Allau de propostes al Congrés per legalitzar la marihuana

L’essència de les proposicions de llei presentades per ERC i Més País és legalitzar el consum de marihuana per a persones majors d’edat. Les dues normes recullen que es podrà portar marihuana o productes cannàbics –no especifiquen quantitats– pel carrer i es podran consumir en la via pública, les dues coses prohibides actualment. No obstant, detallen que la possessió i el transport s’ha de dur a terme «sense ostentació». ERC, per la seva part, especifica que no es podrà fumar marihuana en aquells llocs en els quals està prohibit el tabac.

La norma presentada pel partit d’Íñigo Errejón afegeix, a més, que no serà sancionable conduir «amb la mera presència» de THC en l’organisme, un cannabinoide que sol tardar setmanes a eliminar-se del cos humà, i tampoc es podrà sancionar en l’àmbit laboral mentre el consum es realitzi en el temps d’oci i no afecti el treball realitzat.

Tot ciutadà que resideixi a Espanya i sigui major d’edat podrà cultivar marihuana a casa seva per a consum propi. Així ho recullen les dues proposicions de llei, tot i que cadascú estableix un màxim. ERC proposa un límit per persona de sis plantes de cànnabis psicoactiu i una recol·lecció màxima de 480 grams anuals. La proposta d’Errejón resulta menys restrictiva: fins a 12 plantes en cultius exteriors o un consum màxim de 1.200 watts en interior i l’emmagatzematge no podrà superar els 3.650 grams de floració seca a l’any.

El cultiu de marihuana també seria legal en dues modalitats més: el consum compartit i l’activitat professional. El primer dels casos fa referència a clubs o associacions de cànnabis que podrien cultivar una quantitat determinada de marihuana en funció del nombre de socis que tinguin. Més País planteja que existeixi un màxim anual de 2,5 quilos de flor seca per cada membre. ERC, per la seva part, no detalla una quantitat exacta, tot i que sí que estableix que aquests clubs serien l’única via per obtenir cànnabis, al costat de l’autocultiu.

No obstant, en les dues proposicions de llei es regula també el cultiu professional de marihuana sempre que s’hagi obtingut una llicència de l’Administració. A més, s’exigeix que compleixin les normatives agràries i les normes de seguretat i control que permetin la traçabilitat del producte.

En aquest punt rau una de les principals diferències entre les dues normes. ERC estableix que l’obtenció de la marihuana només podrà ser mitjançant l’autoconsum o les associacions, mentre que Errejón planteja que existeixin distribuïdors i mitjancers professionals que haurien d’obtenir una llicència.

Més País detalla que els punts de venda hauran de ser establiments oberts al públic en els quals hi hagi sistemes de seguretat per impedir l’entrada de menors, amb sistemes de gravació per fer un seguiment del producte i sense elements que incitin al consum de cànnabis. A això se suma que s’haurà d’entregar la marihuana empaquetada i segellada de manera que inclou a l’interior l’etiquetatge obligatori i no present signes identificatius evidents a l’exterior».

Els republicans catalans proposen que només puguin vendre marihuana o productes derivats aquells establiments que tinguin una llicència per a la distribució de cànnabis com a medicament i sempre amb la recepta mèdica. Sobre els anomenats ‘growshops’ detallen que només podran vendre llavors o esqueixos de plantes.

Els dos partits coincideixen a crear un impost especial per al cànnabis i els productes derivats. Més País xifra aquest tribut en un màxim del 35% sobre el preu final de venda al públic. La norma detalla que seria una taxa amb caràcter finalista, ja que el 60% de la recaptació derivada es destinarà específicament a les partides pressupostàries assignades al sistema de salut pública». Errejón calcula que es recaptarien més de 3.000 milions d’euros anuals.

La proposta d’ERC, menys específica, recull el compromís d’impulsar en un termini menor a 6 mesos des de l’aprovació de la llei un impost especial que, igualment, tindrà una funció extrafiscal com a «instrument de les polítiques sanitàries en matèria de prevenció i tractament de les addiccions». Els usos medicinals i terapèutics quedarien fora de les dues taxes.