Cimera del Clima #COP26: L’impacte de l’educació ambiental a l’escola

La ‘generació Greta’: els escolars ja porten en l’ADN la preocupació pel planeta

  • Els joves topen amb la inacció dels líders mundials: «Estem farts que parlin i no facin res»

  • Programes com Escoles + Sostenibles han format en els últims 20 anys alumnes conscienciats amb la crisi climàtica

La ‘generació Greta’: els escolars ja porten en l’ADN la preocupació pel planeta

Zowy Voeten

4
Es llegeix en minuts
Montse Baraza
Montse Baraza

Periodista

ver +

Un 83% dels escolars que han rebut educació mediambiental milloren el seu comportament ecològic i no només això, sinó que un 98% aconsegueix ampliar els seus coneixements en altres matèries com matemàtiques i ciències. És la conclusió d’un estudi que la Universitat de Stanford va realitzar el 2017 sobre l’impacte d’aquesta formació en alumnes de les etapes d’infantil a batxillerat. A Catalunya, les escoles que impulsen aquesta formació en donen fe. A Barcelona, per exemple, ja són 367 els centres escolars (72%) que participen en el programa Escoles + Sostenibles, que aquest curs compleix 21 anys. En aquestes dues dècades, l’aposta per l’educació ambiental ha fet ciutadans «amb més sensibilitat pel medi ambient pel simple fet de conèixer-lo millor», apunta Alba Galofré, responsable de la secretaria tècnica del programa. «En els nens hi ha sensibilitat, interès i motivació i, últimament, també preocupació per l’emergència climàtica», afegeix.

Resistència de «gent antiga»

Un d’aquestes escoles sostenibles és la Sant Ramon Nonat. El seu cap d’estudis i coordinador de la comissió ambiental del centre, Lluís Sala, apunta que «els nens ja porten de sèrie» la conscienciació i la preocupació per la crisi climàtica. Adverteix que el problema és «fora». «A l’escola n’estan ben conscienciats. El problema és que una vegada fora troben resistència en certs entorns. Topen amb estructures antigues, de gent antiga amb idees antigues», remarca Sala, que, malgrat tot, és optimista: «Aquests joves són la pròxima generació de governants».

A Sant Ramon Nonat tenen des de fa 15 anys un Escamot Verd, alumnes de l’ESO que són activistes pel clima. Exerceixen d’educadors, surten al carrer a conscienciar els ciutadans i han participat en trobades de joves on han plantejat propostes per combatre la crisi climàtica. Ho fan convençuts: «El canvi climàtic va molt ràpid i cal actuar ja», afirmen Gabriel, Paul, Noa, Cecília, Irene, Alba, Carolina, Lucía, Iván, Martina, Guillem, Albert i Dani. Estan molestos amb els líders mundials que tenen a les seves mans la possibilitat de frenar la crisi: «Estem farts que no ens escoltin, que parlin i no facin res». «Nosaltres podem fer coses, però necessitem l’ajuda dels qui manen per ampliar l’impacte», diuen. Reivindiquen que el seu Escamot ja estava actiu «abans de Greta Thunberg», tot i que reconeixen que Thunberg els va fer adonar-se del poder dels joves per canviar coses.

Una altra escola del programa, la Sant Gregori, es defineix com l’’Escola del Bosc’. Una línia de treball que suposa que els alumnes d’infantil i primària –i des d’aquest curs també els de 1r de l’ESO– realitzen sortides periòdiques Collserola per amarar-se de naturalesa. El resultat: acaben sent grans coneixedors de la flora, la fauna i la geologia de la zona. A més, aquest coneixement es trasllada a altres assignatures, com les matemàtiques i les llengües. Begoña Vendrell, biòloga i professora d’ESO i batxillerat, és la impulsora d’aquest projecte. Coincideix amb Sala que els nens «porten ja en l’ADN» la preocupació pel planeta i destaca que aquests passejos «van més enllà»: generen en els nens un «interès» per la naturalesa, els fa ser més observadors, aprenen a valorar «la bellesa de les coses» i hi impliquen les famílies.

Impacte en les famílies

El paper dels nens com a agents del clima a les seves famílies el corrobora Alba Galofré, que explica que, tot i que no hi ha xifres absolutes, un estudi realitzat amb la Universitat de Barcelona reflectia que hi ha un impacte real d’aquesta formació. Una dada significativa és que els centres que s’han sumat recentment al programa d’Escoles + Sostenibles ho han fet perquè ho han demanat les famílies. «Són mares i pares que fa 20 anys eren nens. Ara han demanat a les escoles a les quals assisteixen els seus fills que siguin més sostenibles».

A l’Hospitalet de Llobregat, l’Institut Bellvitge també té un Consell Verd. La seva portaveu, Mercè González, posa el dit a la nafra a l’afirmar que els escolars són molt conscients de la crisi del planeta, però el que «costa més» és actuar en coherència. I en això apunta a la classe política i a la societat en general: «Es necessita una pedagogia col·lectiva», reclama.

Queda camí per recórrer fins que el conjunt de la societat canviï hàbits de consum. «Per això fa falta l’educació ambiental», destaca Galofré, que apunta que a l’escola primària hi ha la «part dolça» de l’aprenentatge. Però a l’ESO i el batxillerat, els joves ja interpel·len la societat i els polítics a executar canvis reals.

Manifest als líders de la COP-26

Precisament, en el marc del recent Fòrum Global de Polítiques Alimentàries, el col·lectiu de Joves per l’Emergència Climàtica –entre els quals hi ha l’Escamot Verd– va entregar un manifest a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que es va comprometre a portar a la cimera COP-26 de Glasgow. En aquest manifest els joves demanen «coherència i compromís amb els acords internacionals, independència dels interessos econòmics, penalització de pràctiques insostenibles, regulació de la publicitat enganyosa, introducció de la conscienciació ambiental en el currículum dels centres educatius, menjadors escolars responsables amb aliments ecològics i de proximitat, moderació del consum de carn d’origen industrial i prevenció del malbaratament alimentari». Els polítics mundials tenen deures.


Notícies relacionades

Tots els articles d’EL PERIÓDICO sobre la Cimera del Clima de Glasgow

El món té una última oportunitat per evitar la catàstrofe climàtica i aquesta és la Cimera del Clima de Glasgow (COP26). Entre el 31 d’octubre i el 12 de novembre, governs de tot el món debatran sobre com frenar l’avenç de la crisi climàtica. Aquí podreu trobar tots els articles d’EL PERIÓDICO sobre la COP26.