La lava del volcà de La Palma engoleix el cor de Todoque

El volcà de Cumbre Vieja no s’apiada de ningú. Després de diversos dies mantenint en suspens el miler de veïns de Todoque, finalment ahir a la tarda la lava es va endinsar lentament però amb el mateix poder destructor al cor d’aquest barri de Los Llanos de Aridane i va engolir sota una capa de pedres incandescents l’emblemàtic campanar de l’església, el consultori mèdic i l’associació de veïns, entre altres edificacions. La colada que va començar a formar-se divendres des d’una nova fissura al con volcànic, ha avançat durant el cap de setmana amb gran fluïdesa sobre la llengua que s’havia format en els primers dies d’erupció, per continuar imparable en direcció al mar. Alguns veïns d’aquesta zona eren a casa seva mirant de salvar les seves pertinences, acompanyats per efectius del pla d’emergències, quan van ser sorpresos per la proximitat del magma i van haver d’evacuar casa seva amb celeritat.

L’església de Todoque, que havia resistit diverses jornades la proximitat de la lava, gairebé estàtica en aquest punt durant moltes hores, s’havia convertit en un símbol per als feligresos de Los Llanos. Encomanant-se al patró, Sant Pius X, amb l’esperança que intercedís i aturés la colada com molts creients palmers creuen que va fer amb el seu temple la verge de Fàtima durant l’erupció del San Juan, el 1949. En aquesta ocasió no hi va haver miracle, però aquest temps sense avançar va permetre al rector posar fora de perill el patrimoni escultòric de l’església. El capritxós camí triat pel magma amenaça també amb sepultar el cementiri de la localitat, tot i que els efectius desplegats a la zona afirmen que de moment compta amb una protecció generada per la primera colada. Al riu de lava li queden uns 1.500 metres per desembocar al mar, perquè ja ha depassat la muntanya de Todoque pel flanc dret i s’endinsa en els cultius de plataners.

El vent del sud-oest porta la pluja de cendra fins a Santa Cruz de La Palma

El director tècnic del Pla d’Emergències Volcàniques de les Canàries (Pevolca), Miguel Ángel Morcuende, va explicar ahir que la colada nord circula fluida i amb rapidesa sobre el terreny cobert inicialment pel magma i que la lava prové de zones més interiors de la caldera, a una temperatura de 1.237 graus tot i que, «a causa de la seva composició, pateix frenades i disminueix la seva velocitat», i es torna més viscosa quan baixa de temperatura. Aquesta colada ha ocupat zones que es mantenien a recer fins ara i, segons Morcuende, s’observa que la tendència de la nova llengua volcànica és unir-se a la colada sud, que amb prou feines recorre 30 metres per hora. «És complicat saber què passarà i per on seguirà, tot i que se n’està monitoritzant i vigilant el comportament», va apuntar Morcuende.

La directora de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) a les Canàries, María José Blanco, va puntualitzar que el magma ha cobert un perímetre de 17,07 quilòmetres i que la zona malmesa ha arribat a una amplada màxima de 550 metres, amb una espessor d’entre quatre i deu metres d’altura. Segons les últimes dades obtingudes pel sistema de satèl·lits d’observació terrestre europeu, Copernicus, que corresponen al matí de dissabte, la superfície de l’illa afectada pel recorregut de la colada ascendeix fins a les 210 hectàrees i es calcula que ha afectat 494 edificacions, de les quals 449 es donen per destruïdes. A més, el volcà ha danyat 17,7 quilòmetres de carreteres, dels quals 16,4 quilòmetres han sigut sepultats pel magma. Ahir a les 23.00 hores el Pevolca va actualitzar la seva part d’emergència en nivell 2 (semàfor vermell) per assenyalar noves àrees de confinament a San Borondón, Marina Alta, Marina Baja i La Condesa.

Després de dues jornades en què el volcà va passar per una fase explosiva, l’Institut Vulcanològic de les Canàries (Involcan) ha registrat un procés de deflació a la zona de l’erupció, cosa que indica una disminució de la pressió en el sistema magmàtic, però no que el procés geològic estigui arribant a la fi. Aquesta circumstància va permetre que ahir tornessin a casa seva els 160 veïns de Tacande de Arriba, Tacande de Abajo i Tajuya, que van ser desallotjats divendres de manera preventiva davant l’increment de l’explosivitat del volcà. No obstant, els científics continuaran monitoritzant el procés eruptiu en tot moment per si fos necessari prendre alguna decisió davant nous episodis i tornar a actuar de manera preventiva sobre els nuclis habitats.

Col·lapse del con volcànic

La morfologia del volcà és variable i, com va explicar Blanco, passarà per fases de construcció i altres en què el con superior col·lapsi a causa de les deflagracions o el mateix pes de la colada. «Ja hem tingut dos episodis de desaparició i no és descartable que puguin repetir-se en el futur», va assenyalar. Segons Morcuende, l’erupció fisural de caràcter estrombolià manté el comportament que ha seguit fins ara i la sismicitat continua en nivells baixos, amb la profunditat del senyal entorn dels 10 quilòmetres.

A causa dels vents, que bufen des del sud-oest en altures superiors als 1.400 metres, ha plogut cendra en 1.314 hectàrees de l’illa, segons dades de Copernicus. Els carrers i sostres de municipis allunyats del centre emissor, com Santa Cruz de La Palma, Vila de Mazo, Breña Alta, Breña Baja i Puntallana, han quedat coberts per una espessa capa negra. Per evitar la caiguda de teulades pel pes de la cendra a les vivendes més pròximes al volcà, un dispositiu de bombers ha realitzat la neteja de sostres. Una vegada finalitzada l’actuació, els equips col·loquen cintes grogues a les portes de les cases per senyalitzar els llocs on ja han intervingut. Una de les infraestructures que s’ha vist malmesa per aquesta circumstància és la terrera de lluita de Todoque, el sostre del qual va cedir davant el pes de la pols volcànica.

Malgrat l’abundant cendra i del qual el volcà emet 25.000 tones diàries de diòxid de sofre, Morcuende va defensar que la qualitat de l’aire a La Palma és bona i no suposa nocivitat per a la salut de la població, si bé va advertir que les persones que manegin grans quantitats de cendra al netejar els terrats o escombrar les voreres han de prendre precaucions. «Cal anar amb compte per evitar aixecar pols, perquè pot provocar problemes bronquials i oftalmològics», va apuntar el director tècnic del Pevolca, que, per a aquestes tasques, va recomanar l’ús d’ulleres, mascareta, guants i roba de màniga llarga. El Cabildo de La Palma ha instal·lat contenidors per dipositar les cendres del volcà que es recullin en aquestes batudes de neteja, en diversos punts d’El Paso i Los Llanos de Aridane. A més, ha advertit que no s’ha d’utilitzar aigua per netejar cendres volcàniques, ja que poden bloquejar el clavegueram.

L’erupció ha afectat almenys 494 edificacions, de les quals 449 es donen per destruïdes

Ahir al matí es va produir un despreniment en un penya-segat de Playa Nueva, al costat del port de Tazacorte. Aquest fenomen va fer pensar la població que la colada havia arribat al mar, però Morcuende va explicar que, tot i que no pot atribuir ni descartar la relació d’aquest col·lapse amb l’erupció, va apuntar que «sembla un procés erosiu ordinari al penya-segat de la costa», una cosa habitual al litoral canari que no és zona de platja. El vaixell oceanogràfic Ramón Margalef, de l’Institut Espanyol Oceanogràfic (IEO) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), va arribar dissabte a La Palma precisament per estudiar els processos biològics associats a la possible arribada de la colada a l’oceà, així com a la caiguda massiva de cendra volcànica sobre les aigües de l’Atlàntic. Una altra de les línies d’investigació serà l’observació de possibles focus d’emissió sota el mar que poguessin emetre gasos o lava simultàniament al procés a terra.

Notícies relacionades

La lava i la cendra del volcà de La Palma asfixien el germen de les plataneres

Volcà de La Palma: terratrèmols i última hora en DIRECTE

El director tècnic del Pevolca va fer especial èmfasi en el fet que la vida a La Palma transcorre amb «normalitat» i que no estem davant una situació d’«alarma total». «Estem davant una forma de vida normal amb els problemes que hi ha als municipis que pateixen directament l’erupció», va puntualitzar, i va afegir: «No estem en una guerra». Així, va reiterar que a l’illa la seguretat «és absoluta», malgrat el procés eruptiu, que segueix els paràmetres habituals als anteriors volcans registrats a les Canàries, amb el problema afegit que la lava en aquesta ocasió transcorre per zones habitades.

Finalment, Morcuende va agrair la bona voluntat de les persones de fora de les Canàries i va comentar que els habitants no necessiten donacions de roba, ni mantes o joguines, perquè «no estem davant una catàstrofe» i, per exemple, ahir a l’aquarterament d’El Fuerte ja no hi havia cap persona que fos desallotjada de casa seva al comptar amb altres recursos habitacionals, ja sigui amb familiars o els facilitats per l’administració. «El que necessitem és ajuda a l’economia local, que comença amb l’ajuda monetària per poder recolzar-la. No fan falta mantes, l’illa té prou menjar i les comunicacions amb barco estan assegurades», va concloure.