Multes de fins a mig milió d’euros als que vexin o insultin homosexuals

A partir d’aquest any podran multar-se fins amb 500.000 euros els actes més greus de discriminació que no estan catalogats en l’actualitat com a delicte penal. En les pròximes setmanes serà anomenat el responsable de l’organisme previst en la llei catalana d’igualtat de tracte i no discriminació aprovada pel Parlament el 18 de desembre del 2020. A partir de llavors, s’obre la possibilitat de començar a tramitar les investigacions i expedients sancionadors per tracte vexatori o degradant per motius de raça, religió o procedència, entre d’altres; l’exhibició al carrer de missatges, pancartes i símbols «discriminatoris» i la convocatòria de manifestacions o actes polítics amb aquest contingut.

La secretària general d’Igualtat de la Generalitat, Mireia Mata, ha assegurat a EL PERIÓDICO que l’Executiu català nomenarà en les pròximes setmanes la persona que dirigirà l’oficina entre un elenc de candidats. Aquest organisme tindrà adscrit a personal de la funció pública i a experts en matèria de no discriminació en l’àmbit jurídic i en la mediació. Una de les seves tasques serà incoar, d’ofici o a instàncies de tercers, investigacions sobre possibles situacions de discriminació que siguin «greus o d’especial rellevància», tret de les que constitueixin un delicte, que es remetran a la justícia.

Faltarà per aprovar el reglament que desenvoluparà aquest règim sancionador, el redactat del qual està ultimant un grup de treball en què participen assessories jurídiques de diversos departaments i juristes externs. Segons Mireia Mata, el text «està a punt de tancar-se» i podria estar aprovat a principis del 2022. Mentre aquest decret no entri en vigor, l’organisme aplicarà el procediment d’aplicació en els àmbits de competència de la Generalitat, afirma la secretària general d’Igualtat.

Reparació de la víctima

La llei regula les mesures i garanties bàsiques per fer efectiu el dret a la igualtat de tracte i la no discriminació. A més de les sancions, un altre dels propòsits de la llei és la prevenció i la reparació de la víctima. La normativa detalla la tipologia de discriminació, des de l’antisemitisme i l’homofòbia fins a la xenofòbia. Les multes oscil·len entre els 300 euros i els 500.000 euros, les conductes molt greus. Fonts jurídiques afirmen que podria perseguir-se l’exhibició pública de símbols nazis en la mesura que pugui ser l’origen d’una discriminació.

Notícies relacionades

Vuit de cada deu universitaris no han rebut formació en oratòria

Un exregidor ‘tory’, acusat de violar la seva dona amb cinc homes més

Entre les infraccions lleus figuren les expressions, l’exhibició de pancartes i emblemes que fomentin actes discriminatoris. Com a conducta greu s’estableix «l’exhibició en la via pública» de missatges i símbols discriminatoris o l’anunci d’espectacles, actes polítics, manifestacions o reunions públiques amb aquest contingut. Si aquesta convocatòria no només té un caràcter discriminatori, sinó que també atempta «contra la igualtat de tracte», vulnera la dignitat de les persones o promou la intolerància, l’odi o la violència, la multa pot arribar als 500.000 euros.

El fiscal contra els delictes d’odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, considera que la llei catalana és important, tot i que, segons la seva opinió, hauria de precisar la possibilitat que la fiscalia pugui remetre a aquest organisme casos que, després d’investigar-se, no siguin delicte, però que si mereixin una multa administrativa. En l’última memòria anual proposa que es redacti una llei a nivell estatal a semblança de la catalana, amb un catàleg d’infraccions i sancions, tant pecuniàries com d’altres fórmules orientades a la reeducació de l’infractor i compensació a les víctimes pels perjudicis soferts. Al seu entendre, aquest òrgan ha de ser autònom i «el més independent possible des del punt de vista polític».