Cada vegada la pateix més gent

Pobresa energètica: el preu de la llum agreuja l’«angoixa» dels més vulnerables

Pobresa energètica: el preu de la llum agreuja l’«angoixa» dels més vulnerables

Efe/Susanna Sáez

  • L’incendi d’Olesa de Montserrat, que va segar la vida d’una àvia i les causes del qual encara s’estan investigant, posa el focus en una xacra social que afecta un 10% de catalans

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Ni es confirma ni es descarta, de moment, que la pobresa energètica fos la causa per la qual va morir la dona de 71 anys en l’incendi que es va produir al seu domicili, a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), diumenge. Tot i que inicialment l’ajuntament així ho va atribuir, els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per aclarir les causes de l’incendi, en el qual a més van resultar ferides 18 persones més, tres de gravetat. L’Aliança contra la Pobreça Energètica ho tracta, per ara, com un possible cas de pobresa energètica, a l’espera de la investigació.

Se sap, amb tot, que la instal·lació elèctrica de l’edifici estava en mal estat (s’investiga si això va ser la causa de l’incendi). També, que al barri de Sant Bernat, on es va produir el foc, viuen famílies vulnerables. I tot això posa inevitablement de nou el focus en una xacra social que afecta un 10% dels catalans: la impossibilitat de pagar l’import de l’electricitat. Un mal que s’agreujarà quan aquest mes quan comencin a arribar les factures de la llum després de les pujades de preus desorbitades. Les entitats demanen a les administracions que actuïn. En la memòria de tots es manté el cas de l’àvia de 81 anys morta, el 2016, a Reus (Tarragona) per un incendi causat a causa d’una espelma després de dos mesos sense subministrament elèctric.

«Ja hem vist casos d’incendis relacionats amb la pobresa energètica. Per això demanem a la Generalitat que implementi el protocol de detecció de la pobresa energètica a través dels Bombers», defensa Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica. Tot i que l’entitat evita, de moment, tractar la tragèdia d’Olesa de Montserrat com un cas de pobresa energètica, Campuzano incideix que el de Sant Bernat «és un barri vulnerable amb gent que pateix pobresa energètica». I precisa que, al quedar tot el pis calcinat, pot ser que mai s’arribin a determinar les causes del foc.

«Més mesures»

A les entitats les preocupa la pujada dels preus de l’electricitat. Segons Campuzano, la situació d’aquests mesos «ha agreujat més l’angoixa» de les famílies. «La pujada de preus afecta, sobretot, les famílies vulnerables que estan al mercat regulat. Ser-hi és l’única garantia d’accedir al bo social», justifica la portaveu de l’Aliança. La mateixa portaveu adverteix que, si no es prenen «més mesures» de cara a l’hivern, hi haurà «més problemes» i «víctimes mortals» (en els casos «més extrems»). Campuzano també exigeix a Endesa que posi en marxa el protocol de les connexions irregulars, establert per «evitar tragèdies», i que, en casos com el d’Olesa de Montserrat, s’«investigui sempre» l’estat del sistema elèctric per determinar si la companyia ha «incomplert» les seves obligacions de manteniment».

Notícies relacionades

«La pobresa energètica va acompanyada de la pobresa social. Des de la crisi, hi ha més gent que no pot remuntar. Si els salaris són més baixos i hi ha més membres familiars a l’atur, es deixen de pagar factures», explica Bárbara Vega, membre del Col.legi Oficial de Treball Social de Catalunya i de la comissió de Serveis Socials Bàsics. Si bé l’Administració adopta mesures com els bons socials, hi ha moltes famílies vulnerables que no saben com sol·licitar-los. Són els treballadors socials els qui els ajuden a fer-ho. «Cada vegada tenim més famílies que deixen de pagar subministraments. ¿Quin és el compromís de les companyies? No se’ls demana res a canvi», critica Vega.

També adverteix que, a finals d’aquest mes o a principis del següent, hi haurà «cues» a les portes dels serveis socials com a conseqüència dels preus «desmesurats» de l’electricitat. «La pobresa energètica és una realitat: la gent no encén el llum per por de pagar», assegura aquesta treballadora social. I també hi ha una altra realitat: els edificis en males condicions, la reparació dels quals «paguen les famílies, no les companyies». «I, si les famílies estan empobrides, ¿com pagaran una derrama per millorar el sistema elèctric», conclou Vega.