Mmedi ambient

El Govern planteja comprar terrenys al Mar Menor per obrir un corredor verd

  • La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, descarta bombar d’urgència aigua de l’aqüífer.

Peces muertos en el Mar Menor

Peces muertos en el Mar Menor / EDU BOTELLA/EUROPA PRESS (europa press)

3
Es llegeix en minuts

Al desè dia que el Mar Menor passi una altra crisi ecològica amb l’aparició de centenars de milers de peixos morts, la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha trepitjat el terreny per comprovar els danys mediambientals i per reunir-se amb els alcaldes i organitzacions ecologistes i veïnals a fi de valorar les actuacions que necessita la llacuna per recuperar-se, informa el diari La Opinión de Murcia, capçalera del grup Prensa Ibérica. La vicepresidenta tercera del Govern central ha reclamat abans de tot el respecte a la comunitat científica, a les lleis que regulen la protecció del Mar Menor i respecte també als col·lectius socials implicats en l’ecosistema. Ribera no ha esmentat actuacions a curt termini com les que planteja el Govern regional, però creu prioritari actuar en l’origen del problema: la contaminació per nitrats de l’aqüífer quaternari del Camp de Cartagena i el Mar Menor.

Per a això, la ministra planteja, entre altres opcions, crear un corredor verd que envolti el Mar Menor i per a això no descarta la compra de terrenys agrícoles per revegetar-los i el pagament per serveis ambientals als agricultors que cedeixin les seves parcel·les a fi de crear infraestructures ‘verdes’ que ajudin a retenir vessaments i abocaments amb nutrients que corrin en superfície. Aquesta actuació estaria emmarcada en la nova estratègia que el Ministeri vol plantejar per a la conca vessant al Mar Menor, una nova visió del problema i de com abordar-lo rebutjant el pla Abocament Zero que es va aprovar durant l’última legislatura del Partit Popular en el Govern central. Ribera creu que aquest pla «està desfasat» i fins i tot descarta previsiblement actuacions d’emergència a l’aqüífer per bombar aigua a fi de rebaixar el nivell freàtic, com reclamava el Govern murcià. «Els científics assenyalen que el bombejat no té sentit», remarca la ministra, que afegeix que el pla Abocament Zero «sobredimensionava» la descàrrega de l’aqüífer a les rambles de la conca.

«Hem de deixar que l’aqüífer s’estabilitzi i estar segurs que no es continua carregant de nitrats», esmentava la ministra, que ha comunicat als alcaldes que el pla antic del Ministeri mantindrà algunes actuacions com el col·lector abocador nord, que ha finalitzat la tramitació pública, el bombatge des de la rambla de l’Albujón que està operativa tot i que amb contínues fallades, o la dessaladora prevista al col·lector nord. El ministeri estava advertint des de feia anys que el pla era «faraònic» i que no reflectia la realitat del Mar Menor: «El disseny original no és una resposta adequada per al sistema».

Més accions des del territori

Ribera espera que el decret del Govern regional per prohibir l’abocament de nutrients a través de les rambles vagi acompanyat del compliment de les mesures cautelars aprovades en la Junta de Govern de la CHS l’any passat, i creu que l’Executiu regional no les està complint. Aquestes actuacions són més restrictives per a l’agricultura, al plantejar la prohibició de fertilitzants orgànics i inorgànics en els primers 1.500 metres del Mar Menor. La ministra, referent a l’aqüífer, ho aposta tot al futur pla d’ordenació d’aquesta massa d’aigua subterrània, el projecte de redacció del qual ja ha sortit a concurs. «L’aqüífer es regenera; el sistema té una alta capacitat de regeneració, però cal deixar d’abocar».

Notícies relacionades

Ha insistit que no és tolerable que el Govern murcià porti un any de retard en la tramitació dels expedients per regadiu il·legal: «Si tolerem els il·legals» que mantenen amb reg les seves parcel·les sense dret de concessió d’aigua, acabarà per afectar «els serveis públics» i diferents sectors econòmics com el turisme, l’hostaleria i l’agrícola, una activitat econòmica a la qual ha promès una reunió la setmana vinent juntament amb representants de les comunitats de regants per abordar actuacions conjuntes en el Camp de Cartagena.

La proposta per crear una comissió estatal que controli els projectes de regeneració de la llacuna, com han sol·licitat els col·lectius socials i ambientals, també serà estudiada pel Ministeri.