Una dona, a punt de perdre la cama per la picada d’una aranya a Eivissa

El seu malson va començar una nit de finals de setembre, mentre dormia a l’apartament de la zona del port d’Eivissa on la família viu durant l’estiu. Dormia amb la seva filla, de tres anys i mig, quan es va despertar «per una sensació de coïssor» a la cama. A l’obrir els ulls va veure que tenia la part externa del panxell molt vermell i que la coïssor no remetia. «Vaig anar corrent a les urgències de Vila», recorda l’afectada, a la qual li van posar la vacuna antitetànica i li van receptar antibiòtics. Allà li van explicar que era una picada d’aranya: «Em van dir que era una aranya violinista, com la que va picar aquest estiu el noi anglès. També que aquest era el primer any que havien vist aquest tipus de picades». El jove britànic va perdre dos dits i part d’un tercer de la seva mà dreta després que el mossegués una aranya d’aquesta mateixa espècie el 29 de maig passat, mentre contemplava la posta de sol poc després d’aterrar a l’illa per a les seves vacances.

Necrosi i quiròfan

Malgrat la medicació, la zona afectada per la picada va acabar necrosada, així que el 20 d’octubre va ingressar a l’Hospital Can Misses per a una operació en la qual li van retirar tot el teixit afectat. «Vaig estar vuit dies ingressada. Em van netejar tota la necrosi. L’altre dia van veure que la ferida estava infectada, però em van aplicar un sistema que és com si llepés la infecció, la neteja», comenta Borgato, a la qual encara li queda un pas més per quiròfan. El pròxim 8 de novembre està programada l’operació en la qual la unitat de Cirurgia Plàstica i Reparadora de Can Misses li farà un empelt de pell.

La italiana confessa que al principi va tenir por que haguessin d’amputar-li la cama: «Els metges m’han dit que he tingut sort perquè em va picar en una zona amb bastanta carn, que si hagués sigut al turmell, per exemple, segurament no tindria cama». Silvia Borgato no vol ni pensar en què hauria passat si l’aranya, en comptes de picar-la a ella, hagués mossegat la seva filla, que dormia enganxada a ella. La petita, explica, no ha desenvolupat por de les aranyes, però ho ha passat malament els dies que va estar ingressada. «La pobreta no fa més que dir ‘mami, pupa’», comenta Borgato.

Notícies relacionades

"Volem tornar a casa, tenim famílies"

El Govern assegura que en 6 dies resoldrà tots els expedients de regularització

La jove no vol que una cosa així pugui passar-li a ningú més, per això insisteix que qualsevol persona, si sent coïssor i creu que pot haver-li picat una aranya, «vagi corrent al metge». Precisament això, no demorar-se a demanar ajuda, li ha salvat la cama. Així l’hi han dit els sanitaris que l’han atès en aquest mes i mig.

La picada l’ha obligat a deixar de treballar –«estic de baixa»– i ara, tot i que es troba millor, només pot caminar «a poc a poc» i no gaire. Confia que després de la pròxima operació la seva cama millori. Les aranyes, després de tot el que està patint –«la coïssor era tan potent que havia d’esforçar-me molt per no rascar-me»–, no vol ni veure-les.