La ruta canària, cada vegada més mortífera: 785 immigrants morts des de principis d’any

L’absència dels vents alisis aclareix el cel de núvols i el vent es debilita. Unes condicions atmosfèriques que milloren l’estat del mar, perquè es queda en calma i l’onatge s’aquieta. Aquestes circumstàncies afavoreixen la sortida de pasteres des de la costa de l’Àfrica cap a les Canàries i suposarà, previsiblement, un nou repunt del nombre d’embarcacions que s’endinsaran a l’oceà en la ruta migratòria cap a l’arxipèlag. Sobretot, en l’últim quadrimestre de l’any, ja que és a partir del setembre quan normalment s’intensifiquen els intents per arribar a les illes a través d’aquesta perillosa via, que des de principis d’any ja s’ha cobrat la vida d’almenys 785 persones, fet que suposa un augment del 128% respecte al mateix període del 2020. La ruta canària de la migració va tancar un mes d’agost negre amb la xifra de 379 morts, 12 cada dia, segons dades de les Nacions Unides. El programa Missing Migrants (Immigrants Desapareguts) de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) recopila diàriament els casos en què s’ha pogut verificar la mort o desaparició d’un emigrant en qualsevol lloc del món. Aquest organisme precisa sempre que les seves dades s’han de prendre com a «xifres mínimes», ja que reconeix que existeixen diversos «naufragis invisibles» en què no té manera de documentar què els va passar als ocupants d’aquestes pasteres, perquè no s’ha recuperat cap cos i no hi ha cap supervivent que en pugui aportar el testimoni. Precisament, ahir es van localitzar onze pasteres en aigües pròximes a Gran Canària i Lanzarote, amb uns 312 migrants a bord, un dels quals va perdre la vida en la travessia.

¿Per què arriben més pasteres després de l’estiu? A partir del mes d’agost, apunta el cap del Centre de Coordinació de Salvament Marítim de Las Palmas, Roberto Bastarreche, «el règim de vents alisis es redueix i entren les calmes, amb la qual cosa les condicions meteorològiques milloren». En els dies en què el mar està tranquil les onades tenen una altura de mig metre i «les condicions de navegabilitat són bastant millors», així que «és més probable que el viatge es faci de manera satisfactòria», assenyala Bastarreche. Explica també que, quan el temps es complica, «els alisis fan que les onades puguin arribar als quatre metres d’altura», així que les embarcacions precàries amb què es llancen al mar queden a mercè de l’onatge.

¿Quin és el perfil dels migrants que arriben en els últims mesos de l’any? Els migrants que solen aprofitar l’època del mar en calma per iniciar el seu procés migratori cap a Europa a través de l’arxipèlag són d’origen magribí. «Els subsaharians solen venir cap a les Canàries d’una manera estable i escalonada al llarg de tot l’any, és un degoteig continu, no com els magribins, l’afluència dels quals augmenta després de l’estiu», afirma Bastarreche. En aquest sentit, el responsable del Programa de Refugiats de la Creu Roja, José Javier Sánchez, detalla que en els primers set mesos de l’any, el 76% de les persones arribades a les costes canàries de manera irregular són d’origen subsaharià, mentre que el 24% són d’origen magribí. L’any passat, en els mesos d’octubre, novembre i desembre, aquests percentatges es van invertir, i la major part de les persones que van arribar de manera irregular procedien del nord de l’Àfrica.

¿Quins riscos comporta migrar en una llanxa pneumàtica? A la perillositat que presenta per si mateixa la ruta atlàntica de la migració, cal sumar-hi que des de fa mesos ha augmentat el nombre de migrants que salpen a bord de llanxes pneumàtiques, poc estables i molt més exposades a les inclemències de la travessia. La portaveu de l’ONG Caminant Fronteres, Helena Maleno, ha alertat sobre la utilització d’aquestes embarcacions, que augmenta el risc de naufragi. Bastarreche exposa que les zòdiacs s’estan fent servir per salpar des de determinats punts de la costa africana. En concret, localitza la sortida d’aquest tipus de llanxes a les costes de Tan Tan, Al-Aaiun i, fins i tot, a cap Bojador. A més, remarca que habitualment els ocupants de les pneumàtiques són migrants subsaharians. «Són molt més precàries i dèbils que les pasteres o els ‘cayucos’ i venen més sobrecarregades», remarca el cap del Centre de Coordinació de Salvament Marítim de Las Palmas. Adverteix, a més, que «és molt més probable que tinguin problemes durant la travessia, com que es desinflin, perquè no tenen cap consistència, o els caigui el motor». Les sortides des de punts llunyans comporten més riscos, perquè la travessia és més llarga i estan més exposats a les inclemències del temps i del mar, així com per l’enorme risc de desorientació.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

¿Quants migrants s’espera que arribin a les Canàries la resta de l’any? Tot i que és impossible calcular el nombre de persones que arribaran a les illes de manera irregular en els pròxims mesos, oenagés com la Creu Roja i la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) n’esperen un repunt. Només en l’últim quadrimestre del 2020 van arribar a les Canàries 19.090 migrants, cosa que va suposar el 82,91% de tots els que van arribar al llarg de l’any. D’aquesta manera, en els primers vuit mesos de l’any arribava una mitjana de 16 migrants al dia, davant els 158 que van desembarcar cada jornada a l’arxipèlag entre el setembre i el desembre. Fins al 31 d’agost d’aquest any, havien arribat a les Canàries 9.255 migrants, a bord de 243 embarcacions, un 135% més que el 2020, segons l’últim informe publicat pel Ministeri de l’Interior.

¿Amb el repunt d’arribades es donarà una situació similar a la del moll d’Arguineguín? El novembre del 2020 es va viure una crisi humanitària al moll d’Arguineguín, on van arribar a amuntegar-se prop de 2.000 persones per falta de recursos d’allotjament. El Govern d’Espanya va activar llavors el pla Canàries, que compta amb unes 7.000 places d’atenció a migrants, repartides entre Gran Canària, Tenerife i Fuerteventura. Segons la Delegació del Govern, actualment estan ocupades unes 2.000 places, per la qual cosa hi ha marge per atendre els migrants que arribin a l’arxipèlag en els pròxims mesos i evitar que es repeteixi la situació del ‘moll de la vergonya’. Tot i això, al pla Canàries cal sumar-hi els trasllats a la Península, per evitar col·lapsar el sistema d’acollida.