La legalització del cànnabis s’estavella contra el mur del Congrés

El Congrés va tornar a plasmar aquest dimarts que mentre la societat espanyola s’encamina en una direcció, tot i que sigui amb timidesa, els representants polítics es mantenen immòbils. Els ciutadans estan dividits sobre la legalització del cànnabis per a ús recreatiu, però són més els partidaris de fer el pas: el 49,7% davant el 40,9%, segons el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). A la Cambra baixa, no obstant, els defensors de l’actual enfocament prohibicionista representen el 75% de l’hemicicle. Així que la proposició de Més País per despenalitzar el consum de marihuana, tant amb finalitats medicinals com lúdiques, va ser tombada a última hora de la tarda per 263 vots en contra, 75 a favor i 9 abstencions, amb el PSOE aliant-se amb el PP i Vox davant els seus socis a l’esquerra. Gairebé tots els suports tradicionals dels socialistes, d’ERC al PDECat, passant per Unides Podem, Bildu i la CUP, hi van votar a favor. Fins i tot Ciutadans va secundar la iniciativa.  

El debat s’emmarca dins d’una tendència despenalitzadora que s’estén als dos costats de l’Atlàntic. L’Uruguai va ser el primer a obrir el camí, despenalitzant-ne el consum. Després van arribar el Canadà i diversos estats dels EUA. A Europa, els tres partits cridats a governar Alemanya després de les eleccions del mes passat (socialdemòcrates, verds i liberals) negocien una àmplia legalització de la marihuana. Itàlia i Portugal permeten el seu ús terapèutic, igual com 70 països més. Però a Espanya, res. De moment, l’únic que hi ha és una subcomissió al Congrés, creada fa una setmana a iniciativa del PNB, que estudia autoritzar el cànnabis per a finalitats medicinals, una cosa sobre la qual comença a haver-hi un ampli consens científic, a causa de les seves propietats per combatre inflamacions, nàusees, vòmits, dolors crònics i efectes secundaris de la quimioteràpia. 

En principi, aquesta via acabarà tirant endavant. Els socialistes sí que recolzen l’enfocament, igual com la immensa majoria de la població espanyola: el 90,1%, segons va reflectir el CIS en el seu baròmetre d’abril. Però no hi ha cap termini definit. Mentrestant, s’acumulen les proves que l’actual enfocament prohibicionista no fa l’efecte desitjat. 

L’última enquesta sobre alcohol i drogues del Ministeri de Sanitat, publicada a finals de l’any passat, reflectia que el cànnabis era, de llarg, la droga il·legal més consumida. El 37,5% dels espanyols l’han provat. El 1995, en canvi, el percentatge era del 14,5%. A més, el país, per les seves condicions climàtiques, ideals per a la planta, s’ha convertit en líder de la indústria il·legal a Europa. Bona part de la marihuana que es consumeix al continent ve d’Espanya, on el 2019 la policia va confiscar 1,5 milions de plantes, set vegades més que en els sis anys anteriors, amb Catalunya al capdavant d’aquesta classificació. L’actual context pandèmic també ha provocat un ‘boom’ de la indústria associada al cànnabis, que es mou en els llimbs de l’alegalitat, amb despatxos d’advocats especialitzats en la matèria explicant que l’últim any s’han multiplicat els clients que volen obrir un club de fumadors o fundar un banc de llavors. 

Els dubtes socialistes

Però el Congrés, de moment, no es mou. Tot depenia aquest dimarts del PSOE. Si el partit de Pedro Sánchez hagués donat suport a la iniciativa de Més País, hauria tirat endavant i hauria estat presa en consideració, iniciant llavors, fins a la seva entrada en vigor, un llarg tràmit parlamentari en el qual el text original pot ser esmenat pels grups. Els socialistes reconeixen que trepitgen aquí un terreny delicat, perquè la seva posició en aquesta matèria pot fer-los perdre vot jove, un col·lectiu aclaparadorament a favor de la legalització. 

Hi va haver un moment, a mitjans de la setmana passada, en el qual el PSOE es mostrava disposat a recolzar-la, si bé deixant clar que només estava a favor de l’ús medicinal. Però el partit va canviar de posició dilluns a la tarda. Segons membres de la seva cúpula, la iniciativa de Més País, que advocava per legalitzar el consum a la via pública, patia de «greus fallades tècniques». Però també, a les portes de la negociació dels Pressupostos, en la qual el partit d’Íñigo Errejón tindrà un paper fonamental, hi ha motius molts de més prosaics. «No han volgut negociar res. Ha sigut un caixa o faixa. Si s’haguessin mostrat disposats a donar alguna cosa canvi, hauria sigut una altra cosa», assenyalen les mateixes fonts del PSOE, que no tanquen la porta, arribat el cas, a canviar el seu vot en altres iniciatives similars que arribaran al Congrés en els pròxims mesos, presentades per ERC i per Unides Podem. «Ja ho veurem», assenyalen. 

Un regal a les màfies

En qualsevol cas, el debat va tenir algun moment interessant. «Si no legalitzem el cànnabis, ho estem regalant a les màfies», va dir Errejón, citant un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que calcula que la mesura crearia 100.000 llocs de treball directes i generaria 3.300 milions d’euros a l’any a través d’impostos. «Regular no és incentivar, igual que amb el tabac i l’alcohol. El consum ja és un fet. La prohibició no està funcionant. Està provocant més consum, més criminalitat i més mal a la salut», va insistir. 

Notícies relacionades

Allau de propostes al Congrés per legalitzar la marihuana

Una sortida alternativa: la pandèmia provoca un ‘boom’ de la indústria del cànnabis

Els seus arguments no van calar en el PSOE, el diputat del qual, Daniel Viondi, va assenyalar que la marihuana «priva de la seva llibertat» els que la consumeixen. «Nosaltres no som l’Uruguai ni l’estat de Colorado. Som Espanya i la governem els socialistes», va concloure, en una posició molt similar a la del PP. «Consumir drogues no és un dret. És un problema de salut pública», va dir la conservadora Elvira Velasco. 

L’extrema dreta, com sempre, va anar un pas més enllà. Juan Luis Steegmann, de Vox, va acusar l’esquerra de voler convertir Espanya en un «narcoestat» i, pel camí, «idiotitzar» la «joventut». Va acabar proposant que Més País passés a dir-se ‘Més Haixix’, una cosa que els seus companys de files van celebrar amb un gran aplaudiment i crits de «¡torero, torero!».