Òxid nitrós: la droga que fa explotar els ‘macrobotellons’

«Això és l’hòstia, et parteixes de riure i et col·loques de seguida. Jo ja en porto tres ampolles, ¿en voleu?», deia un jove al mig del ‘macrobotellon’ de la plaça d’Espanya divendres passat. Com ell, desenes de joves amb les boques enganxades a globus de colors s’anaven empassant aquest gas que, per a ells, només els proporciona diversió. Per tot arreu es veien aquests globus que recordaven una festa infantil. Molts descobrien per primera vegada aquesta nova droga, desconeixent-ne completament els efectes adversos per a la salut i, de fet, sense gairebé saber què era exactament el que estaven inhalant.

Gasolina per a la violència

Els efectes de l’aspiració d’un sol globus d’òxid nitrós són molt curts, duren menys de cinc minuts. El problema arriba quan es barreja amb alcohol o si els joves van inflant un globus rere un altre, just el que feien molts d’ells a la plaça d’Espanya o a la platja del Bogatell. «No m’estranya gens la violència que hem vist aquests dies als ‘macrobotellons’. Es tracta d’una droga que altera el comportament amb una tendència a l’agressivitat. Potencia els efectes de l’alcohol, perden la noció del dolor i del perill. Els qui ho consumeixen deixen de tenir por», explica el doctor Emilio Salgado, toxicòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona. Una tesi que comparteix també el doctor Xavier Sala, vicepresident de la Societat Catalana d’Anestesiologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. «Té un efecte euforitzant, els qui n’estan sota l’efecte poden fer autèntiques bogeries perquè no noten el dolor», assegura.

Segons expliquen els experts, a curt termini els efectes són molt similars a l’alcohol. Eufòria, riure, disminució de l’ansietat, augment de la capacitat d’interacció, marejos i pèrdua de l’equilibri, cosa que pot portar a cops i traumatismes. El problema és a llarg termini, o en el consum abusiu. «L’òxid nitrós acaba per substituir l’oxigen a la sang i això pot portar a l’asfíxia i la mort», prossegueix el toxicòleg. El consum de risc també elimina la vitamina B-12 i provoca greus problemes cardíacs i cerebrals. «Pèrdua de la coordinació, moviment o equilibri de forma crònica», assenyala el doctor Delgado. Un altre dels riscos és que es prengui des de la mateixa bombona, sense utilitzar els globus. «Ens podem trobar cremades importants a la boca i les vies respiratòries», afegeix Claudio Vidal, responsable d’Energy Control a Andalusia, una entitat que atén i ofereix informació a consumidors de drogues.

De les fires a les operacions

L’òxid nitrós es va començar a utilitzar el 1815 als espectacles de circ i de màgia. «L’utilitzaven perquè el públic l’inhalés i rigués, fins que un dentista ho va descobrir i es va adonar que anul·lava el dolor», explica l’anestesiòleg. A partir de llavors, es va anar utilitzant com a anestèsia per a la cirurgia dental o en parts naturals. «La part bona és que potenciava l’efecte de la resta de fàrmacs per anestesiar els pacients; es va utilitzar molt durant el segle XX», comenta el metge. Fins que es va deixar de fer. «En part, pels efectes nocius en la salut que es van anar descobrint i perquè provoca gasos amb efecte d’hivernacle».

«Des del 2018 estem veient que s’està consumint aquest gas, sobretot al nord d’Europa, com a ús recreatiu. A la Costa del Sol i les Balears aquest estiu hi ha hagut un repunt important, sobretot en turistes», explica Claudio Vidal. Al Regne Unit és ja la tercera droga més consumida, després de l’alcohol i el cànnabis. A Espanya, no n’hi ha dades oficials, però les festes de la Mercè han sigut l’aparador del gas del riure a Barcelona. Centenars de joves el consumien sense cap rubor als ‘macrobotellons’. «No sabem què va passar a les cases el 2020, però després del confinament ha esclatat al carrer», explica el toxicòleg del Clínic. De fet, l’hospital ja ha atès els primers pacients per sobredosi aquest any. «El que ens preocupa és que els seus consumidors són molt joves, menors d’edat i també nois de 18, 19 anys», afegeix.

De venda lliure

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Molts dels nois als ‘macrobotellons’ oferien ampolles d’òxid nítric per 30, 40 i 50 euros. Però a internet el preu és menor, 25 euros. Tot i que també es pot comprar lliurement en drogueries i botigues especialitzades. Això passa perquè el seu consum és plenament legal a la restauració: s’utilitza per omplir sifons d’alta cuina per a escumes. De fet, en molt petites quantitats, el trobem a la nata en esprai. Això complica bastant la feina dels cossos policials per sostreure’l. Aquest estiu la Guàrdia Urbana va aconseguir decomissar algunes ampolles perquè va poder demostrar que la botiga que el venia no tenia res a veure amb la cuina. «Estem pendents de la normativa administrativa específica de les etiquetes i, sobretot, de la jurisprudència, perquè ens ho validin», expliquen fonts de la Guàrdia Urbana.

Dificultat de detecció

«El problema és que no tenim eines per detectar-ne el consum en els joves que atenem en urgències, llevat que ens ho diguin», explica el toxicòleg. Al ser un gas, la seva presència en sang desapareix molt ràpid, i potencia els efectes de l’alcohol. És a dir, que els metges que atenen els consumidors ho fan com si es tractés d’una intoxicació etílica. «Si no sabem detectar qui l’ha pres, no tindrem dades per saber al que ens enfrontem», assumeix el metge. «L’important aquí és que els joves sàpiguen a què s’estan enfrontant, els riscos que comporta el seu consum en grans quantitats i que, si ho fan, ho planifiquin i ho facin en poques quantitats», demana Vidal.