Els ratpenats fugen de la pluja de cendres del volcà de La Palma

En la primera setmana després de l’erupció, la vida nocturna seguia aferrada a casa seva, no obstant, després d’un mes amb un volcà expulsant piroclastos, només s’ha pogut identificar un exemplar de ratpenat en aquesta lúgubre pineda coberta de cendra. En l’ecosistema més afectat de l’illa per l’erupció només queda un ratpenat de Madeira (‘Pipistrellus maderensis’), una espècie «ubiquista» que ha demostrat ser «molt resilient». Així ho ha evidenciat durant aquesta crisi volcànica, ja que aquells exemplars que no s’han pogut quedar a la pineda s’han desplaçat cap a llocs més verds i tranquils, com les plantacions plataneres. A tan sols un quilòmetre del volcà, entre els cultius que encara resisteixen, es troba una de les colònies de ratpenats de Madeira més prolixes d’aquesta part de l’illa.

«És una espècie molt abundant a l’illa», remarca Manuel Nogales, director de l’Institut de Productes Naturals i Agrobiologia (IPNA-CSIC). El més atractiu d’aquest ecosistema és que poden obtenir prou aliment per sobreviure. «Als estanys troben mosquits i larves per menjar», ressenya l’investigador.

Un grup de científics de l’IPNA-CSIC i de l’àrea de medi ambient del Govern de les Canàries ha acudit a escrutar l’ecosistema a un quilòmetre al voltant des del con principal –i a uns 500 metres de les colades– per conèixer l’estat d’aquests animals després de l’erupció. Hi han anat amb un aparell d’ultrasons, que tradueix les paraules dels ratpenats per fer-les comprensibles a l’oïda humana. L’objectiu d’aquesta campanya, que es va portar a terme durant dos dies i dues nits la setmana passada, és conèixer en quina situació es troba la fauna de l’illa al volcà. La idea és repetir l’experiència d’aquí tres setmanes.

A la zona de pineda també hi hauria d’haver el ratpenat cuallarg europeu (‘Tadarida teniotis’), que, no obstant, «no hem trobat». «Aquesta espècie transmet a una freqüència audible», per això no és difícil de reconèixer sense necessitat d’aparellatge extern, com explica Nogales. En un ambient com la pineda, de fet, el normal hauria sigut trobar-ne «a tots els racons». I no obstant, no hi és. Pels investigadors «el més probable és que s’hagi traslladat a zones en què se senti més còmode».

I és que els ratpenats ho tenen molt difícil per sobreviure entre contínues pluges de cendra i la falta d’aliment. «En aquests canvis d’hàbitat la precipitació de piroclastos ha sigut clau», remarca Nogales, que recorda que les cendres poden caure des de diversos metres d’altura i ser d’una mida relativament gran per a un animal com el ratpenat. La zona més fràgil d’aquests mamífers són les ales. Amb aquestes membranes que recobreixen les seves extremitats, anomenades patagis, els ratpenats aconsegueixen volar, però unes condicions atmosfèriques difícils posen de manifest les seves debilitats. «És possible que estiguin intentant evitar els llocs en què caiguin cendres», ja que, com explica Nogales, aquesta situació els obliga a volar com si estiguessin «enmig d’una tempesta de sorra».

A la pineda tampoc queda rastre de ratpenats de bosc (‘Barbastella barbastellus’), ni orelluts canaris (‘Plecotus tenerifae’). «També manquen d’aliments», ressenya Nogales, ja que aquests espècimens solen menjar especialment papallones, «i n’estem veient poquíssimes». D’altres viuen aliens a la destrucció. És el cas dels nòctuls petits (‘Nyctalus leisleri’) que mai han estat per aquesta zona i continuen vivint tranquils allunyats del volcà als seus preuats boscos de laurisilva, al nord de l’illa. Allà s’han trobat diversos exemplars convivint sense importar-los el que està passant a tan sols cinc quilòmetres de distància.

Els científics creuen que els que han marxat estaran buscant un hàbitat similar al seu però en altres llocs de l’illa, ja que això mateix està passant també amb altres animals. Els reductes enjardinats pels quals encara no ha discorregut la lava, o pels quals, de moment, no pretén fer-ho, s’han transformat en petites reserves ecològiques. «En aquests llocs, malgrat ser més urbanitzats, estem trobant insectes, llangardaixos i algunes aus», assegura l’investigador. L’exemple que els animals s’estan acostumant abans que els humans al seu nou hàbitat és que molts ja s’aventuren a trepitjar les laves semifredes com si sempre haguessin format part del seu territori. En el transcurs de les setmanes, s’han vist llangardaixos escalfant-se a les parts més estàtiques de les colades i gats aventurant-se a creuar les laves a la recerca d’aliment.

Notícies relacionades

Un nou Codi d’Accessibilitat per acabar amb les barreres físiques, sensorials i cognitives

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

En els últims dies s’ha vist per primera vegada un xoriguer posat tímidament en una de les colades que fins fa dues setmanes amenaçava de sepultar el barri de La Laguna. «Ens ha sorprès bastant», admet Nogales fent al·lusió a la rapidesa amb què els animals estan tornant a trepitjar el medi. Davant la inusitada capacitat de retorn i colonització que estan demostrant les espècies, el biòleg creu que la repoblació de l’ecosistema ara sepultat per la lava i les cendres podria ser ràpid. «Aquest volcà està causant efectes en la biodiversitat que mai s’havien estudiat en profunditat», remarca Nogales. Aquesta experiència podrà proporcionar més informació sobre com funcionen els ecosistemes.

A més d’aquest projecte, el grup de recerca també està mirant de dilucidar el que està passant amb altres espècies animals i vegetals. En les últimes setmanes han trobat petjades de diferents animals, cosa que demostra que moltes espècies s’estan aferrant al volcà malgrat la destrucció que ocasiona. «Obeeix a un tema de territorialitat, aquesta zona era el seu territori i no se’n volen anar, és el que s’anomena filopatria», remarca el científic, que explica que aquests llocs són els més coneguts per ells.