Les cinc claus de la ‘fórmula PAH’

Una de les bases de la PAH és que es tracta d’un model d’organització horitzontal i apartidista, una cosa que remarquen des de l’organització, sobretot des que alguns dels seus membres fundadors van fer, a títol individual, el salt a la política institucional. Les seves assemblees són espais en els quals es practica l’ajuda mútua i l’assessorament col·lectiu. «Lluny de l’assistencialisme, les persones han de fer-se càrrec del seu propi cas, però ho fan amb el recolzament de l’assemblea», assenyalen.

La PAH va néixer a Barcelona el 2009 i ràpid van començar a arribar-los casos de tot Catalunya. Amb l’arribada del 15-M es van anar creant assemblees a tot Espanya (van arribar a ser més de 200). La descentralització fa que les assemblees siguin molt més a prop dels afectats i dels ajuntaments. «Aspirem que la gent s’autoorganitzi, però aprofitant eines que ja estan fetes», assenyala en el ‘Manual’ Diego de PAH Vallekas. Des del primer moment, la PAH va compartir a la seva web els seus ‘documents útils’ de forma pública i oberta, perquè qualsevol pogués beneficiar-se del treball ja fet, fruit de l’esforç i la intel·ligència col·lectiva. Documents que van des d’una guia per sol·licitar suspendre desnonaments partint de la moratòria fins a una plantilla sobre com sol·licitar un advocat d’ofici.

Una de les especialitats de la PAH és garantir els drets encara no garantits a través de la desobediència civil pacífica, «dotant les accions de legitimitat, assenyalant les injustícies que les fan necessàries i remarcant que no s’han trobat solucions per les vies oficials». En moltes de les ocasions en què la PAH ha convocat per parar un desnonament –un primer acte de desobediència– s’ha aconseguit fer-ho, però no sempre. A partir de pensar què feien amb les famílies els desnonaments de les quals no podien parar va néixer el que van anomenar l’Obra Social La PAH, campanya que okupa –«recupera», en el seu llenguatge– blocs de pisos buits propietat de grans bancs per reallotjar famílies desnonades sense alternativa.

La PAH ha sabut també introduir a l’agenda «una altra manera de fer política», aprofitant els conflictes concrets i particulars per assenyalar problemes estructurals i propostes de solucions. L’organització ha pensat durant anys accions creatives per cridar l’atenció dels mitjans i ha sabut aprofitar l’interès dels mitjans en històries concretes per posar el discurs polític i el problema estructural sobre la taula.

La PAH va aconseguir reunir a tot Espanya gairebé un milió i mig de firmes de recolzaments per portar la seva primera proposta legislativa (ILP) al Congrés dels Diputats el 2013 amb la intenció de reformar la llei hipotecària i assegurar la paralització dels desnonaments. El PP tenia en aquell moment la majoria absoluta, amb la qual cosa la llei no va prosperar, però el debat es va obrir i, gràcies a la seva tenacitat, segueix vigent (avui mateix l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, una de les fundadores de la PAH, ha parlat al Congrés sobre la necessitat de la llei de la vivenda)

A Catalunya, la PAH ha treballat també en els decrets 24/2015 i posteriorment 17/2019, tots dos per garantir el dret a la vivenda i tots dos recorreguts en els tribunals. Avui pressionen per a l’aprovació de la llei catalana «tal com es va presentar, sense retallades», l’objectiu de la qual era que entrés en vigor abans que finalitzi lamoratoria estatal de desnonaments(que en principi finalitza el 30 d’octubre).