Els peixos fugen de la zona on la colada de lava del volcà de La Palma arribarà al mar

En aquesta àrea pesquen entorn d’unes 30 embarcacions de pesca artesanal principalment. La cendra que s’acumula als barcos és problemàtica per als motors, per la qual cosa només poden netejar-los i esperar. Pablo Manuel Trujillo acumula tota una vida al mar, tradició amb què ara segueixen els seus fills. Ja retirat de l’ofici i de la presidència de la Confraria de Pescadors de Tazacorte, explica que «la pesca cada vegada era menor», i ara, inexistent. Només esperen que tot es calmi per veure si poden continuar pescant en aquestes aigües o hauran de moure’s a d’altres.

Oceanògrafs i biòlegs no tenen dades fefaents que els peixos estiguin ja abandonant la zona. «És possible, perquè els peixos tenen una capacitat més gran per detectar les vibracions», explica José Carlos Hernández, biòleg de la Universitat de La Laguna, del departament d’Ecologia de Comunitats Marinas i Conservació, que treballa de la mà amb el grup d’Oceanografia Química de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària. Precisament fa anys que són a La Palma estudiant a la zona de Fuencaliente les emissions de CO₂ de manera natural al mar a causa de l’activitat volcànica de l’illa i com afecten l’ecosistema marí.

Els experts indiquen que la lava arribarà més desgasada i localitzada que al volcà d’El Hierro

Els peixos tenen una línia lateral que perceben les vibracions que pugui estar provocant el volcà, i al ser un medi líquid el so es desplaça més ràpid. No és estranya, doncs, la fugida.

A diferència del volcà submarí d’El Hierro –que va explotar fa deu anys i en aigües més profundes, causant una àmplia mortaldat en els peixos al disminuir l’oxigen i el PH de l’aigua–, en aquest cas la colada de lava avança lentament i els animals aquàtics pròxims a la costa podran migrar a altres llocs, i possiblement tornin quan es calmi el nou entorn marí que es generarà amb les roques volcàniques. El que sí que sepultarà la lava, si arriba a la costa i tot fa preveure que ho farà, seran els organismes i invertebrats que no tenen mobilitat, com algues, pagellides i esponges. Però en aquest cas la lava està més localitzada que al volcà submarí Tagoro, a El Hierro. En aquesta ocasió va ser una «massa enorme d’aigües sulfuroses» que va causar moltes la mort de peixos, precisa Hernández. En aquest cas, creu que la massa de lava arribarà a la costa «gairebé desgasada» per la qual cosa l’impacte està més «localitzat», precisa, i «la recuperació serà més o menys ràpida».

El també el director de l’Observatori Marino de Canvi Climàtic, amb seu al Far de Fuencaliente, assenyala que si la lava arriba al mar, les algues es recuperaran primer, després alguns invertebrats i després tornaran els peixos, que hauran pogut fugir. L’impacte sobre les algues o invertebrats serà important, perquè són els productors primaris de l’ecosistema marí dels quals s’alimenten altres organismes i espècies que donen menjar a altres peixos». Però per a la pesca comercial l’afectació no hauria de ser de gran importància perquè els animals sí que noten que baixa el PH o s’escalfa l’aigua surten a correcuita a altres zones.

Els biòlegs creuen que la recuperació marina de la zona serà ràpida perquè afectarà més algues

‘Viejas’, sards, serrans, ‘pejeperros’ i tonyines són els peixos d’interès comercial en aquesta zona. Aquests investigadors estudien les «aigües superficials, de 50 metres cap amunt» on es produeix la pesca, i a La Palma la colada de lava arribarà a una «zona superficial». Hernández explica, després d’analitzar els efectes del volcà d’El Hierro, que espècies com l’anfós van trigar deu anys a recuperar-se i encara ho estan fent, perquè tenen un creixement més lent.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

L’oceanògraf Eugenio Fraile, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, que es troba bord del vaixell oceanogràfic ‘Ramón Margalef’, que està fent en aquests moments estudis a la zona costanera, ha monitoritzat el volcà d’El Hierro i ressalta que en menys de tres anys ja estaven pràcticament recuperats no només els ecosistemes lligats al fons marí, sinó també els pelàgics, els que són a la columna d’aigua. En aquest sentit, augura una cosa semblant a La Palma. Si arriba la lava a la costa es col·locarà a sobre d’un substrat ja existent i lògicament moriran els organismes que estan lligats al fons, però molt ràpidament el mateix ecosistema es recolonitzarà».

Aquestes arribades «massives de lava» al mar també poden produir un efecte físic positiu, i és que al caure fins al fons remourà l’aigua i «injectarà nutrients del mateix oceà que ajudaran a fertilitzar d’una manera natural l’ecosistema», explica. A més, les cendres que cauen al mar també poden actuar de fertilitzant del medi, assevera, «i això pot ser un aspecte positiu» dins de les greus conseqüències negatives d’aquest volcà.