‘Papers de Pandora’

Vargas Llosa va gestionar els seus drets d’autor mitjançant una societat ‘offshore’

  • L’escriptor peruà es va valer d’una societat en un paradís fiscal per gestionar els diners

Vargas Llosa va gestionar els seus drets d’autor mitjançant una societat ‘offshore’

David Castro

3
Es llegeix en minuts
Europa Press

L’escriptor peruà establert a Espanya, Mario Vargas Llosa, hauria gestionat els seus drets d’autor a través d’una societat al paradís fiscal de les Illes Verges Britàniques registrada l’any 2015 i valorada en 1,1 milions de dòlars, segons consta als papers de Pandora i van anunciar aquest dilluns La Sexta i ‘El País’. La companyia va ser utilitzada, d’acord amb la documentació, per gestionar els diners provinents dels drets d’autor de les seves obres i la venda de diversos immobles a Madrid i Londres. L’escriptor apareixia vinculat a la societat com a director i accionista, tal com s’exposa en la investigació del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ).

L’ICIJ ha publicat els ‘papers de Pandora’, una sèrie de documents que mostrarien com destacats personatges públics, líders i antics líders mundials, com Vladímir Putin, Abdullah de Jordània, Andrej Babis o Guillermo Lasso, tenen actius en paradisos fiscals. Els documents filtrats podrien impulsar casos per delictes de corrupció, blanqueig de capitals o evasió fiscal, tot i que majoritàriament són prova d’operacions totalment legals a què recorren els rics i poderosos per crear empreses per comprar propietats.

En la investigació apareixen un total de 601 espanyols. De moment, s’han conegut els noms dels cantants Julio Iglesias i Miguel Bosé i de l’entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, a més de la congregació religiosa dels Legionaris de Crist. En concret, els papers revelen que Julio Iglesias hauria utilitzat cinc empreses ubicades al paradís fiscal de les Illes Verges Britàniques i quinze societats més, totes, gestionades per Trident Trust. En total, és beneficiari de vint societats, en 16 hi apareix amb la seva dona, Miranda Rijnsburger, i 4 només estan al seu nom.

El primer nom a conèixer-se aquest diumenge va ser el de Guardiola, que va ser titular, segons aquesta investigació, d’un compte en una entitat bancària d’Andorra mentre dirigia el FC Barcelona i fins el 2012, quan va decidir acollir-se a l’amnistia fiscal promoguda pel Govern de Mariano Rajoy. Segons fonts de l’entorn de l’exjugador del Barça, va rebre en aquest compte els seus honoraris com a jugador de l’Al-Alhi, on va jugar del 2003 al 2005. Guardiola va regularitzar entorn de mig milió d’euros, dels quals va pagar el 10%, com va fixar el llavors ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. D’acord amb una de les persones més pròximes a l’entrenador, Guardiola va decidir cobrar el salari del club qatarià en el compte andorrà a causa de la impossibilitat d’obtenir el certificat de residència a Qatar, on va guanyar una mica més de dos milions per temporada.

Bosé, per la seva banda, hauria sigut accionista d’una societat panamenya vinculada a una entitat de banca privada suïssa, la Union Bancaire Privée (UBP) de Ginebra.

Capsa de Pandora

Notícies relacionades

Els ‘papers de Pandora’ segueixen l’estela de filtracions de documents com els Arxius FinCen, els ‘papers del Paradís’, els ‘papers de Panamà’ i LuxLeaks, però l’ICIJ assegura que aquesta última és la filtració més gran, amb 14 fonts, gairebé 12 milions d’arxius i gairebé 3 terabytes de dades. Els documents són de 14 empreses de serveis financers de paradisos fiscals com les Illes Verges Britàniques, Panamà, Belize, Xipre, els Emirats Àrabs Units, Singapur o Suïssa. «Mai hi ha hagut res a aquesta escala. Mostra la realitat de les empreses en paradisos fiscals utilitzades per amagar diners i evitar pagar impostos», va destacar un portaveu de l’ICIJ, Fergus Shiel. «Utilitzen els comptes i empreses en paradisos fiscals per comprar centenars de milions de dòlars en propietats als seus propis països, per enriquir les seves famílies a costa dels seus ciutadans», va afegir. La investigació «obre una capsa de moltes coses», cosa que dona nom a la filtració.

En aquesta última filtració de l’ICIJ han participat més de 600 periodistes de 117 països i mitjans reconeguts de tot el món.