Crisi sísmica
La Palma es prepara: «¿Per què no un tercer volcà en una vida?»
Els qui ja van viure l’experiència del San Juan (1949) i el Teneguía (1971) no temen una tercera erupció
Els habitants de La Palma, sobretot els que ja pentinen alguns cabells blanc, conviuen amb aquests dies d’incertesa per l’eixam sísmic amb la tranquil·litat de tenir les vivències de l’episodi volcànic de 1971, i fins i tot, els més grans, l’experiència de 1949. Tant el Teneguía com el San Juan són un precedent relativament recent del comportament dels volcans a La Palma, que en els dos casos van permetre passar de la por de les jornades prèvies a les erupcions a pràcticament el galimaties que va suposar contemplar dos espectacles de la naturalesa.
En el record de les persones nascudes abans de 1949 hi ha l’haver conviscut amb aquestes dues emergències en una època en què els mitjans tècnics no permetien conèixer al detall, com ara, el desenvolupament detallat del que passa sota els seus peus. És el cas de Santiago San Juan, que quan va explotar el volcà tenia catorze anys. Des de casa seva sentien les tremolors, però nega haver passat por al desconèixer que era el que passava. Quan ja es va produir l’erupció es van desplaçar a la part del darrere d’un camió fins a la zona de Las Manchas, a El Paso, des d’on van contemplar com la lava avançava lentament pels pendents de Cimera Vieja.
A l’arribar, «vam pujar a un mur», explica el Santiago, i de sobte va començar a fer olor de «goma cremada». Però no es tractava dels efectes de la lava al seu pas pel territori, «eren les nostres espardenyes», que van començar a fondre’s per la calor que sortia del terra. Va ser llavors quan «un senyor gran ens va cridar que sortíssim d’aquest mur», advertint-los de l’arribada de la lava, «i al moment de baixar vam veure com s’emportava aquest mur», relata Santiago mentre contempla fotografies d’aquells moments de joventut. Però ell també va tenir la sort de viure un segon episodi volcànic, el del Teneguía el 1971, quan ja tenia 36 anys. «Llavors ja sabia el que era la por», assenyala. També la inexistència de tecnologia va fer impossible conèixer que estava a punt de sorgir un altre volcà.
A casa seva sentien les tremolors, i amb cada terratrèmol «queien fiscos del sostre de fusta», mentre es quedaven sense subministrament elèctric i s’escoltava un soroll molt fort «com si fossin trons». Després, «ens en vam assabentem pel boca-orella», diu, ja que descriu que «va començar a dir-se que havia rebentat el volcà per Fuencaliente». En aquella ocasió es van ajuntar deu veïns del seu carrer, a Santa Cruz de La Palma, per traslladar-se en un taxi fins al sud de l’illa. «Ho vam veure de lluny», assenyala. Aquestes experiències li permeten no tenir por davant la possibilitat d’un altre volcà, tot i que sí que es mostra preocupat perquè «agafi cases o gent, però, per la resta, és fins i tot bonic».
De la mateixa manera pensa Fernando Leopoldo, que el 1949 tenia cinc anys, tot i que reconeix que recorda tot el que va viure en aquelles setmanes. «Amb un altre volcà en veuré tres, això sí que és difícil», fa broma. Del San Juan recorda com queia cendra per tota l’illa i es veia una resplendor a la cimera. Com el Santiago, també va ser al costat del seu pare veient com la lava queia pels pendents. Fins allà «hi vam anar amb el taxi de l’Oscarito», fent el recorregut per Fuencaliente, que en aquella època era l’única carretera que unia les dues comarques. Just quan van arribar a Las Manchas, «la lava va passar la carretera», assenyala Fernando, i «centenars de persones érem allà veient-ho», negant la possibilitat de risc «perquè la lava és molt lenta».
Reconeix que s’era «una mica inconscient» de la situació, tot i que destaca que «sabíem que els nostres volcans són mansos». Sobre el Teneguía, afirma que «va fer por el primer dia», però després de l’erupció «es va calmar tot». També va anar a visitar-lo diverses vegades. «Allò es va convertir en una trobada familiar», relata.
Notícies relacionadesSobre la possibilitat de viure el seu tercer volcà deixa clar que «el pròxim també es notarà», tot i que pensa que actualment «s’està alarmant la gent sense necessitat». Per això, destaca que «quan hagi d’esclatar ho farà; és igual el nivell d’alerta».
Tomás Rodríguez, un veí de Los Llanos de Aridane, pensa igual: «Si està ha de sortir, sortirà». Ell tenia dotze anys quan va entrar en erupció el volcà Teneguía. «Les tremolors se sentien des d’una setmana abans», assenyala, tot i que les de l’última nit van trencar fins i tot la vaixella de casa seva i va obligar als seus pares i a ell a «sortir de casa». Després es va afegir a la festa que va suposar el volcà. Fins allà, hi anaven amb bicicleta «agafant-nos dels cotxes a les costes». Recorda com els de Fuencaliente es van mantenir durant setmanes acampats fora de casa seva pel temor dels ensorraments. Una vegada a la zona de la muntanya davant el Teneguía, «fèiem esglaons al picó amb els peus i allà ens ajuntàvem», i convertíem l’erupció en un espectacle. També fa la reflexió sobre les conseqüències negatives d’una futura erupció, ja que «a la costa ara tot està construït», fet que pot generar el problema.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Estudi Aquesta és la raça de gos més intel·ligent del món
- símbol local Les patates Corominas de Badalona canviaran de color i ubicació
- Enquesta del GESOP El PSC surt al capdavant mentre es manté la pugna ERC-Junts
- Un docent d’una aula d’acollida, investigat per assetjar 3 alumnes
- Sostenibilitat en temps de tempesta
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Club Entendre-hi + Animals i plantes Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances
- CELEBRACIÓ TRADICIONAL Dia del Pare: 30 frases i imatges per felicitar
- Insomni Nyu
- Un llibre imprescindible Més enllà d’Els Setze Jutges