Fenomen agreujat per la Covid

Autolesions, una via d’escapament perillosa que va en augment en adolescents

  • L’atenció hospitalària es dispara davant aquesta pràctica davant un desbordament emocional

  • A Catalunya un 11,4% dels joves s’ha autolesionat almenys una vegada en la seva vida

Autolesions, una via d’escapament perillosa que va en augment en adolescents

CARLOS MONTANYES

2
Es llegeix en minuts
EFE

Les atencions hospitalàries per autolesions, que alguns adolescents s’infligeixen com a via d’escapament d’una situació de desbordament emocional, s’han disparat en els últims anys, un fenomen que ja s’havia incrementat abans de la pandèmia i que la Covid ha agreujat.

Estudis publicats en els últims deu anys centrats en Catalunya indiquen que un 11,4% dels joves s’han autolesionat almenys una vegada en la seva vida, i a Europa es parla d’una prevalença del 27,6%.

«Un tall té un efecte desbloquejador, els allibera d’aquesta tensió interna i tenen els peus a terra», explica Marc Ferrer, cap del servei d’hospitalització de psiquiatre de l’Hospital de la Vall d’Hebron.

En aquest centre, igual com en d’altres d’Espanya i Europa, ja es va observant una tendència alcista, prèvia a la pandèmia, de joves que arriben a urgències amb autolesions.

En el període del 2014 al 2017 ja es va produir un augment del 21% de les consultes en urgències pediàtriques per aquesta raó i entre el 2019 i el 2021, l’increment va passar a ser de «gairebé el doble», segons Ferrer.

Darrere del fenomen

Darrere d’aquest fenomen, sovint poc comprès per la societat, hi ha diferents variables, com entorns familiars, d’escola o amistats, la pressió de les xarxes socials, una societat amb canvis ràpids i una elevada exigència amb els menors, des de molt petits.

Si a aquests elements s’hi afegeix la distància social que va generar el confinament per la pandèmia, en un moment de la vida com l’adolescència en què les relacions amb les amistats són un pilar, el resultat és «un obstacle més gran en el procés maduratiu», que pot conduir a un bloqueig emocional del qual, en alguns casos, els joves miren d’alliberar-se a través de les autolesions.

Ferrer compara el fet d’infligir-se mal amb el consum de drogues: «És eficaç per alliberar-se de manera ràpida, però a llarg termini comporta problemes», ja que la reiteració incrementa el risc de passar a un intent de suïcidi, adverteix l’especialista.

Per evitar aquest desenllaç, és clau fer un bon estudi per determinar si hi ha un trastorn i, si aquest extrem es descarta, normalment es pot reconduir la situació amb psicoteràpia, potser acompanyat amb alguna ajuda farmacològica.

Nou protocol

Ferrer és un dels autors d’un nou protocol d’intervenció precoç per abordar i reduir les conductes autolesives no suïcides en adolescents i joves d’entre 15 i 25 anys, pensat per actuar abans que cristal·litzin aquestes tendències perilloses.

El denominat Programa TaySH consisteix en dotze sessions individuals setmanals que tenen com a meta reduir les conductes autolesives no suïcides, oferint al pacient noves estratègies alternatives i no lesives per manejar la desregulació emocional i la impulsivitat.

A l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat (Barcelona), especialitzat en l’atenció de menors, han observat que aquestes conductes que anteriorment estaven associades a trastorns mentals greus ara es donen també en joves sense patologies establertes.

Notícies relacionades

Les dones són més propenses a tallar-se, gratar-se o aplicar altres mètodes que impliquen sagnia; els nois, en canvi, tendeixen més a colpejar-se i cremar-se.

A Sant Joan de Déu van atendre en el primer trimestre del 2021 un 47% més de pacients per problemes de salut mental –ansietat, autolesions o transtornos alimentaris– en comparació al mateix període del 2020.

Temes:

Adolescents