La lava del volcà de La Palma eleva la temperatura del mar fins als 51 graus a la fajana

Aquestes dades s’han pogut obtenir gràcies al desplegament de diversos drons amb càmeres tèrmiques des del barco pilotats per l’equip SeaDrone de l’Institut de Ciències Marines d’Andalusia (ICMAN-CSIC). Aquestes altes temperatures es registren especialment al capdavant de la colada i a poc més de 200 metres, segons van poder constatar els experts en ciències del mar de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària (ULPGC), Magdalena Santana i Melchor González, que van prendre mostres de la colada de manera paral·lela en un vaixell de Protecció Civil. De fet, l’equip de l’IEO també va prendre mostres a 500 metres de la fajana i l’anomalia tèrmica molt menor, de tot just 7 graus. No obstant, com assenyala Santana, aquestes dades han pogut canviar amb el transcurs dels dies, ja que estan, igual com els relatius a la temperatura, íntimament lligats a les condicions de vent i onatge.

Més salat que mai

Les altes temperatures que s’han registrat en l’entorn de la fajana s’uneixen a un increment de la salinitat, que ara fa que aquesta zona de la costa palmera s’assembli al llac hipersalat del mar Mort (Jordània). Amb les 3.000 mostres d’aigua de mar, obtingudes tant des del vaixell ‘Ramón Margalef’ com des de drons a escassos metres de la colada, s’ha determinat que la salinitat ha passat a ser de 41 parts per mil, quan el normal és que aquest índex es trobi en 36 o 37 parts per mil. «Això és una bestialitat», assenyala Eugenio Fraile, oceanògraf de l’IEO i responsable del projecte Vulcana. L’investigador recorda que al mar Mort la salinitat arriba a les 42 parts per mil. «La sortida augmenta a causa de l’evaporació tan ràpida de l’aigua», explica.

L’altra modificació substancial de l’ecosistema està en el descens dels nivells d’oxigen a la zona, que, segons Fraile, «té relació directa amb l’augment de temperatura». Es tracta d’un procés químic pel qual els gasos continguts a l’aigua s’escapen per la calor, abandonant l’ecosistema que es converteix en anaerobi. Aquesta falta d’oxigen es veu reforçada per l’escassa fotosíntesi que estan realitzant els organismes marins des que va esclatar l’erupció. I és que, com relata Fraile, les cendres volcàniques s’estan acumulant a les capes altes del mar, impedint al citoplacton captar la llum solar i, per tant, realitzar correctament la seva funció principal, que és convertir el diòxid de carboni en oxigen.

Afecta pocs metres

Aquests canvis estan afectant especialment les capes superficials de l’oceà i les dades obtingudes de moment mostren un radi d’acció, és de moment, curt. S’estima que de moment afecta entre 5 i 15 metres de profunditat i 200 metres del front de la fajana. Les conseqüències d’aquestes modificacions tan abruptes de les condicions de l’ecosistema ja estan mostrant algunes imatges de destrucció i no només a prop de la fajana.

A més de 3.000 metres del lloc on la lava ha caigut com una gran cascada hi ha una reserva marina amb una diversitat de fauna i flora molt alta. A prop del final de la reserva, a Puerto Naos, s’han trobat ja algunes espècies de peixos «de gran mida» morts a la costa. «Tot està relacionat», sentencia Fraile, que destaca que «tot i que els canvis siguin petits, afectaran l’ecosistema», perquè aquests organismes són molt susceptibles als canvis. A llarg termini, les conseqüències són encara desconegudes. Tot dependrà de com avanci la crisi volcànica en els pròxims dies. «No és una cosa que puguem saber ja», explica Fraile, ja que són molts els paràmetres que influeixen en la viabilitat d’un ecosistema i en la supervivència de les espècies que s’hi assentin.

Una vegada han tornat al port de Santa Cruz de Tenerife a bord del ‘Ramón Margalef’ –després de deu dies de campanya– els investigadors passaran ara a analitzar les mostres recollides. L’estudi es completarà amb més detall als laboratoris del Centre Oceanogràfic de les Canàries de l’IEO-CSIC, on s’analitzarà a més la terbolesa, el pH, existència d’espècies reduïdes, sistema del diòxid de carboni, metalls pesants, metà, òxid nitrós, així com l’abundància i diversitat dels diferents compartiments del plàncton marí. Aquestes anàlisis permetran l’estudi dels microorganismes del plàncton situats a la base de la cadena tròfica, que responen ràpidament a pertorbacions. «Aquests paràmetres no podem analitzar-los a bord», va indicar l’oceanògraf, que destaca que, a més, hi ha moltes d’aquestes dades que encara s’han de corroborar al laboratori. En aquest sentit, Fraile posa èmfasi en el fet que és necessari que els investigadors inverteixin el màxim temps possible a mostrejar la zona afectada pel volcà. «És necessari tenir l’evolució dels paràmetres per conèixer com pot evolucionar l’ecosistema, perquè és una situació que molt difícilment es torna a repetir», insisteix.

Modificacions en els fons

Notícies relacionades

La Loteria repartirà un rècord de 2.772 milions d’euros

Tensió a Badalona pel reallotjament de la gent desnonada del B9

D’altra banda, l’equip de geologia marina ha realitzat una completa caracterització del fons marí de la zona occidental de La Palma abans i després de l’arribada de la lava. Per a això, s’han cartografiat prop de 30 hectàrees en diferents zones amb ecosonda multifeix i s’han obtingut mostres del fons amb dragues de roca. Els científics han pogut mapar el front del delta de lava sota l’aigua diàriament i obtenir mostres de corals als esquelets de les quals miraran de determinar la presència d’heli magmàtic fixat durant l’erupció gràcies a la col·laboració de la Universitat de Salamanca.

Tot i que el ‘Ramón Margalef’ tornarà a Vigo, a l’estació principal de l’IEO, per donar cabuda a altres investigacions oceanogràfiques que s’estan realitzant a Espanya, està previst que el 14 d’octubre arribi a la zona el vaixell Ángeles Alvariño. Aquest cosí-germà del ‘Ramón Margalef’ té els mateixos metres d’eslora i tan sols és un any més jove. Aquest vaixell s’ha utilitzat tant per a les campanyes oceanogràfiques realitzades per les Canàries com per a tasques com la recerca de persones en les profunditats del mar. Aquest barco està equipat amb el vehicle submarí ‘ROV Liropus’ que permetrà observar directament l’entrada de lava al mar.