Tornada a les aules

Ustec afirma que falten 8.300 docents perquè el sistema torni a estar com el 2010

  • Les plantilles escolars necessiten 4.390 professors per reduir la ràtio d’alumnes per aula i 3.200 més per reimplantar la sisena hora a l’escola pública, segons càlculs del sindicat.

Primer dia en el colegio Josep Madrenys en Vilobí d’Onyar

Primer dia en el colegio Josep Madrenys en Vilobí d’Onyar / David Aparicio (EPC)

2
Es llegeix en minuts

El sindicat de docents Ustec, majoritari entre el professorat català, afirma que Catalunya necessita 8.300 mestres i professors més dels existents perquè el sistema educatiu públic torni a estar en els nivells de l’any 2010. La portaveu de l’organització sindical, Iolanda Segura, i la delegada d’aquest sindicat, Roser Navarro, han explicat aquest dilluns que, segons els seus càlculs, són necessaris aquests més de 8.300 docents «per tenir la mateixa capacitat de servei que hi havia l’any 2010 i, tenint en compte l’aprovació posterior del decret d’inclusió, caldria augmentar el personal de recolzament educatiu en tots els centres».

D’aquests més de 8.000 docents, la meitat, 4.390, segons les dades aportades per Segura, s’haurien de dedicar a la disminució de les ràtios en les classes i 3.200 més per a la recuperació de la sisena hora lectiva. Ustec ha denunciat que les places de docents denominades ‘perfilades’, és a dir, les que sol·liciten les direccions dels centres educatius amb un perfil concret, representen el 10,99% del procediment d’adjudicacions de plaça d’aquest estiu del 2021.

Aquestes places, que la responsable del sindicat ha denominat ‘a dit’, «divideixen la plantilla i molt sovint els perfils no tenen res a veure amb els projectes dels centres educatius sinó amb les relacions clientelars». Aquest percentatge s’ha anat incrementant des del 6,4% que va suposar en el curs 2017-2018, segons les dades del sindicat.

Incerteses

«El nou curs es presenta amb moltes incerteses», han indicat des d’Ustec en un comunicat i, entre d’altres, citen el manteniment de les ràtios «per sobre del que requereix una veritable educació inclusiva i de qualitat».

La crisi sociosanitària de la Covid-19 ha mostrat «les carències i les dificultats endèmiques que arrossega el sistema educatiu, amb una evident falta de recursos a causa de l’infrafinançament: infraestructures envellides i inadequades i unes dotacions de professionals, docent i personal d’atenció educativa, clarament insuficients», han precisat.

El sindicat també reclama una estabilització i consolidació del personal interí amb un concurs de mèrits i proposen que es facin fixos aquests treballadors «com a solució transitòria abans de resoldre’s la funcionarització del personal amb més de tres anys de serveis prestats».

Segura ha advocat per la participació i negociació de totes les mesures que garanteixin la protecció de tots els treballadors en l’àmbit de la salut laboral, i que els temes de prevenció es tractin amb els representants dels treballadors, en les «reunions que siguin necessàries i amb un marc horari que sigui suficient per tractar tots els temes».

Notícies relacionades

Sobre la falta de places presencials públiques per cursar formació professional (FP) aquest curs, el sindicat ha considerat que la responsabilitat d’aquesta situació recau en la falta de planificació de la Conselleria d’Educació. Navarro ha argumentat que l’opció de l’Institut Obert de Catalunya (IOC), proposada per Educació per a aquells joves que es quedin sense plaça, «no és la més adequada per a tothom per falta de recursos i per ser una modalitat formativa a la qual no tothom està habituat».

Per això, ha demanat la retirada de la reforma curricular de l’FP, «que no ha sigut publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i que suposa la seva externalització a marxes forçades, cap a les empreses», i una llei d’FP centrada en la persona i en la societat.