El quilòmetre zero de la reconstrucció de La Palma després de l’erupció del volcà

«M’és igual una casa a Los Llanos, El Paso o a Tazacorte: jo el que demano és un sostre», reclama el Jacinto, propietari de diverses parcel·les de faneques de plàtans a El Paraíso, sepultades sota el magma fa dues setmanes. Una treballadora social li respon «¿però s’ha inscrit vostè també per les finques?», i ell respon amb un sospir: «¡Doncs no! Ja torno aquí amb una mà davant i l’altra darrere».

Atenció psicosocial i jurídica

Al llarg dels seus 15 dies d’obertura, aquest centre posat en funcionament pel Govern de les Canàries juntament amb el Cabildo de La Palma i els ajuntaments de Los Llanos de Aridane, El Paso i Tazacorte, ja ha atès més de mig miler de persones desallotjades de la seva vivenda, afectades de forma directa o indirecta en el pla residencial o laboral pels estralls de la lava, per apuntar-se als llistats d’accés a les ajudes bàsiques, així com per rebre atenció psicosocial i jurídica.

«No està malament per a una oficina que s’ha creat totalment del no-res, sense referents ni models previs, fa dos dissabtes», assenyala Sergio Matos, gerent de l’Oficina d’Atenció Ciutadana en representació del Govern de les Canàries, així com exsenador i exalcalde de Santa Cruz de La Palma (PSOE). La seva funció principal consisteix en la coordinació de l’acció social de l’oficina i la planificació d’accions juntament amb el tercer sector, atès que Miguel Ángel Pulido (NC), director general de Coordinació i Recolzament a la Vicepresidència del Govern de les Canàries, lidera les gestions de caràcter logístic i operatiu des d’aquesta mateixa oficina.

Equip multidisciplinari

La dotació d’aquest espai, que a la planta superior allotjava les instal·lacions de la UNED (desplaçades de forma temporal d’aquest edifici), compta amb un equip multidisciplinari de diferents tècnics de les branques jurídica, psicològica, de treball social o aparelladors que, en les últimes dues setmanes, ha redoblat el seu personal des d’una plantilla provisional inicial de 25 o 30 professionals a més de 50, «i probablement necessitarem reforços, perquè cada dia rebem més i més persones i, a més, això segueix viu», assenyala Matos, en relació amb els ja 28 dies d’erupció. «No sabem quan s’acabarà i no sabem quanta afecció tindrà, malgrat que ja és moltíssima la que tenim», afegeix.

Però els centenars d’habitants evacuats de casa seva i que, en altres centenars de casos, no tenen vivenda on tornar, no poden (des)esperar per sempre. «A tot arreu ens parlen d’ajuda i ajuda per totes bandes, però jo necessito saber: ¿quan? ¿com? ¿I de quant seran aquestes ajudes?», inquireix la Juana, que va perdre la seva casa familiar a Los Campitos, el seu paller i, en els últims dies, pot ser que també una part dels seus plàtans pel vessament làvic. «Quan s’entreguin les cases, moltes famílies seguirem sense feina. Tant de bo a nosaltres ens donin, almenys, una caseta».

Protocol complex

I és que el protocol no és senzill, ja que la prioritat és ser diligents però, sobretot, «el més justos possible». Per aquesta raó, la Casa Massieu, que es va reinventar fa dues setmanes sota la premissa principal de donar atenció social, ha ampliat el seu espectre per elaborar informes de situació el més complets i exhaustius possible.

El protocol és el següent: tot i que es recomana als afectats que vagin, en primera instància, a l’àrea de serveis socials del seu municipi, per tal de fer un informe de situació de cada cas concret, l’Oficina d’Atenció Ciutadana també dona aquest servei, que comença per l’elaboració d’una fitxa que registri dades com l’enumeració de pèrdues patides, els ingressos, l’estat de la vivenda o les circumstàncies laborals. Aquesta fitxa inclou, en un pla sociològic global, què esperen els palmers i palmeres per al futur de la reconstrucció de La Palma.

Entrevistes personals

El pas següent, que va començar aquesta setmana, consisteix en la realització d’entrevistes personals en profunditat als afectats i afectades, per tal d’establir paràmetres i prioritats per a la posada a disposició de les vivendes en procés d’adquisició per part del Govern de les Canàries, que serà el destinatari final de l’arxiu únic que compili totes aquestes informacions.

«Ja hem començat a fer les entrevistes en profunditat als primers afectats a l’Hotel Princess de Fuencaliente, que és on tenim centralitzats els primers 200 evacuats per l’erupció, per poder començar amb el barem», indica una de les treballadores socials de la Casa Massieu. «Però serà un procés llarg, perquè l’adjudicació de cases no podrà començar fins que obtinguem i unifiquem les dades i testimonis de totes les famílies completes, per després fer un registre únic de totes les persones afectades pel volcà i començar a aplicar els filtres», explica. «Les necessitats bàsiques i les circumstàncies personals seran la primera acotació: persones que ja no tenen ni vivenda ni feina; persones que han perdut la seva primera i única vivenda, etcètera».

Una part dels professionals procedent del Col·legi de Treball Social i contractat per l’àrea de Serveis Socials, disposa d’un equip d’ordinador portàtil i telèfon mòbil per poder-se desplaçar a les zones de reallotjament en altres municipis de l’illa i completar les entrevistes.

6.500 persones

Per la seva banda, Matos assenyala que «intentem que, en la mesura de les possibilitats, no se’ns escapi ningú». «Entenem que, tinguin o no diners, aquestes persones han perdut la seva vida, la seva feina i el seu aliment complementari. Parlem de 6.500 persones, fins a la data, amb la seva pròpia història i moltes variables dins cada història», segueix. «Per exemple, a Todoque, hi ha carrers sencers sepultats amb vivendes que pertanyien a una mateixa família. Després, hi ha gent evacuada, no damnificada, que també s’ha de tenir en compte perquè no poden accedir a casa seva per la lava».

El president del Govern de les Canàries, Ángel Víctor Torres, ja va anunciar a mitjans d’aquesta setmana que l’empresa pública Vivendes Socials de les Canàries (Visocan) adquirirà aviat un segon lot de 44 cases provisionals per als damnificats, que s’afegiran a les 18 ja comprades, i que es preveu adjudicar la setmana vinent en funció dels criteris de barem. L’objectiu és que, un cop equipades i acabades, juntament amb l’enllestiment de les bases per a la seva concessió, s’emprengui la primera fase d’entrega de prop d’un centenar de vivendes als damnificats entre finals d’aquest mes i el desembre.

Requalificació de terrenys

Notícies relacionades

El Dia dels Imparables visibilitzarà la lluita col·lectiva contra la leucèmia

El nadó maltractat no té cap malaltia que expliqui les lesions

En paral·lel, Matos assenyala que el Govern de les Canàries ja estudia possibles solucions en matèria de política territorial, l’estat del pati de vivendes i la requalificació de terrenys a l’illa per poder «elaborar un pla d’infraestructures», si bé, per això últim, encara s’ha d’esperar que s’acabi el procés eruptiu i avaluar-ne la magnitud.

Mentrestant, el Santiago, que vivia de la seva collita, però va ser incapacitat fa tres mesos a causa d’una intervenció quirúrgica a la cama dreta per diabetis, va perdre la seva finca al costat del Callejón de la Gata sota l’última colada de lava. Davant aquest panorama de desolació, i l’espera davant un procés de reparació que no pot guanyar avantatge al volcà, ja sospesa la idea de començar de zero en una altra illa. «Jo estimo molt la meva terra, però venen vaques magres a La Palma», rumia. «Jo ja no puc treballar; no puc arribar a casa meva, ni sé com està ara. I qui sí que pugui treballar, ¿podrà trobar feina quan passi tot això? No sé jo, estimat. Jo crec que aquí no quedarà res».