L’ex cap de gabinet de González Laya diu que va esborrar els correus sobre l’entrada de Ghali

L’Advocacia de l’Estat ha assegurat al Jutjat d’Instrucció número 7 de Saragossa que l’ex cap de gabinet del Ministeri d’Afers Estrangers Camilo Villarino va esborrar els correus relatius a l’entrada a Espanya del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, i per això no els podrà posar a disposició de la causa. En un escrit del 4 d’octubre, al qual ha tingut accés Europa Press, els serveis jurídics de l’Estat han precisat que Villarino, mentre va estar en el càrrec, «va mantenir el costum d’anar esborrant cada cert temps els seus correus electrònics, per motius de seguretat i de minimitzar el perjudici en cas de pirateig dels equips».

L’Advocacia ha respost així a la providència del 24 de setembre per la qual l’instructor Rafael Lasala requeria a l’ex número dos d’Exteriors, a petició d’una de les acusacions, que aportés el correu electrònic o el missatge de WhatsApp que contenia la còpia del passaport de Mohamed Benbatouche –identitat que va utilitzar Ghali per registrar-se a l’hospital de Logronyo– i que li va remetre el cap de l’Oficina de Presidència de la Rioja, Eliseo Sánchez.

Notícies relacionades

El Gordo de Nadal ja no és tan gros

llles Canàries: un tresor natural i cultural que cuida el seu present i el seu futur

La defensa de Villarino ha explicat que, tot i que va esborrar els correus, sí que va mantenir la documentació annexa «ateses les publicacions en premsa sobre el possible ús d’una identitat falsa a l’hospital de Logronyo» i ha insistit que tant el passaport diplomàtic algerià de Brahim Ghali com el permís de residència del seu fill ja consten en la causa.

En el marc de l’escrit, l’Advocacia ha assegurat que tot i que l’ex cap de gabinet d’Arancha González Laya no hagués esborrat els correus «no podia rellevar les persones concretes que eren els seus contactes en aquest assumpte». «Ha de tenir-se en compte el caràcter reservat existent en aquesta matèria perquè afecta la seguretat i les relacions internacionals. Per això, no es podria pretendre ara, sol·licitant aquesta aportació, conèixer qui va ser el remitent de l’esmentat correu o whatsapp», ha indicat l’Advocada de l’Estat.