L’anàlisi de la colada «obre una finestra» a l’interior del volcà de La Palma

Per entendre el comportament del volcà de Cumbre Vieja i ajudar els equips que actuen sobre el terreny, un grup de científics liderats per la investigadora del departament de Mineralogia i Petrologia de la Universitat de Granada Jane H. Scarrow analitza les laves i els piroclastos, així com els minerals que contenen. Aquests estudis ajuden a entendre com evoluciona l’erupció i a interpretar les condicions i processos que es produeixen al reservori magmàtic a profunditat. «Analitzar la lava és com obrir una finestra a l’interior del volcà i permet saber què està passant sota la terra», explica Scarrow.

La investigadora es va desplaçar a La Palma entre el 21 i el 25 de setembre per fer un mostreig de les erupcions inicials i col·laborar amb l’Institut Vulcanològic de les Canàries (Involcan) en el muntatge d’un laboratori petrològic. «La recollida de mostres és molt important, perquè volem conservar les condicions d’elevada temperatura per poder aproximar-nos el màxim possible a les condicions que es donen en profunditat», detalla Scarrow. Quan avança la colada de lava pren una mostra incandescent, a 800 o 900 graus, i es refreda introduint-la en un cub amb aigua per «congelar» les seves condicions, cosa que permet analitzar els processos a alta temperatura. La investigadora assenyala que cada dia es recull nou material per observar l’evolució del sistema magmàtic, a través de l’examen de mostres de les etapes eruptives més recents.

Scarrow estudia a Granada la composició global de la lava i la dels minerals que conté. Amb aquesta investigació «es poden veure els processos del sistema magmàtic, cosa que ens dona informació que ens facilita entendre què ha passat i ens dona pistes sobre la seva evolució i el seu origen», remarca la investigadora. No obstant, aclareix que aquestes dades no permeten realitzar una estimació sobre la possible durada de l’erupció volcànica, ja que se centra a detectar els processos que s’estan produint o es produiran a l’interior del volcà com, per exemple, la cristal·lització dels minerals o la barreja de magmes.

Viscositat del magma

L’especialista en Mineralogia i Petrologia ja ha realitzat una difracció de rajos X, per esbrinar els minerals que contenen les mostres, i ha extret làmines primes de 30 micres, que permeten estudiar les roques i els minerals al microscopi i a la microona electrònica. «La mostra s’exposa a la llum del microscopi i es poden observar les característiques dels minerals que componen el magma», remarca. Scarrow també fa servir la fluorescència de rajos X per mesurar la composició dels elements majors a les roques, l’espectròmetre de masses amb font d’ionització per mesurar la composició dels elements traça a les roques, i la microsonda d’electrons per mesurar la composició dels minerals a les mostres.

La viscositat del magma i de la lava depèn en gran part de la temperatura. En la primera etapa de l’erupció el material era més viscós i ara el volcà expulsa una colada més fluida. «En els primers dies, quan la lava arribava a Todoque era molt viscosa, a causa del refredament, i es frenava», recorda Scarrow.

Les conclusions preliminars d’aquest estudi estan en mans dels equips científics del Pla d’Emergència Volcànica de les Canàries (Pevolca) i es publicaran en els pròxims dies. Aquesta investigació es porta a terme gràcies a la col·laboració d’investigadors d’Involcan, la Universitat de La Laguna, la Universitat d’Exeter (Regne Unit) i la Universitat Tecnològica de Michigan (Estats Units).

Notícies relacionades

Amb propina o sense propina

Una crònica negra molt completa

Aquest estudi se suma al treball que els sismòlegs de la Universitat de Granada, pertanyents a l’Institut Andalús de Geofísica i Prevenció de Desastres Sísmics (Iagpds), han portat a terme recentment a La Palma per analitzar i entendre les característiques del fenomen volcànic d’aquesta illa espanyola. Aquests experts també han sigut fonamentals en l’estudi de l’eixam sísmic que va començar a finals de l’any 2020 a l’àrea metropolitana de Granada.

El laboratori del departament Mineralogia i Petrologia de la Facultat de Ciències Geològiques de la Universitat Complutense de Madrid també analitza mostres de la lava de La Palma. Una de les seves primeres conclusions és que el material magmàtic procedeix de la capa superior de la Terra. Així mateix, la composició d’aquestes pedres explica els motius pels quals l’erupció no ha sigut explosiva i la colada s’ha desplaçat com ho ha fet. Segons aquest estudi, la roca fosa no ha interaccionat amb l’escorça terrestres sobre la que descansa l’edifici insular, una circumstància que hagués generat grans quantitats de gasos. A més, apunta que el magma va ascendir fa uns quants anys, una dada que podria explicar els sismes detectats a l’illa des del 2017, fins que va acumular prou pressió com perquè emergís el volcà.