30 set 2020

Anar al contingut

Educació en sostenibilitat

Com s'explica (o hauria d'explicar-se) el canvi climàtic als nens

«Hauria de ser un tema en àrees com ara Ciència de la Naturalesa, però també s'ha de tractar en la resta. Aquest és un assumpte transversal», reinvindica la docent Conxi Arlandis

Lourdes Barragán

Com s'explica (o hauria d'explicar-se) el canvi climàtic als nens

«És clar que als nens els preocupa la crisi climàtica. I molt», explica Neus Medina, professora de cinquè curs de primària a l’Escola Voramar  de Barcelona. Explicar les seqüeles dels devastadors canvis a què s’enfronta el nostre planeta davant nens d’infantil o primària no és difícil quan és el mateix alumnat que pren la iniciativa. «Hi hem de fer alguna cosa», va advertir el curs passat la cap d’estudis del centre barceloní davant d’una preocupació latent a les aules: la crisi climàtica

Compondre i gravar un rap sobre el climarecollir piles per després ser reutilitzades, promoure l’ús de ‘roll-eat’ –uns portaentrepans reutilitzables que pretenen substituir el paper d’alumini i el plàstic– i cuidar un hort escolar són algunes de les propostes sota les quals el centre intenta sustentar el seu lema per a aquest últim curs: ‘Cuidem la terra, és casa nostra’. I, sobretot, per a les docents el primordial és organitzar debats. «De vegades és més important fer preguntes que fer classe. La base de l’educació és preguntar, i ells ja pregunten pel futur que els ve a sobre», relata aquesta mestra de primària.

Alumnes de l’Escola Voramar de Barcelona fent objectes per vendre en un mercat ambulant solidari, la recaptació del qual va anar a parar a oenagés mediambientals com Greenpeace. / ESCOLA VORAMAR 

Nens i futur

«Crec que veure una nena com Greta Thunberg els ajuda a entendre que, tot i que siguin petits, hi poden fer alguna cosa, potser també petita, però ‘alguna cosa’, al cap i a la fi», reflexiona. L’exemple de l’activista sueca, que amb 16 anys s’ha convertit en símbol de la preocupació dels més joves per la situació climàtica, no ha passat desapercebut a les aules. 

Marisol Toledo, també mestra a cinquè curs, explica que van arribar fins i tot a organitzar un mercat ambulant solidari en què venien productes fabricats amb material reciclat: «Els diners que vam recaptar van ser per a quatre organitzacions que canalitzen problemes que preocupaven els alumnes. Entre les quals, Greenpeace

Escoles + Sostenibles

L’Escola Voramar,juntament amb altres 352 escoles de tot Barcelona, ​​forma part de el programa Escoles + Sostenibles, un pla de l’ajuntament que promou iniciatives de millora per a la sostenibilitat de l’entorn des de la base de la piràmide: l’educacióAquest any, no obstant, hi ha onze centres menys que el curs passat, malgrat el creixent interès mediàtic que ha suscitat la sostenibilitat ambiental en els últims mesos.

Parlar de canvi climàtic en una classe d’infantil

Però no només els més petits pretenen entendre la situació climàtica des dels pupitres: també el seu professorat. Amb aquest incentiu, la primavera passada va germinar la llavor de Teachers for future, una plataforma creada per docents de gairebé totes les comunitats d’Espanya –inspirada en la consigna Fridays for future– que encara està «en fase de conscienciació». O almenys, així ho veu Conxi Arlandis, mestra valenciana en una escola de Múrcia i també membre de l’equip organitzatiu d’aquesta associació.

Arlandis, a més, intenta traslladar la idiosincràsia de Teachers for Future fins a la seva pròpia classe en educació infantil, en què la curta edat dels seus alumnes fa que hagi de buscar noves fórmules per parlar de contaminació o de les alteracions en la temperatura de la Terra.

«Jo mai els parlo de ‘canvi climàtic’ com tal –explica–, el que fem és partir sempre de situacions que ells hagin viscut», per exemple, mitjançant l’atenció d’un hort comú amb què treballen «l’observació, l’experimentació  i la reflexió» de l’entorn que els envolta. Segons l’opinió de la docent, la crisi climàtica «hauria de ser un tema en assignatures com ara Ciència de Naturalesa, però també hauria de tractar-se en la resta. Aquest és un assumpte transversal», reinvindica.

A més, des de Teachers for Future estan desenvolupant altres idees com, per exemple, crear espais segurs circumdants a les escoles perquè els més petits puguin anar caminant des de casa seva, en lloc d’utilitzar cotxe. «És un model que ja està funcionant en algunes ciutats», aclareix.

Un nen passeja  per l’hort del CEIP Ángel Zapata, a Múrcia. / CEIP ÁNGEL ZAPATA

‘Storytelling’ i el despertar de nous formats educatius

​Professorat, alumnat i institucions poden posar-se d’acord a promoure un coneixement més ampli de la crisi climàtica a les aules, però queda una incògnita per resoldre: el com. En l’era d’internet, les aules han deixat de ser l’únic lloc on la gent acudeix per aprendre.

Youtube, canals com ara Academia Play –amb més d’un milió i mig de subscriptors– han crescut gràcies a explicar la història, l’art o el cine a través d’un format audiovisual i divulgatiu. Els seus vídeos també són utilitzats per professors d’escoles a instituts per il·lustrar algunes de les seves classes. «Crec que els canals de Youtube tenim una capacitat d’influència brutal en la gent jove, així que en nosaltres recau una enorme responsabilitat», relata Javier Rubio Donzé, cofundador del canal. 

«Eines com l’‘storytelling’ –una forma de narrativa més visual– són perfectes per explicar temes tan complexos», a la qual cosa afegeix que per entendre el canvi climàtic «és important escoltar veus autoritzades i anar molt amb compte amb els xarlatans. A Academia Play encara no ens hem atrevit a abordar aquest tema –que ja ha sigut tractat en altres canals de ciència com a Quantum Fracture o en el de Javier Santaolalla–, però algun dia ho farem, i per a això no dubtis que comptarem amb els professionals adequats».

Per quan arribi aquell moment, a Academia Play tenen clar que la clau serà «no pecar d’alarmisme, ja que els alarmistes fabriquen escèptics».