La lluita contra les cendres del volcà de La Palma

Per executar aquesta tasca s’han marcat dues línies de treball. La primera, dins de la zona d’exclusió del volcà –entorn dels 2.500 metres dels centres emissors–, on els professionals es fan càrrec de la retirada del material després de la valoració dels bombers i del personal tècnic del Cabildo de La Palma davant el risc sever de despreniments pel pes de la cendra. Si els immobles estan fora d’aquest radi de 2,5 quilòmetres, són els ajuntaments d’El Paso i Los Llanos els que s’encarreguen de la neteja, prioritzant des de les zones més pròximes a l’erupció a les més allunyades, sempre que hi hagi risc que les estructures col·lapsin.

Aquesta tasca de desenterrar aquestes vivendes la desenvolupen des dels mateixos propietaris fins a voluntaris, passant pels treballadors municipals i els regidors dels municipis implicats. Tots, ‘guataca’ en mà, s’encarreguen de retirar milers de quilos d’aquestes cendres que es continuen acumulant dia rere dia en teulades, terrats i patis. Són més de 300 persones les que diàriament emprenen aquestes tasques, que responen a un acte de solidaritat amb els que no poden actuar. També s’encarreguen d’obrir els camins per permetre l’accés als veïns que continuen recollint les seves coses.

Encara queden moltes cases dempeus als barris d’El Paraíso, Alcalá, El Frontón, Tacande, Montaña Rajada, Corazoncillo, San Nicolás, Jedey i Las Manchas, on és necessari impedir que el pes del material volcànic acabi per provocar un mal estructural a moltes vivendes desallotjades, aquestes on els veïns no podran retornar fins que el volcà s’apagui o afluixi la fúria, una cosa que encara sembla lluny.

És un treball constant. Cada matí es fa de dia amb més material acumulat, cosa que obliga a reprendre la ronda de tasques a les vivendes que cada grup ja té assignades. Aquesta tasca s’està convertint en fonamental per als veïns que no poden accedir a les seves propietats, ja que els garanteix que, si la seva casa sobreviu a la lava, no serà el material expulsat pel Tajogaite el que provoqui l’ensorrament d’aquestes construccions.

Els veïns són conscients d’aquest treball callat i constant que es realitza diàriament per impedir que les seves cases acabin per ser sepultades o aixafades pel pes dels materials expulsats per un volcà, que ha cobert tota la vall d’Aridane d’una capa negra de sorra volcànica i que també s’ha fet notar a tot el territori insular i que acaba per ser una llosa insalvable per a vivendes que no estan preparades per suportar aquest pes. Per això la necessària tasca que realitzen aquests equips de neteja que recorren les mitjanies d’aquests barris desallotjats a la recerca de cases per desenterrar.

L’objectiu és evitar el que li va passar al terrer de lluita canària Federico Simón, de Las Manchas, que va sucumbir al pes d’aquest material volcànic, cosa que, combinat amb l’ona expansiva de les contínues explosions del con emissor de lava, va provocar l’enfonsament de la seva sostrada.

En aquesta tasca de voluntariat també és important la tasca de col·laboració amb els veïns que poden accedir a la zona per transportar estris, permetent-los rescatar alguns dels seus records fins que, qui sap quan, puguin tornar a casa seva.

Aquestes persones, membres d’organitzacions de voluntariat, personal municipal o, simplement, veïns conscienciats amb la necessitat de col·laborar per evitar més pèrdues de les causades pel Tajogaite, no miren temps ni treball; saben que la seva tasca constant és necessària i allà segueixen per ajudar tant com faci falta.

El treball se centra entorn d’unes 500 edificacions que continuen rebent les tones de material que cobreixen la zona d’exclusió, on s’acumula cada jornada entorn de 20 centímetres de cendra que, sobre una teulada, pesen molt més que acumular un metre de neu.

També cal tenir en compte que aquests treballadors municipals o voluntaris sumen ja tres setmanes d’esforç, en què pràcticament es treballa de sol a sol, així que arribats a aquestes dates també es fa necessària l’aportació no només d’eines com ara pales, camions, raspalls, escales o bufadores, sinó més mans que ajudin a alleujar l’esforç o prendre jornades de descans per tornar a la feina amb més força.

El suport de l’UME

En aquest sentit, ja va anunciar la ministra de Defensa, Margarita Robles, que 40 efectius de la Unitat Militar d’Emergències (UME) s’incorporen des d’ahir a aquestes tasques de neteja i que, en cas de ser necessari, seran mobilitzats més membres de l’Exèrcit per continuar unint esforços amb la finalitat d’evitar que acabin caient infraestructures que estan en risc d’ensorrament pel pes de la cendra que es troben a les zones més pròximes al volcà. Ells ho faran dins de la zona d’exclusió de 2.500 metres, on també els bombers, tant de La Palma com d’altres cossos de l’arxipèlag arribats a l’illa, treballen en llargues jornades desenvolupant tasques de neteja a les teulades i els terrats.

Notícies relacionades

Així és la primera Barbie amb diabetis tipus 1: porta sensor de glucosa al braç i bolso per a la medicació

Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha

A més, els bombers aporten una dada reveladora sobre la duresa de la tasca que porten a terme, en la qual, a més de les eines habituals que han de portar per al seu desenvolupament, han d’incorporar equips de protecció. Un conjunt que els fa perdre entre un i dos quilos de pes cada jornada. S’hi suma el fet que aquests treballadors de les emergències combinen aquesta tasca amb la d’ajudar en l’evacuació d’estris, animals i persones.

A propòsit, assenyalen que fan gairebé deu hores de treball diàries continuades, en què estan sota una pluja de cendres constant i amb l’ajuda de raspalls, pales i aixadells van alliberant tota la càrrega d’aquests materials que poden motivar el col·lapse de les teulades, ja que el seu pes pot rondar entre els 80-100 quilos per metre quadrat, que s’incrementarà si plou. La situació es complica perquè els baixants d’aigües pluvials estan obstruïts.