Interior crearà grups contra els delictes d’odi a la Policia i la Guàrdia Civil

  • Es tracta de la mesura més important acordada en la comissió de seguiment del pla contra aquestes agressions que ha presidit Sánchez

Interior crearà grups contra els delictes d’odi a la Policia i la Guàrdia Civil
3
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Ministeri de l’Interior crearà grups específics que combatin els delictes d’odi al si de les unitats d’informació centrals i provincials de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. És la principal mesura acordada en la comissió de seguiment del Pla d’Acció de Lluita contra els Delictes d’Odi, que ha presidit aquest divendres el president del Govern, Pedro Sánchez.

La cita va ser convocada arran de la denúncia del jove madrileny que va assegurar que havia sigut objecte d’un brutal atac homòfob per part de vuit d’encaputxats, que li van tatuar al gluti la paraula ‘maricon’. El noi va confessar després que s’havia inventat l’agressió, si bé l’Executiu va mantenir la trobada perquè «una denúncia falsa no pot impedir descriure el que és veritat». La realitat que pateixen, per desgràcia, persones de diferents orientacions sexuals», va argumentar Sánchez.

L’estadística del Ministeri de l’Interior indica que els delictes i incidents d’odi han tingut un creixement constant entorn d’un 9% anual des del 2014. I aquest any s’han produït atacs tan greus com l’assassinat a la Corunya de Samuel Luiz, que va ser linxat per una multitud.

Vuit línies d’acció

Davant d’això, la comissió ha acordat que el pròxim Pla d’Acció, que estarà vigent en el trienni 2022-2024, consti de vuit línies d’acció i introdueixi mesures complementàries al primer pla, posat en marxa el març del 2019 i que ja dotava les forces i cossos de seguretat d’instruments contra els delictes d’odi. Aquesta primera estratègia comptava amb quatre eixos principals: formació dels diferents cossos de seguretat, prevenció d’incidents, atenció a les víctimes i resposta eficaç.

Així mateix, creava la comissió de seguiment, que està formada per especialistes del Ministeri de l’Interior, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, així com associacions civils representants dels col·lectius objecte dels delictes d’odi (com persones amb discapacitat, LGTBI o immigrants).

Tot i que sobre el paper el primer pla ja era ambiciós i la seva avaluació, per part de la comissió, ha sigut positiva, l’òrgan ha decidit que convé reforçar els mecanismes de coordinació entre les forces de seguretat de l’Estat i les policies autonòmiques i locals. Referent a això, els Mossos van anunciar al febrer la creació també d’una unitat específica per investigar els delictes d’odi, mesura que ha sigut elogiada per la Fiscalia General en la seva memòria del 2021.

Avaluació del risc

A més, la comissió estatal ha evidenciat la necessitat d’incidir en la prevenció, amb el desenvolupament d’eines d’avaluació del risc, un procediment que ja s’aplica amb el sistema VioGén en el seguiment de les denúncies per violència de gènere.

També ha acordat que l’assistència i el recolzament a les víctimes sigui l’eix central del segon pla d’acció i l’augment dels recursos personals de l’Oficina Nacional de Lluita contra els Delictes d’Odi, creada el 2018.

En la reunió, la directora general de Diversitat Sexual, Boti G. Rodrigo, representant del Ministeri d’Igualtat, que està capitanejat per Unides Podem, ha demanat que es tramiti de manera urgent la llei trans, que contempla mesures contra les agressions, a més de permetre la lliure autodeterminació de gènere que en un inici va rebutjar el PSOE. Així mateix, ha reclamat que Interior i Igualtat treballin «de la mà i no en paral·lel».

Al seu torn, la presidenta de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB), Uge Sangil, ha reivindicat en la trobada un pacte d’Estat contra els discursos d’odi que «assenyalen, estigmatitzen i culpabilitzen els grups vulnerables».

La tempesta política

Notícies relacionades

L’esquerra culpa Vox de generar el «caldo de cultiu» que provoca que cada vegada es produeixin més atacs racistes i motivats per l’orientació sexual, mentre culpabilitza el PP de «blanquejar» el discurs de la ultradreta. Al seu torn, el PP, Vox i Ciutadans exigeixen la dimissió del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per haver «instrumentalitzat» una denúncia falsa.

De fet, el vicesecretari de comunicació popular, Pablo Montesinos, ha insistit aquest divendres que Grande-Marlaska està «cremat» per haver culpat la Policia d’«el seu error» amb la gestió de la denúncia falsa. Montesinos ha criticat que el ministre utilitzés l’agressió per «atacar determinades formacions polítiques», quan diverses veus ja apuntaven la possibilitat que el jove s’havia inventat l’agressió.