Erupció a les Canàries

El lent, dens i durador avanç de la lava

  • Es preveu que el volcà estigui actiu fins al novembre

  • Els experts dubten que la colada arribi al mar

  • La llengua principal ha recorregut 3,6 quilòmetres de pendent

5
Es llegeix en minuts

 La colada de lava que amenaça de sepultar sota els seus piroclasts, ‘picón’ canari i cendres, vivendes, escoles, esglésies i cultius estarà durant molt temps avançant –tant com segueixi actiu el volcà–, però ho farà a molt poca velocitat. La colada ha recorregut en els quatre dies d’erupció 3,6 quilòmetres dels 6,5 que mesura el pendent des del punt en què va fer erupció el volcà fins al mar. Ahir va arribar a la rotonda de la carretera general que fins ara era el punt que connectava els petits barris pesquers de Puerto Naos, el Remo i La Bombilla amb la resta de l’illa. El volcà continuarà expulsant els milions de metres cúbics de lava que allotja al seu interior almenys fins a mitjans de novembre, segons preveuen els investigadors de l’Institut Volcanològic de les Canàries (Involcan), tot i que podria arribar a estar en actiu més de 84 dies.

Els científics han realitzat aquesta estimació utilitzant les dades conegudes sobre la durada de les erupcions històriques que hi ha hagut a l’illa de La Palma, tot i que assenyalen que la pregunta «és molt difícil de respondre». I és que, en les vuit erupcions històriques conegudes a l’illa, hi ha hagut de tot. «El Teneguía va ser el volcà que menys temps va estar en erupció, un total de 24 dies», recorda Vicente Soler, vulcanòleg de l’Institut de Productes Naturals i Agrobiologia (IPNA-CSIC), que adverteix que la que va estar-hi més temps va fer-ho tres mesos i va ser la de Tahuya, que va passar el 1581.

20 metres d’alt mesura el con volcànic però deu arribar almenys als 150

La gran colada de lava que arrasa al seu pas el que troba s’ha expandit tant per l’extensa plana d’aquesta zona de l’oest de La Palma –supera els 500 metres d’ample–, que amb prou feines aconsegueix avançar uns metres cada jornada. Aquesta circumstància han portat els científics a replantejar-se si finalment la lava arribarà al mar. L’arribada a l’oceà podria ser un altre dels moments clau de l’erupció, ja que, la diferència de temperatura entre l’aigua del mar (23 graus) i la de la lava que ha passat diversos dies a la intempèrie (800 graus) generarà l’evaporació de tota l’aigua i provocarà grans núvols blancs amb alt contingut en sals i tòxics. El catedràtic en Geologia de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària (ULPGC), José Mangas, destaca que, si continua el seu pas pels llocs previstos, és possible que fins i tot formi una «cascada de lava», perquè caurà en algun lloc dels 4.000 metres de penya-segats que es troben entre la platja de Los Guirres i el port de Tazacorte.

Com va explicar el director tècnic del Pevolca, Miguel Ángel Morcuende, la colada no es pararà, però avançarà «lentament» a causa que la seva viscositat ha anat en augment i que hi ha «determinats clots naturals» que està omplint al seu pas. Malgrat fer-ho sense pressa, al seu pas, la lava ha demostrat que és «imparable» i que no se’n pot canviar la direcció, malgrat l’esforç realitzat per alguns dels bombers desplaçats a l’illa per mirar d’encarrilar el seu pas. «És un volcà estrombolià de llibre», recalca el catedràtic en Geologia de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària, José Mangas, que recorda que aquest fenomen natural no ha fet més que començar. L’expert recorda que un volcà és com «un ésser viu», que té una fase de naixement, una altra de creixement i finalment una mort. El de Cumbre Vieja amb prou feines acaba de veure la llum i, en el seu desenvolupament patirà nous canvis i fases que, com destaca Mangas, estan àmpliament descrites en la literatura científica. Per entendre el temps que encara li queda de vida, Mangas fa referència a la mida del con volcànic que s’ha format al voltant de la boca principal, que actualment es calcula que mesura entre 10 i 20 metres d’alt. «A les Canàries el normal és que els cons mesurin entre 150 i 300 metres», recalca Mangas. De fet, en aquests valors també es troba la mida del volcà submarí d’El Hierro, Tagoro, que mesura, segons explica Itahiza Domínguez, sismòleg de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), uns 200 metres. A partir d’ara el volcà arriba a una nova fase, una mica més estable, tot i que això no significa que sigui menys perillosa. «S’obriran nous punts d’emissió als costats del con i altres boques s’aniran tancant i reobrint-se», assenyala Domínguez. En definitiva, la seva evolució serà lenta, ja que el con que està formant al seu voltant tindrà fases de creixement i d’altres de destrucció, cada vegada que perdi estabilitat, per després tornar a reconstruir-se amb el magma que continuï emanant cap a la superfície. També podrà patir fases més explosives, com la de la nit de dimarts passat, o fins i tot, reduir el volum de lava que n’emana. En aquest sentit, i depenent de com bufi el vent, també és possible que les cendres que generi arribin molt més lluny. El dia d’ahir va ser el nucli urbà de Los Llanos de Aridane el que es va despertar cobert de cendra. Aquestes «pluges de cendra» podrien viatjar fins a cinc quilòmetres al voltant.

Notícies relacionades

500 metres d’ample té l’últim tram de la colada de lava que està ‘engolint’ el barri de Todoque

Encara sota el volcà s’estima que hi ha 20 milions de metres cúbics de magma a 1.300 graus de temperatura. «Cal recordar que un metre cúbic equival a 1.000 litres d’aigua», recorda Mangas, per això a les entranyes del volcà hi ha 20 mil milions de litres cúbics de roca basàltica fosa esperant el seu torn per sortir disparada per les fissures creades a l’escorça. Aquest reservori de magma que es troba a uns 6 quilòmetres de la superfície està empenyent el terreny i l’eleva, cosa que deforma l’illa. Es calcula que aquesta deformació del terreny és ja de 29 centímetres, tot i que, com confirma Domínguez, «està estabilitzant-se».