Nou Barris exhibeix xifres d’èxit en salut mental

En un context de creixement de tots els indicadors sobre salut mental, una modesta entitat de districte, el Centre Higiene Mental de Nou Barris, a Barcelona, exhibeix múscul, a part d’exigir a les administracions més implicació. L’entitat, convertida en fundació, s’ha convertit en referència en un dels territoris amb més problemàtiques socials de la capital catalana.

La presidenta de l’organització, Paloma Lago, ha remarcat les xifres d’èxit: una taxa d’hospitalització de les més baixes de Catalunya, de 10,2 per cada deu mil habitants, així com una taxa d’usuaris amb trastorns mentals greus d’un 1,32% de la població. Una altra xifra: una taxa de desvinculació (pacients greus a qui es perd el contacte) del 0,35%. I una taxa de reintents de suïcidi per sota de la mitjana de Catalunya. La mortalitat per suïcidi d’usuaris va ser de zero, sobre 7.500 pacients, l’any passat.

Un treball conjunt amb usuaris, família i el teixit del barri

¿Quin és el secret d’aquest èxit? «El compromís dels professionals i els ciutadans de Nou Barris». Un exemple: es van obrir les portes durant les vacances i durant la Setmana Santa, i els programes de seguiment dels casos més greus incloïen els caps de setmana. Mesures que no eren al contracte, però que s’han portat a terme en aquests mesos tan sensibles. Un altre: atendre els més fràgils «de forma proactiva» i de manera que «la contenció es basa en el vincle i el treball en xarxa i no en els murs». Hi havia 390 pacients crònics fa 40 anys, ara queden hospitalitzats en llarga durada vuit pacients.

Més receptes: atendre la vida quotidiana i els projectes vitals dels usuaris, fer-los corresponsables a ells i als familiars. És més, es reconeix l’experiència d’aquests a l’hora de plantejar la millor atenció. A això s’hi poden afegir treballs específics amb joves, col·laboracions amb universitats, associacions de familiars i d’usuaris de Nou Barris així com l’ús de la intel·ligència artificial en casos de depressions lleus. I tot això en un districte amb un nivell d’atur, socioeconòmic, desnonaments, migració i més ús de serveis públics respecte a altres districtes de la capital. Lago ha finalitzat felicitant en especial els professionals de la salut mental, que ha sigut –és conegut– sotmesa a un alt «sofriment i estrès».

Indicadors positius en un context de «crisi de benestar»

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Amb aquests elements, en l’acte de commemoració, els responsables institucionals no han pogut fer altra cosa que felicitar la fundació i mostrar de nou la disposició a millorar pressupostos, programes i actuacions en salut mental, ja que, en paraules de la regidora de Salut, Envelliment i Cures de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, vivim una «crisi de benestar emocional». Tarafa ha remarcat les mesures del consistori en favor d’un pla integral sobre salut mental en col·laboració amb les entitats.

«Salut mental, la prioritat»

El conseller de Salut, Josep Maria Argimón, que ha participat en l’acte de commemoració, ha dit que se sent «desconcertat» pel conjunt de treball de la fundació i ha assegurat que la conselleria serà «en tot moment al costat» de l’entitat. Argimón ha destacat, entre els valors d’aquesta entitat, la capacitat d’avaluar els seus objectius i saber «quin retorn té per a la ciutadania tot el que fem». El conseller hi ha insistit: «Per nosaltres la salut mental no és una de les prioritats, sinó la prioritat». Argimón ha remarcat la necessitat de la prevenció i l’atenció a la salut infantil i juvenil. «Ens hem d’acostar més on és la gent jove, on són els problemes, amb equips multidisciplinaris que vagin al domicili», ha apuntat. Tot això, al costat de la creació de 52 equips multidisciplinaris per a persones amb problemes de depressió, trastorns alimentaris i intents de suïcidi, entre d’altres.