«L’erupció canviarà cada dia, és impossible preveure la seva evolució»

¿Què l’ha sorprès de l’erupció de La Palma?

No m’ha estranyat res, és una erupció estromboliana normal, de llibre, perquè al final es va repetint tot. Des de fa algun temps, hi havia terratrèmols freqüents a l’illa de La Palma, això pot ser una crisi sísmica, o com el terratrèmol de dimecres a Guía, que es va acabar amb aquesta i va ser un assentament de l’illa. Un terratrèmol o dos són un assentament, però quan vas tenint una crisi sísmica al llarg del dia amb desenes o centenars de terratrèmols, ja poses l’orella a veure què. I és el que ha passat a La Palma, fa uns mesos ja començava a donar certa activitat i parava, tornava i parava, i en les últimes dues setmanes l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), que gràcies que el tenim a les Canàries, ens avisa que ja han arribat els terratrèmols, primer a 25 quilòmetres de profunditat, després entre 15 i 20 quilòmetres, fins que es produeix l’erupció. En l’últim milió d’anys hi ha prop de 120 volcans com aquest a Gran Canària, per exemple. Així que l’erupció que estem veient a La Palma compleix els cànons de l’emissió estromboliana, que té la característica que emet certa proporció de piroclasts a l’aire i gasos, i certa proporció de lava.

¿Són aquestes proporcions el que marca la diferència respecte a altres erupcions al món?

Si ho comparem, per exemple, amb Hawaii, que també són illes associades al que s’anomena punts calents –‘hot spots’– que són actius, ens porten material de l’interior de la terra fins a la superfície, podem veure que allà les erupcions són diferents, són el 97% de lava i un 3% de piroclasts, per això els cons volcànics són molt poc alts, gairebé tot són rius de lava que arriben al mar. Aquí a les Canàries som alcalins, i el punt calent és més pobre, les erupcions costen més; mentre que allà tenen erupcions a tota hora, a les Canàries són cada 40 anys de mitjana, tot i que després pot canviar l’interval. Però la de La Palma és una erupció estromboliana normal, amb fracturació, sortida de material, i ja tindrem entre el 60 i 80% de lava i entre un 20 i 40% de piroclasts, que és el que estem veient ara.

¿Després d’una setmana d’erupció, i amb les dades recollides fins al moment, ja es pot preveure la seva evolució?

No, és impossible perquè cada dia canviarà, és molt canviant. Com que l’erupció serà llarga, encara bo que tenim un bon equip dins el grup del Pevolca, hi ha científics, físics, químics, geofísics, geoquímics, geòlegs, geògrafs, enginyers informàtics, especialistes en ‘big data’... El bo que tenim a les illes és que hi ha una massa crítica fonamental per atacar qualsevol crisi com la que tenim ara, i a més tenim centres d’investigació i universitats de la Península que ja estan venint, i fins i tot alguns són dins el Pevolca. Aquesta massa crítica és fonamental perquè és coneixement que ens ajudarà a tractar el problema volcànic en aquest moment.

¿Ja se sap quina és la composició de la lava?

Encara no s’ha dit res, però així que surt la lava fluida, per les característiques de l’erupció, possiblement estem parlant d’un magma que s’anomena ultramàfic o ultrabàsic, i és perquè té menys del 45% de sílice, són magmes pobres en sílice, per això la lava va molt fluida, però cal esperar a les anàlisis geoquímiques que el Pevolca donarà en dos o tres dies. Si ens remuntem a altres erupcions de La Palma, tenim que al volcà Teneguía o el de San Juan eren basanites i tefrites; al de Fuencaliente basanites... totes són roques ultrabàsiques, això significa que són pobres en sílice i de molt alta temperatura. Al ser pobres en sílice, el magma té poca viscositat, és molt fluid, es mou molt ràpid, de la fissura surt a 1.200 graus, són molts metres per segon, però després es va refredant, va perdent gasos, es va fent més espès i va costant més que avanci. Els magmes ultramàfics, que són aquestes basanites, venen directament de la capa superior de la terra, pugen a 1.300 graus centígrads i surten a l’exterior a 1.200 graus centígrads i ja comencen a produir les colades de lava. Han tingut centenars d’anys per anar pujant a poc a poc, perquè aquest magma no puja d’ara o de fa un mes, està pujant possiblement des del segle XV. Puja molt lentament, centímetres cada any, i des de 100 o 120 quilòmetres de profunditat, hi comença a haver gotetes de magma, i és el que anomenem fusió parcial de la capa. Aquest 2 o 3% de magma va pujant, primer a 80 quilòmetres, després una mica més, a 50 quilòmetres de profunditat, i va acumulant-se cada vegada més líquid, i els primers terratrèmols es donaven a 25 quilòmetres, aquí ja s’ha format una cambra magmàtica, amb molt líquid magmàtic, d’aquestes basanites o tefrites que tindrem. Ara mateix està entre 15 i 3 quilòmetres, més o menys amb 20 milions de metres cúbics de magma, que és una monstruositat.

¿Pot canviar la trajectòria?

Si, canviarà contínuament. El que estem veient ara és el primer flux làvic, és la primera colada, però no es quedarà aquí, això en traurà una altra de lateral, que es posarà a sobre de la primera. Al Teneguía, per exemple, es poden veure al penya-segat diverses colades de lava una sobre l’altra, i ara estem en la primera. Això seguirà, es crearan noves boques, i d’aquestes sortiran nous rius de lava.

¿Arribarà al mar?

Esperarem, s’ha refredat, ha perdut temperatura i gasos, i la lava es fa molt viscosa, per això està tardant tant a arribar al mar. Però possiblement arribarà, tot i que vagi a poc a poc no l’aturarà ningú, això és com una piconadora, tant de bo es quedés parada i no arribés als plataners.

¿Hi pot haver noves fractures?

Si, això és part del procés i és als llibres. Hi pot haver noves fractures eruptives, noves boques, i fins i tot hi pot haver períodes que es calmi. Pot ser que d’aquí uns dies això es vagi calmant, perquè el magma que és a sota, entre 3 i 15 quilòmetres, ha anat desgasant, ha perdut molt gas, per tant perd molta força. Com a exemple, quan tens l’olla a pressió amb la vàlvula, treus la vàlvula i surt un munt de gas, però si el deixes obert arriba un moment que cada vegada surt menys gas. Si hi ha una fase de tranquil·litat, perquè potser es tapi la fissura de sortida, és com si es posés una altra vegada la vàlvula. Això porta aquí centenars d’anys, això és una erupció a foc lent, igual que a El Hierro o Tenerife.

¿Què és el que més preocupa ara?

En aquests moments el més preocupant és la cendra. Des del primer dia ja es va començar a dir a la gent que anés amb compte amb els gasos, que no s’acostessin massa perquè si t’acostes molt és un perill, la lava surt a 1.200 graus, això no és la dutxa a 30 graus, i no és un aire normal per respirar, porta àcids, gasos tòxics. Des de dimecres la gent ja s’ha començat a preocupar per la cendra, ja porta mascareta, ulleres per als ulls. I això continua creixent, ja tenim la capa negra als cotxes, a les carreteres, però això es va acumulant.

Si el magma entrés en contacte amb un aqüífer, el procés eruptiu es pot tornar més explosiu. ¿Hi ha dades sobre això?

Això produiria una erupció que es diu freatomagmàtica. El Teneguía no en va tenir, però el volcà de San Juan si que va tenir freatomagmatisme, que és aigua subterrània en contacte amb el magma, però perquè es produeixi ha de perdre força el que està sortint de líquid i gasos. Quan tinguem fases en què es calmi la sortida de magma i gasos, el que passa és que l’aigua freàtica es fica dins la fissura eruptiva i es barreja aigua amb magma i això produeix erupcions explosives. Mentre tinguem aquesta fase d’activitat tan brutal res, tranquil·litat, el que surt és essencialment magma i productes magmàtics que serà líquid i gasos. Però al volcà de San Juan de 1949, que va donar lloc a tres boques importants, hi va haver etapes de freatomagmatisme. Al del Charco, de 1712, també n’hi va haver. No és que n’hi hagi d’haver, però hi ha aquesta possibilitat perquè La Palma té un aqüífer amb moltes galeries i pous, i gairebé tota l’aigua ve d’aquí. De moment, en aquestes fases preliminars de l’erupció en què estem, el magma té molta força i energia, molta energia cinètica per pujar i donar-nos el que ens està donant, quan disminueixi, si es pot posar on hi ha aigua freàtica podem tenir erupcions. Tant de bo no passi.

¿En quin escenari estaríem llavors?

Són erupcions més explosives, i això significa que produirà explosions teledirigides cap a una zona determinada. El que està passant ara a La Palma és pluja de cendra, envia partícules fines a l’atmosfera i cau per la seva gravetat, però quan tens una erupció amb aigua és superexplosiva i a més va dirigida cap a un lloc. Bandama, per exemple, va tenir erupcions freatomagmàtiques perquè tenia al costat el barranc de Las Goteras, i les erupcions explosives van passar Las Goteras, San Roque, el barranc de Telde i van arribar a l’aeroport, plenes de cendra calenta i teledirigida. Però no sabem si ara es produiran, s’ha de deixar que l’erupció vagi fent.

¿Ja es pot calcular quant durarà?

Ningú ho sap, a La Palma les erupcions duren entre 25 dies i tres mesos.

¿Quines similituds té amb el Teneguía?

Són molt semblants, tot i que estem en les fases preliminars. Quan el Teneguía, es va crear també una fissura eruptiva, va començar a treure material làvic i piroclàstic. Va durar 25 dies i en aquest temps surt molt material i les colades de lava van arribar al mar, fins i tot van tapar la Fuente Santa, on tothom anava a prendre les aigües. De moment les fases preliminars són les mateixes, però llavors no es mesurava res, no hi havia ni sismògrafs ni personal.

Aquesta erupció es produeix just quan fa 50 anys del Teneguía, ¿es pot dir que hi ha algun tipus de cicle geològic determinat?

Sí, s’ha comprovat que hi ha erupcions cada 30 o 40 anys, però compte, és la mitjana, perquè entre la d’El Hierro i aquesta de La Palma han passat deu anys.

¿A quines altres illes es poden donar processos similars?

Tenerife, El Hierro i La Palma són el punt calent de les Canàries, que sol tenir uns 200 quilòmetres de diàmetre a la capa de la terra. Per això tenim erupcions històriques en aquestes tres illes, i La Gomera se salva. A Gran Canària l’última erupció va ser la de Bandama, fa 1.970 anys, a Lanzarote la del Timanfaya el 1730; i ni a Fuerteventura ni a La Gomera n’hi ha cap d’històrica.

Una vegada s’acabi l’erupció de La Palma, ¿quant temps seguirà el risc per gasos i quins terminis són els previsibles d’acord amb les dades que té del reservori de magma?

Per contestar això ens fixem en les erupcions passades. Quan vas al Teneguía, t’acostes a les fissures que hi ha i estan a 60-70 graus, és a dir, encara continuen sortint vapors calents i han passat 50 anys. Anem al Timanfaya, una erupció monstruosa estromboliana, des de 1730 a 1736, i la gent encara hi cuina el pollastre: el piroclast és a 600 graus. Amb l’experiència del Teneguía, podem dir que aquesta nova erupció tindrà el que es diu hidrotermalisme o fumaroles i escalfament al llarg de molt temps. Arribarà un moment que s’apagui del tot, Bandama ja no té calor, ni els volcans de La Isleta, ni fumaroles, però les erupcions més recents sí. Els canaris ens hem d’adaptar al fet que vivim en illes volcàniques.

¿Què li sembla la gestió d’aquesta erupció volcànica?

Ens ha agafat molt ben preparats, no hi ha morts, tot el món evacuat a temps. Encara bo que el 2018 el Govern de les Canàries va aprovar els plans d’emergència volcànica. El 2011 amb El Hierro no hi havia res organitzat sobre el que és emergència volcànica. Arran del 2011, els organismes públics i les universitats van contribuir a crear un quadro de científics, materials i instrumentació que ho mesura tot. Es va elaborar un pla amb plànols de totes les illes, mapes de risc, tipus de volcans que poden venir, terratrèmols...

¿Descarta la teoria del tsunami per un gran lliscament de La Palma?

Això és una bogeria. Hi ha hagut sis erupcions a La Palma en els últims 500 anys similars a aquesta d’aquí i no ha passat res, és més, en els últims 20.000 anys hi ha hagut més de cent erupcions i no ha tingut lloc cap lliscament. És veritat que hi ha grans lliscaments gravitacionals que poden formar tsunamis, aquí se n’han format a La Palma, El Hierro, Tenerife, Gran Canària, perquè les illes creixen i llisquen, però ara no, ja seria el que li faltava a La Palma. Segons els estudis, a les illes més actives passen cada 250.000 o 300.000 anys. La teoria aquesta del tsunami ve de Simon Day, un geòleg anglès que va estar per les Canàries, i fins i tot va treballar amb Carracedo, i quan no tenia feina es va ficar en una empresa d’assegurances a Anglaterra i un dia va dir que havia estudiat les Canàries, on hi havia hagut lliscaments gravitacionals gegants que poden produir tsunamis, i l’empresa va aprofitar la dada per vendre a tots els nord-americans de Florida, Nova York i Carolina del Sud i el Nord assegurances de casa seva. Quan rasques una mica te n’adones que hi ha interessos econòmics pel mig i gens científics.

¿Quines seran les conseqüències si la lava arriba al mar?

Si aquesta lava, o en una nova fissura altres llengües arriben al mar, al tenir 900 o 1.000 graus centígrads i entrar en contacte amb el mar a 23 graus centígrads, es produirà una evaporació d’aquesta aigua marina molt gran que provocarà grans columnes de fum blanc. La colada de lava arribarà a la platja i d’aquí entra al submareal, que són 20 metres de profunditat, després arribarà a 50, 60, 80 metres de profunditat, fins que es refreda del tot. És tal el contrast tèrmic que es comença a trencar i es formen multitud de partícules, i això suposarà molts dipòsits sota l’aigua del que es diu hialoclastites, fragments de lava que taparan tot el que hi ha al fons, matarà part de la flora i la fauna. Però una vegada més mirem altres erupcions com la d’El Hierro, on al cap de tres anys es va recuperar tot. Per tant, es formaran hialoclastites i després les fumaroles. És important que ningú s’acosti quan l’erupció arribi al mar perquè les sabates se’t queden enganxades, això et pot matar, i després la picor al nas, la boca, els ulls... perquè l’aigua del mar té sals –clorur sòdic, sulfat, clorhídric– i quan s’evapora hi pot haver emanacions de gasos tòxics.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Donades les característiques d’aquest volcà, ¿quant pot créixer l’illa?

Tot dependrà que arribi al mar o no, però encara no sabem què passarà, veurem com es desenvolupa, tant de bo s’acabés la setmana que ve.