Dos dies després del cop d’Estat franquista

Troben a Belchite dues fosses que podrien tenir 150 civils afusellats a la Guerra Civil

Són homes i dones d’entre la vintena i els quaranta anys, molt pocs d’edat avançada

Troben a Belchite dues fosses que podrien tenir 150 civils afusellats a la Guerra Civil
3
Es llegeix en minuts

Les excavacions arqueològiques que es porten a terme al cementiri de Belchite (Saragossa) han permès descobrir dues fosses amb població civil assassinada durant la Guerra Civil, una d’aquestes de grans dimensions en la qual han aparegut 15 cossos i que podria allotjar-ne fins a 150, o fins i tot més. Impulsada per l’Associació Mariano Castillo per a la Recuperació de la Memòria Democràtica de Belchite i finançada pels governs central i aragonès, el projecte està codirigit per l’antropòleg José Ignacio Lorenzo, els arqueòlegs Gonzalo García, Sergio Ibarz i Hugo Chauton i la restauradora Eva Sanmartín, que compten amb la col·laboració de voluntaris i historiadors.

Tot just transcorreguts dos dies del cop d’Estat per les tropes franquistes (el 18 de juliol de 1936), el poble de Belchite va patir les primeres repressions per part de falangistes, representants del Centre Catòlic i de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (Cedeixi) que estaven assentats al poble i que van acabar amb la vida d’unes 150 persones que es creu que poden ser les que ocupin aquesta primera fossa, com ha fet públic aquest dilluns ‘El País’.

El president de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Democràtica de Belchite, José Vidal, assenyala que d’aquests 150 assassinats «hi ha documentació específica», si bé ha relatat a Efe que el nombre d’afusellats durant la Guerra Civil a Belchite ascendiria a unes 400 persones, 325 de la localitat i la resta d’altres municipis del voltant com a Mitjana o Fuendetodos. Assassinats en massa que no només es van portar a terme en el mes d’agost i últims dies de juliol, sinó també el 1938 després de la presa del poble per les tropes sublevades.

Després del 18 de juliol, la localitat va quedar en mans dels colpistes però entre agost i setembre de 1937 es va desenvolupar la famosa Batalla de Belchite, guanyada pels republicans, que van prendre el poble. L’any següent, el 1938, els franquistes van recuperar definitivament el municipi.

«Violència important»

Està constatat, segons ha apuntat a Efe José Ignacio Lorenzo, que el primer mes després del cop d’Estat van assassinar 300 civils i que 150 ho van ser durant les primeres setmanes de l’alçament, gràcies a les confessions que l’enterrador va realitzar el setembre del 37 després de la recuperació del municipi per les tropes republicanes i ja que ell personalment va acabar amb la vida de 50. Un «acarnissament» que l’antropòleg reconeix que no s’ha donat en altres localitats més que a Saragossa.

Els treballs van començar el 30 de setembre passat amb els primers sondejos en dues àrees prèviament delimitades per georadar i una posterior prospecció electromagnètica que va permetre detectar casquets de pistola i fusell i bales de fusell. Una vegada iniciat el decapatge a màquina van començar a aparèixer «certes restes» òssies que no guardaven la postura canònica d’enterrament amb les mans al pit sinó que «es notava que estaven tirats».

Gonzalo García ha assegurat que els cossos denoten «violència important», perquè un d’ells ha aparegut lligat de peus i mans i de cap per avall i presenten un tret al crani. Com a arqueòleg, ha incidit en la importància de la troballa per «destapar» fets de la història que «han sigut ocultats o no s’han volgut veure».

Calç viva

Notícies relacionades

Els cossos ocupen fins al moment dos buits, un sobre el qual van llançar calç. Presenten una mala conservació a causa de les argiles amb sals del terreny i la humitat i alguns tenen els cranis fragmentats, ja que sobre una fossa van llançar blocs de pedra, ha explicat l’antropòleg.

Segons Lorenzo, entre la quinzena de cossos han aparegut diverses dones joves, una menor de 18 anys, i tots, tret d’una de les noies que portava unes sabatilles amb sola de goma, estaven descalços, un fet que no s’ha detectat en altres fosses. Són homes i dones d’entre la vintena i els quaranta anys, molt pocs d’edat avançada.