Les dues tragèdies del rescatador d’animals pel volcà de La Palma

Fins a l’extenuació

Tot està sent especialment dur per a César Bravo. Però, malgrat el seu drama personal, lluita fins al final cada dia per salvar el màxim d’animals que pugui. Sembla impossibl,e però els veterinaris que treballen sota la seva supervisió ho corroboren. «No ha parat». La fatídica tarda de diumenge 19 de setembre, César Bravo passava un dia tranquil en família a casa seva al Camino Pastelero, un petit paradís des del qual de dia veia tot el Valle d’Aridane i de nit, tot el cel de La Palma. La seva clínica veterinària és al municipi de Los Llanos. «Quan es va sentir l’explosió vam agafar el que ja ens havien dit que tinguéssim preparat: un canvi de roba i poc més. La meva dona va agafar el nostre fill, el va ficar al cotxe i vam sortir corrent». César es va quedar fins a les 18:30, més de tres hores després de l’erupció, regant el jardí perquè no s’espatllés. «Pot semblar una reacció il·lògica, però sentíem moltíssima ansietat perquè vèiem que la lava venia en la nostra direcció».

César Bravo només va poder tornar a la llar que tant li havia costat aixecar un parell de vegades, només uns minuts, per recollir algunes coses imprescindibles. «Vam poder accedir a la zona a través d’un camí, però ja no podia arribar a casa meva en cotxe. Allà va quedar tot: els llibres, els electrodomèstics, la meva llar... La lava s’ho ha empassat tot. Ja no hi ha res». La clínica queda fora de perill, però Cèsar, la seva dona i un dels seus dos fills –l’altre estudia fora de l’illa– han passat a un pis que els han cedit uns amics de manera indefinida. I mentre s’intenta carregar de paciència per iniciar les gestions sobre les seves possessions perdudes, es manté al peu del canó dirigint els veterinaris regulars i voluntaris en una parcel·la decisiva de l’ampli i complex operatiu de seguretat de l’erupció. Hi ha molts animals afectats.

Lloances dels companys

Ho corrobora Pascual Calabuig, veterinari del Centre de Recuperació d’Espècies del Cabildo de Gran Canària, que no s’ho va pensar dues vegades i se’n va anar a La Palma a ajudar. «César té experiència en emergències. Sap quins són els protocols d’actuació amb la resta de les unitats d’emergència i sap manejar la sarbatana, perquè hi havia animals que no es deixen agafar o mosseguen, per això havíem de sedar-los a distància. Junts hem recorregut amb la Guàrdia Civil, els bombers o l’UME tots els llocs en els quals hi havia animals que havíem de recollir o alimentar, depenent de les zones i les situacions». Calabuig recorda el dia que van veure caure i desaparèixer la casa de César: «Ens vam posar a rescatar animals fins a caure exhaustos perquè ell no pensés en el que acabava de veure. Va ser terrible».

«Són uns màquines. Els dies que he estat amb ells han sigut difícils i intensos. S’hi deixen la pell», explica Calabuig sobre els veterinaris palmers i la desena de voluntaris que s’han anat sumant al desplegament, com ell. Quatre dies després de l’erupció ja tenien organitzada l’assistència als centres de recollida per als diferents tipus d’animals i les diferents situacions en què es trobaven. L’endemà, quan ja tenien l’acreditació per entrar a les zones evacuades –sempre amb bombers, UME, Guàrdia Civil i Policia–, el flux d’informació per recollir animals era constant, però el punt de recollida al recinte firal d’El Paso no complia les condicions necessàries. Es va haver d’adequar per al bestiar mentre la Creu Roja cedia una carpa a l’institut Eusebio Barreto, on pràcticament s’ha muntat un consultori de campanya per als animals de companyia.

La tasca és titànica. Cal buscar la manera de treure als animals, trobar llocs on n’hi pugui haver, ajudar les protectores... «L’Escola de Veterinaris ens va enviar ràpidament una farmaciola d’urgència perquè tinguéssim tot el necessari i han sigut el nostre gran suport, perquè no teníem experiència en una emergència com aquesta», assegura César Bravo. A l’institut Eusebio Bravo hi havia ahir 20 animals, sobretot gossos, gats i gallines. Per allà han passat més de 150 animals, però els amos els han anat a recuperar a la majoria. La resta seran donats en adopció. «Els animals que ens hem anat trobant estan sobretot espantats. No ens hem trobat ferides greus ni hem hagut de fer grans intervencions. Els recollim, cosa que moltes vegades no és senzilla, els donem aigua i aliments i els portem a un lloc segur mentre intentem localitzar els amos.»

Amb César Bravo treballen Ruth Torres, Anabella García, Elena Tarife, Evaristo de la Rosa, Christian Verlazza, Francisco Manuel Macías, Amanda Pérez, Héctor Gutiérrez, Rubén Quintana... Altres voluntaris van i venen, mentre aquests professionals compten amb el suport de les set clíniques veterinàries de l’illa i algú a qui tots estan molt agraïts a La Palma: Manuel Ángel, treballador del Parc Nacional de la Caldera de Taburiente, que amb el seu remolc entra als llocs més inaccessibles per treure els animals. Després hi ha l’onada de solidaritat que arriba no només de les Canàries i la resta de comunitats espanyoles, sinó de tot el món, que també s’ha recordat, i molt, dels animals. Sense oblidar la plena col·laboració de les protectores palmeres, com Benawara, i de particulars que han cedit terrenys de la seva propietat per a l’atenció i acollida.

Sota tractament mèdic

Alguns d’aquests professionals estan sota tractament mèdic per combatre l’ansietat. «Fa una setmana no podia ni parlar», recorda César Bravo, que espera que la seva clínica continuï funcionant quan deixi de rugir el volcà per poder mantenir la seva família i els seus treballadors. No té tantes esperances amb les indemnitzacions als damnificats que, com ell, s’han d’enfrontar ara a una altra àrdua tasca: resoldre els farragosos tràmits burocràtics per almenys recuperar part de la pèrdua econòmica. Les pèrdues sentimentals seran irreparables, això ho sap bé. No hi ha assegurances per cobrir tanta ‘magua’ (tristesa). La seva primera visita a l’oficina d’atenció als afectats a Llano Argual, a Los Llanos, ha sigut «decebedora». «Em temo que això va per llarg. Ni tan sols m’han aclarit bé quins documents he de recopilar i quina mena d’ajudes hi haurà. Però cal agilitar aquest procés perquè estem parlant d’una emergència», remarca.

Un llarg camí per davant

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Estrès, cansament, preocupació, incertesa, pastilles per combatre l’ansietat... Els veterinaris regulars i voluntaris saben que tenen un llarg camí per davant mentre continuïn fluint les colades de lava cap al mar i destruint-ho tot al seu pas. Però cada dia tornen a recórrer els carrers coberts de cendra, els camins buits, les finques abandonades per les ordres d’evacuació. I ho fan a la recerca d’aquests animals dels que han informat els propietaris, els cossos d’emergència o els que s’han trobat de casualitat.

Tornaran a ser davant la falda del volcà o mirant de cara a una colada de lava i tornaran a la carpa a atendre els que ja han sigut rescatats. O viuran històries com la d’aquell senyor alemany d’avançada edat que tenia 4 ovelletes de les quals està enamorat. Van anar a treure-les però ell no ho volia. Volia que el deixessin anar a alimentar-les. La casa era a la zona d’evacuació i calia actuar. Al final va cedir i els veterinaris van poder posar-les fora de perill mentre tranquil·litzaven el senyor, que tenia una malaltia cardíaca. Altres vegades són els animals els que donen petites alegries, com el gos coniller que només van poder agafar amb un somnífer llançat amb sarbatana. Va ser a la zona de l’església de Todoque, precisament el mateix dia que va caure. L’endemà, el gos coniller va premiar el seu rescat amb unes bones llepades als veterinaris.