La inusual (i impactant) trobada amb un gran tauró blanc a deu milles d’Astúries: «Les seves dents impressionen»

González reconeix que es va posar una mica nerviós tant per l’envergadura de l’animal com per les seves dents. Va arribar a sentir el moviment del barco quan l’enorme animal xocava contra ell: «Em tocava la llanxa i ho notava una mica de reüll, perquè anava molt a poc a poc». Li va semblar, a més, «molt estrany» trobar-se un exemplar així en aquest lloc i es va disposar a gravar-lo amb el mòbil, i en va fer diversos vídeos dels quals surten les captures que acompanyen aquesta informació. Però, sens dubte, el que més li va impressionar van ser les dents d’un exemplar que era una mica menys llarg que l’embarcació, de set metres: «Quan el veus venir de cara fa por, vaig poder apreciar bé les dents i la veritat és que em vaig quedar una mica espantat». «No era el dia indicat per enfonsar-se amb el barco», afegeix amb bon humor.

A Juan Carlos González li va passar pel cap el recent albirament d’un animal similar a la costa de la Corunya i un marí conegut seu li havia explicat que també a Guetaria (Guipúscoa) se n’havia trobat un altre de l’estil. El pescador es pregunta si el de la Corunya deu ser «el mateix» que va veure ell o si, per contra, és més habitual del que es pensa veure aquesta espècie al Cantàbric.

Preguntes per a les quals té algunes respostes el director del Centre Oceanogràfic de Gijón, Rafael González-Quirós, que reconeixia a LA NUEVA ESPAÑA que la presència de taurons blancs, ja no només al Cantàbric sinó en aigües espanyoles, és «poc freqüent». De fet, afegeix, «no recordo més que el de la Corunya fa uns dies i un altre d’anterior al Mediterrani». Malgrat això, el biòleg no considera que la seva troballa a deu milles de Ribadesella estigui relacionada amb el canvi climàtic. «Al final, són bitxos grans i tenen molta capacitat de desplaçament», apunta. Per la seva banda, Francisco Sánchez, investigador del Centre Oceanogràfic de Santander i responsable del projecte sobre els canons marins d’Avilés, diu que aquesta espècie «necessita grans preses, principalment foques i lleons marins, i sembla ser que la foca grisa comença a ser més comuna al Cantàbric».

Notícies relacionades

Apareix un tauró blanc de més de quatre metres a Galícia

Una empresa intenta aquest dilluns rescatar els gossos aïllats per la lava del volcà de La Palma

Luis Laria, president de la Coordinadora per a l’estudi i la protecció de les espècies marines (Cepesma), creu que l’exemplar albirat a Ribadesella és «gairebé segur» el mateix que es va veure al principi d’aquest mes al port exterior de la Corunya. «La seva presència al Cantàbric és totalment estranya. Hi ha molt poques cites o cap. Es va parlar el 2014 d’un possible tauró blanc, però nosaltres creiem que era un marraix», explica. Laria associa la troballa actual a «factors alimentaris». «En aquesta època de l’any s’alimenta de tonyines, a Galícia també van estudiar la possibilitat, i jo estic d’acord que el tauró podria haver-se aproximat més a terra per evitar les orques, que és el seu enemic directe. I ara, per la incidència del corrent pot avançar cap al golf de Biscaia», apunta.

El també director del Parc de la Vida de Luarca aclareix que l’àrea de distribució del tauró blanc no arriba al Cantàbric, sinó que «arriba fins al sud de la península Ibèrica». En qualsevol cas, «la seva presència a l’estret de Gibraltar és esporàdica». Luis Laria envia un missatge de «tranquil·litat», ja que assegura que no és una espècie perillosa. «Les pel·lícules de Steven Spielberg van fer molt mal. Al golf de Mèxic és on més atacs es produeixen, però igual que passa amb altres espècies. El que hem de fer és admirar que aquest tipus de taurons segueixin vius, perquè estem acabant amb tot», opina. A Valdés en tenen precisament una rèplica d’un de 5,30 metres, com el trobat a 60 quilòmetres de Mònaco en la dècada del 2000.