Les emissions i la sismicitat indiquen que el final del volcà de La Palma encara és lluny

El final de l’activitat volcànica al Cumbre Vieja de La Palma no és a prop. La sismicitat registrada durant les últimes jornades a l’illa, els mesuraments dels gasos emesos pel volcà i les anàlisis de les deformacions del terreny apunten que l’erupció està en una fase «madura», per la qual cosa cal preparar-se «per durar bastants dies», segons van explicar ahir els portaveus del Pla d’Emergència Volcànica de les Canàries (Pevolca). La comunitat científica encara no posa data de caducitat al procés eruptiu, ja que depèn de la dinàmica del volcà i de la quantitat de magma que contingui. L’erupció podria durar entre 24 i 84 dies, amb una mitjana de 55 dies, termini que situa l’ocàs del volcà a mitjans de novembre, segons els càlculs inicials que va fer l’Institut Vulcanològic de les Canàries (Involcan). En els seus primers 17 dies d’activitat, el volcà que va sorgir el 19 de setembre havia emès uns 45 milions de metres cúbics de lava, davant els 43 que va expulsar el Teneguía (1971) al llarg dels 24 dies que va durar el procés eruptiu i els 55 que van brollar del San Juan (1949) durant els 47días que va estar actiu.

Camí de destrucció

El material volcànic ha traçat un camí de destrucció al seu pas cap al mar. El sistema europeu de vigilància terrestre Copernicus estima que la lava ha engolit ja 1.154 edificacions, de les quals 108 estan parcialment danyades. Al creuar aquesta informació amb les dades del Cadastre, el Pevolca constata que han sigut destruïdes 726 edificacions, de les quals 605 són vivendes; 58, finques agrícoles; 30, d’ús industrial; 18, d’oci i hostaleria; set, d’ús públic, i vuit més d’altres usos. La discrepància en les dades es deu al fet que Copernicus detecta totes les edificacions, però no diferencia entre una casa i una pèrgola o un galliner. Segons els últims mesuraments, 420 hectàrees han sigut arrasades pel fluid magmàtic, que en l’última jornada va arrasar 6,74 hectàrees. La colada cobreix un perímetre de 36,24 quilòmetres i arriba a una amplada màxima de 1.250 metres en determinats punts.

La previsió dels experts és que la lava discorri per sobre de la colada que va arribar al litoral, tot i que monitoritzen i vigilen el comportament de la llengua per si es produeix un eixamplament o avança cap a territoris que encara es conserven en bon estat. En les últimes hores no s’han detectat nous centres d’emissió, tot i que sí que s’ha confirmat la presència d’una fissura que se situa a uns cent metres al nord-est del con principal. Aquesta bretxa expulsa gasos i elevada temperatura del terra, però la directora a les Canàries de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), María José Blanco, assegura que la troballa, de moment, no té caràcter eruptiu ni tanta importància, ja que se situa en l’entorn del con actiu. La colada que va brollar divendres des dels dos focus ubicats més al nord-oest no presenten activitat. Tot i això, els centres d’emissió del cràter principal i els situats als laterals del con continuen actius. A més, el Pevolca no descarta que puguin sorgir noves boques en l’entorn dels centres efusius actuals.

La fajana, alimentada per diversos lòbuls de la colada, continua creixent i ja ha superat les 36 hectàrees –cosa que equival a 36 camps de futbol– i el seu front en la línia de costa és de 540 metres. El plomall marí es manté al llarg de la vora del delta làvic i produeix núvols de vapor d’aigua i àcid clorhídric (HCl), que es concentren en una petita àrea al voltant del contacte entre el mar i la lava. Segons les primeres dades aportades pels investigadors del vaixell ‘Ramón Margalef’, l’afecció de la fajana al medi marí sembla afectar únicament una làmina d’aigua de menys de 5 metres de profunditat, arribant a una distància de 200 metres des del front.

La qualitat de l’aire és bona

El comitè científic insisteix que la qualitat de l’aire a La Palma és bona i apunta un descens de la concentració de les partícules menors a 10 micres, la presència de les quals pot ocasionar problemes respiratoris. Aquesta millora es deu a l’entrada dels vents alisis i a la pujada en altura de la capa d’inversió tèrmica, que estabilitza l’ambient i allibera els gasos. No obstant, aquest escenari es modificarà en els pròxims dies, ja que la capa d’inversió tornarà a descendir, es registrarà un lleuger empitjorament atmosfèric i les condicions meteorològiques seran desfavorables des del punt de vista de la qualitat de l’aire.

Avui s’espera un gir del vent des del nord-est a component est i sud per sobre dels 1.500 metres. Això contribuirà a dirigir el núvol de cendres cap al vessant nord-est de l’illa, cosa que podria afectar l’operativitat de l’aeroport de La Palma durant la segona meitat de la tarda. Quant a l’emissió de gasos, el nivell de diòxid de sofre (SO₂) es manté en nivells alts i supera les 1.200 tones diàries, amb un acumulat de 250.000 tones des que va començar l’erupció. A més, el volcà de la cimera palmera va expulsar al llarg de dilluns 1.600 tones de diòxid de carboni (CO₂

Notícies relacionades

La Loteria repartirà un rècord de 2.772 milions d’euros

Tensió a Badalona pel reallotjament de la gent desnonada del B9

Els episodis de sismicitat no cessen a La Palma, especialment als municipis del sud de Fuencaliente i Vila de Mazo, on la població ha pogut sentir diverses tremolors. El director tècnic del Pevolca, Miguel Ángel Morcuende, va remarcar que els sismes estan concentrats a la zona on es va detectar l’activitat entre set i deu dies abans de l’erupció del volcà. La profunditat de la major part de les tremolors es troba localitzada entre els 10 i els 15 quilòmetres, cosa que suposa una sismicitat profunda o mig profunda. En les últimes hores s’han localitzat desenes de moviments i els de més magnitud van ser de 3,6. No obstant, Morcuende va assegurar que els paràmetres indiquen que l’aparició d’algun centre emissor als municipis més afectats per la sismicitat és «pràcticament nul·la».

A l’hotel Princess de Fuencaliente es mantenen allotjades 209 persones de les prop de 6.000 que van ser evacuades. Per atendre la crisi volcànica s’ha desplegat un dispositiu configurat per 553 efectius que treballen de manera coordinada, comptant amb el personal del Lloc de Comandament Avançat, el grup operatiu de seguretat, el grup operatiu d’intervenció i el grup de logística.