El volcà de La Palma és el tercer més potent en 550 anys

Amb aquesta quantitat de productes volcànics que ha emès fins al moment, i que podria estar expulsant fins al novembre, aquest nova erupció supera en potència pràcticament totes les que s’han produït a les Canàries des del 1470. Totes, a excepció de dues: la del Timanfaya a Lanzarote (1730) i la més recent de totes, la del Tagoro a El Hierro (2011).

L’erupció del Timanfaya és sens dubte la més potent de totes les que hi ha hagut en aquests últims segles a les Canàries. Els sis anys que va durar l’erupció –del 1730 al 1736– es va calcular que els diferents cons volcànics que van emergir del mateix punt calent van deixar anar 1.000 milions de metres cúbics de lava. L’erupció va ser assoladora per a Lanzarote, fins i tot en aquell moment, en què l’illa estava pràcticament despoblada. A Teguise, que va ser el nucli poblacional més afectat per aquesta erupció, amb prou feines hi arribaven a viure 400 persones. La meitat de les seves vivendes van estar afectades per la colada de lava i l’altra meitat van quedar sepultades sota el lapil·li i la cendra. També va estar molt afectat el municipi de Yaiza, que segons les cròniques, recollides per la geògrafa de la Universitat de La Laguna (ULL) Carmen Romero, estava «al peu del volcà» i estava compost per 210 veïns. Malgrat la clara despoblació que vivia en aquell moment l’illa, l’activitat contínua, i en ocasions erràtica, del volcà va provocar un problema econòmic –perquè era l’única illa que cultivava gra per al pa– que va obligar moltes persones a emigrar cap a Gran Canària.

La que hi va haver a El Hierro, malgrat tractar-se d’una erupció submarina, destaca també per la quantitat de materials que va expulsar per formar el seu enorme con. El volcà va emetre 300 milions de metres cúbics de lava i piroclastos, i va aconseguir en tan sols 6 mesos un edifici volcànic submarí de 312 metres. Aquest con es troba a 400 metres de profunditat i el seu cim principal va quedar a 89 metres de la superfície.

Aquesta erupció va obligar a evacuar 300 persones del petit poble pesquer de La Restinga degut, principalment, a l’emanació de gasos tòxics. Aquesta erupció es va donar per finalitzada el 2012, i aleshores els continus sismes i la pressió del magma van acabar elevant tot l’edifici d’El Hierro.

Els últims 600 anys a les Canàries s’han registrat 16 erupcions, que sumades a la que hi està havent actualment a Cumbre Vieja en són ja 17. La majoria s’han produït a La Palma (8), seguides de Tenerife (5), Lanzarote (2) i El Hierro (2). El període més actiu va ser el del segle XVIII, quan es té constància d’un total de sis erupcions, que van afectar les quatre illes més actives de l’arxipèlag.

El càlcul del volum

Notícies relacionades

La Loteria repartirà un rècord de 2.772 milions d’euros

Tensió a Badalona pel reallotjament de la gent desnonada del B9

No obstant, hi ha poques dades sobre el volum de material expulsat en les diverses erupcions volcàniques de les Canàries. I és que, com explica Alicia Felpeto, volcanòloga de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), aquesta dada no es pot saber tan fàcilment. «Calcular el volum de materials emesos en vulcanisme històric no és gaire fàcil», assenyala Felpeto. I és que, com indica l’experta, avui dia el volum de la colada és relativament senzill de calcular, però no passa el mateix amb les històriques, ja que per molt que es pugui conèixer la superfície que va arrasar la colada de lava, és pràcticament impossible conèixer-ne l’espessor, «perquè no sabem com era la topografia –és a dir, el terreny– abans de l’erupció», recalca Felpeto.

Per la seva banda, el sismòleg Itahiza Domínguez recorda que aquesta comparativa s’està fent tan sols amb dades de les cròniques que s’han pogut recuperar des del segle XV. Abans d’això, es té constància que «hi va haver moltes erupcions més grans». Sense anar més lluny, les que van formar l’arxipèlag. No obstant, aquestes últimes són molt més difícils d’avaluar, per la falta de registres històrics. De fet l’IGN tan sols inclou les erupcions de processos «inequívocament eruptius». De fet, «existeixen dades documentals sobre altres possibles erupcions, sense dates concretes o sense localització espacial precisa, que no han sigut incloses fins que no es confirmin amb altres fonts documentals».