, i hauria de dimitir. Amb la seva dimissió provocarien l’acord necessari i imprescindible perquè hi hagi una renovació. Després de mil dies, no és només culpa dels partits polítics, també hi ha un cooperador necessari que és el consell actual. Només dimitint s’aconseguirà que es renovi.
«Si els partits són irresponsables, qui ha de ser responsable és el CGPJ, que ha de dimitir»
¿Com haurien de ser nomenats els membres del CGPJ?
Segons la meva opinió amb criteris objectivables, amb sistemes de puntuació, pel nombre de sentències no revocades redactades pel candidat, publicacions en revistes científiques d’interès, classes magistrals o participació en cursos de formació. Un clar concurs de mèrits, amb criteris també de territorialitat de paritat, de coneixement de les llengües pròpies i especialització de drets propis. Això enriquiria la figura del consell i revertiria en la pluralitat. Jo sí que crec que els jutges són independents, però les cúpules són parcials en una causa: la unitat d’Espanya.
¿La futura llei de la memòria històrica catalana recollirà sancions per enaltiment del feixisme i el franquisme?
És un punt essencial, juntament amb els criteris per retirar símbols feixistes i franquistes, donar seguretat jurídica i que no es depengui d’una interpretació judicial, com ha passat a Madrid. Hi haurà una graduació de sancions dissuasives i proporcionals. Presentarem la llei ben aviat. Hi haurà una contundència en la persecució de l’enaltiment del feixisme i els símbols franquistes al carrer, a la via pública, amb una clara voluntat de combatre’l.
¿La seu de la Policia Nacional a la Via Laietana ha de desaparèixer?
Sí, sens dubte. Hauria de ser uns dels símbols que el Govern espanyol posés sobre la taula per acabar amb la imatge de repressió que té aquesta comissaria. Seria molt pedagògic, fins i tot per als membres del Govern espanyol.
«La comissaria de la Policia Nacional a la Via Laietana hauria de desaparèixer»
¿Cediria la Generalitat algun local de la seva propietat perquè es pogués fer aquest trasllat?
Soc de natural pràctica i no crec que ningú doni res per res, Hem d’entrar a negociar. Per part d’aquesta consellera trobaran les portes obertes.
Notícies relacionades¿S’ha vist amb la ministra Pilar Llop?
Encara no ha sigut possible. Ja li he anunciat que vull parlar de com ens donaran els 6,4 milions d’euros que hem avançat per equipaments judicials i així planificar noves inversions. L’altra qüestió és la devolució a Catalunya de les taxes per dedicar-les a la justícia gratuïta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Seguretat Social El Govern central planteja que els empleats de baixa per càncer, infart o ictus puguin tornar progressivament a la feina
- Salut Aurelio Rojas, cardiòleg, sobre els beneficis del magnesi: "Pot ajudar a perdre pes i millorar l'estrès"
- Salut mental i poder judicial (III) Esperanza Gómez, psiquiatre: "Una persona pot acabar a la presó quan el que necessita és tractament"
- Per a gurmets 3 bons restaurants per ‘baixar’ a Cambrils
- Saka destrueix l’obsessió de l’Atlètic
