La Martina no es va suïcidar: va caure d’un balcó a Palma intentant fugir d’una violació

Martina Rossi, la jove italiana morta el 2011 al caure de la sisena planta de l’hotel Santa Ana de Cala Major a Mallorca, i el cas de la qual va ser arxivat per un jutjat de Palma com a suïcidi, no va morir per voluntat pròpia, sinó que la seva mort es va produir mentre intentava escapar-se d’una violació. Així ho ha determinat la quarta secció del Tribunal Suprem d’Itàlia, amb una sentència definitiva, que arriba 10 anys després dels fets i de cinc procediments judicials, i és inapel·lable.  

El tribunal italià ha confirmat d’aquesta manera les condemnes a tres anys de presó per a Alessandro Bertoni i Luca Vanneschi, dos dels cinc joves que hi havia a l’habitació de l’hotel Santa Ana de Palma on va morir la Martina, com ja havia establert el tribunal d’Apel·lació de Florència, el jutjat que va seguir el cas en segona instància. D’aquesta manera queda avalada la tesi de la família i la fiscalia que la dona, de 20 anys, quan va morir fugia desesperada dels que la volien atacar sexualment i, per això, va intentar saltar al balcó de l’habitació contigua i va caure al buit. 

«La Martina va morir per un intent de violació, no hi ha cap altra veritat», ha dit un dels advocats de la família Rossi, Luca Fanfani, després d’haver-se conegut el veredicte. «Ara Espanya ha de demanar perdó per com es va arxivar el cas després de tres hores», ha afegit el lletrat. «Per fi s’ha fet justícia. Ningú em podrà tornar la meva filla, ni alleujar el nostre dolor etern. Però ara Mla artina ha recuperat la dignitat», ha comentat, per la seva banda, el pare, Bruno Rossi. «Ningú ha de pensar que pot fer mal una dona i no ser castigat», ha afegit, visiblement commocionat. 

Sense pietat

Inicialment, el 2011, el Jutjat d’Instrucció número 11 de Palma havia arxivat el cas al no trobar, segons explicaven les cròniques de l’època, indicis que s’hagués comès un crim, i considerar l’episodi com un suïcidi. No obstant, la família, que mai va acceptar aquesta versió, va convèncer la policia de Gènova per iniciar una investigació sobre els fets i el 2018 es va arribar a una primera sentència de culpabilitat. Un veredicte inicial, aquest, dictaminat pel tribunal d’Arezzo i en què els joves van resultar castigats a sis anys de presó, per violació en grup, abús i omissió de socors, ja que durant 40 minuts després de la caiguda ningú va acudir en ajuda de la Martina. No obstant, posteriorment l’omissió de socors va prescriure. 

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Tant és així que, per obtenir la condemna, la fiscal Elisabetta Ceniccola fins i tot va posar en relleu detalls dolorosos per a la família, com que la jove no portava els pantalons curts quan va ser trobada ja morta, i aquests «mai més van ser trobats», segons va dir. A més, també va remarcar que al cos de la jove hi havia «ferides no provocades per la caiguda» i rascades al coll. «No van tenir pietat», va assenyalar la mare de la Martina, Franca Murialdo.

En aquest context, Fanfani, l’advocat de la família, ha considerat que «Espanya té una responsabilitat molt greu». «Aquest judici no s’hauria d’haver celebrat a Itàlia», ha afegit, al recordar també que, poques hores després de la mort de la jove, es va permetre a l’hotel tornar a llogar l’habitació. El cas també ha provocat una mobilització del col·lectiu feminista ‘Ni una menys’, que abans que es conegués la sentència va organitzar dijous una seguda de protesta davant la seu del Suprem italià a la plaça Cavour de Roma. «No és un cas aïllat, es diu patriarcat», es llegia en algunes pancartes.