Balanç epidemiològic

El revés judicial al toc de queda a Catalunya sembra dubtes sobre el futur de la pandèmia

  • Els experts demanen no abaixar la guàrdia en vigílies d’un setembre en què es preveu la tornada a les activitats presencials

  • «Ara mateix necessitem consolidar i reforçar les mesures de prevenció i control», argumenta l’epidemiòleg Antoni Trilla

A1-122388436.jpg

A1-122388436.jpg / JORDI OTIX (EPC)

5
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Catalunya haurà de doblegar la pandèmia sense un toc de queda extensiu. Així ho ha dictaminat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) després de desestimar la proposta de la Generalitat que reclamava limitar la mobilitat nocturna en municipis com Barcelona, Sabadell, Terrassa i Mataró (ciutats amb més de 5.000 habitants i amb una incidència superior a 125 casos cada 100.000 habitants). Després d’una intensa batalla judicial, el tribunal ha optat per rebutjar la mesura argumentant que, tenint en compte la situació actual de la pandèmia, és «innecessari i desproporcionat» aplicar un toc de queda tan estricte en municipis on la incidència ha caigut considerablement en els últims dies. La resolució només permet aplicar aquesta restricció en 19 dels 62 municipis plantejats per la Generalitat.

Les dades d’aquest dilluns mostren que la pandèmia, tot i que continua a la baixa, continua estant en nivells preocupants. La incidència acumulada a set dies apunten a una mitjana de 122 casos cada 100.000 habitants; una xifra que continua estant bastant per sobre dels llindars òptims. Preocupa, sobretot, que el sistema sanitari no ha pogut respirar després de l’impacte d’aquesta cinquena onada. En aquests moments, de fet, els registres mostren que els hospitals catalans estan atenent 1.411 pacients amb Covid-19 (38 més que el dia anterior) i les unitats de cures intensives allotgen 461 malalts en estat crític (dels quals 332 requereixen ventilació assistida). Mentrestant, les xifres de vacunats creixen molt menys del previst; probablement per l’impacte de les vacances.

Interpel·lats per aquest diari, diversos experts coincideixen a assenyalar que estem davant una situació delicada. Sobretot en vistes d’un mes de setembre on coincidirà la tornada al col·le, la tornada a l’oficina i, en general, la tornada a les activitats presencials. En vista d’aquest horitzó, i amb l’objectiu que la variant delta no converteixi aquests retrobaments en una nova onada de contagis, són molts els que es pregunten: ¿és ara el moment d’endurir les mesures o de relaxar-les? Aquesta qüestió, lluny de tenir una resposta senzilla, obre un profund debat entre científics, sanitaris i tribunals.

El debat sobre el toc de queda

L’últim revés judicial al toc de queda extensiu a Catalunya ha sorprès científics i sanitaris. «Ara mateix és un error rebaixar les mesures. El toc de queda, per incòmode que pugui resultar, ha sigut molt efectiu per minimitzar les interaccions socials i baixar els contagis. Eliminar-lo ara podria ser contraproduent, sobretot perquè necessitem arribar a la tardor amb les millors condicions possibles», esgrimeix Salvador Macip, metge i investigador de la Universitat Oberta de Cataunya (UOC) i la Universitat de Leicester.

«Ara mateix és un error rebaixar les mesures. El toc de queda, per incòmode que pugui resultar, ha sigut molt efectiu per minimitzar les interaccions socials i baixar els contagis»

Salvador Macip

Metge

«El criteri epidemiològic i el judicial han xocat des del principi de la pandèmia. En part es deu que aquests sectors operen amb lògiques diferents. Però en part també és culpa d’una mala comunicació; el perquè de les mesures no s’ha explicat bé», comenta l’expert en una entrevista amb aquest diari.

En aquesta mateixa línia es posiciona Antoni Trilla, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. «Estem veient una distorsió important entre les peticions sanitàries i la resposta jurídica. El problema és que la legislació actual, que en altres contextos podria tenir tot el sentit del món, no sempre és aplicable a la situació d’una pandèmia», argumenta l’epidemiòleg.

«Ara mateix necessitem consolidar i reforçar les mesures que ja tenim i enfortir els sistemes de rastreig»

Antoni Trilla

Epidemiòleg

«Ara mateix necessitem consolidar i reforçar les mesures de prevenció i control que ja tenim. Si els ‘botellons’ i les aglomeracions estan prohibits cal posar mitjans per fer complir aquesta restricció. Les imatges de les festes de barri plenes de gent mostren que molts han perdut la por al virus», comenta Trilla. L’epidemiòleg també destaca que, més enllà d’apel·lar a la responsabilitat ciutadana, ara mateix és imprescindible «enfortir els sistemes de rastreig» per assegurar que l’expansió del virus està sota control. 

«La disputa entre criteris sanitaris i jurídics està creant molta confusió entre la ciutadania. Els sanitaris no podem prendre decisions sobre quines mesures aplicar (i també sabem que no és fàcil legislar sobre el tema). Però sí que podem dir que ara mateix necessitem restringir la interacció social tant com sigui possible», opina Jaume Sellarés, vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB).

Notícies relacionades

«En aquesta pandèmia hem vist que costa molt disminuir la incidència però fa falta molt poc perquè es torni a disparar. Els sanitaris no sabem de legislació però sí que sabem d’epidemiologia. I, a més, parlem des de la perspectiva d’algú que ha estat en primera línia des del principi de la pandèmia, que ha viscut totes les onades i que, fins i tot en un agost on havia de descansar, està fent front a una càrrega de treball molt forta», explica.

«En aquesta pandèmia hem vist que costa molt disminuir la incidència però fa falta molt poc perquè es torni a disparar»

Jaume Sellarés, vicepresident del COMB

Tots els experts interpel·lats per aquest diari argumenten que l’objectiu prioritari és arribar al setembre amb el menor nombre de casos possible. Si s’aconsegueix disminuir la incidència fins als 50 casos per 10.000 habitants millor per quedar-se en els 100. I si s’aconsegueix arribar al llindar dels 25 millor que millor. «Idealment hauríem d’aspirar a zero casos. Perquè sabem que la pandèmia és molt dinàmica i no és el mateix enfrontar-se a una nova onada de contagis des de zero que amb milers de casos diaris», comenta Macip.