anomalia atmosfèrica al llevant espanyol

Un tsunami d’aire càlid posa Castelló a 42,5 graus de matinada

Montoro (Còrdova) trenca el sostre tèrmic històric d’Espanya amb una marca, encara per certificar, de 47,4 graus

La ola de calor subirá los termómetros hasta los 42 grados en el interior

La ola de calor subirá los termómetros hasta los 42 grados en el interior / Juan Carlos Cárdenas (EFE)

5
Es llegeix en minuts

La notícia es quedaria coixa si es digués només que la ciutat de Castelló ha arribat aquest cap de setmana als 42,5 graus de temperatura, gairebé dos graus per sobre del seu rècord històric, 40,6, assolit l’any 2009. El realment noticiable és que el nou rècord s’ha registrat de matinada. Un fenomen meteorològic ocasional a la costa mediterrània espanyola, conegut en castellà com ‘reventón cálido’, en anglès com ‘downburst’ i en català com ‘esclafit’, traduïble com esclat, ha castigat els castellonencs amb una matinada insuportable. En realitat, cap de les tres paraules fa prou justícia al que comporta aquesta anomalia atmosfèrica. És, més aviat, com una mena de tsunami d’aire ardent que es desploma des de les capes altes de l’atmosfera fins a terra a través d’un gegant i invisible tub de la mida d’un tornado i que, una vegada a la superfície, s’expandeix com una onada. Als 42,5 graus s’hi va arribar a l’observatori de l’aeroport local a les dues de la matinada.

El 14 d’agost del 2021 serà una data que recordaran els meteoròlegs durant anys. A Montoro (Còrdova) potser es va batre dissabte la marca històrica de temperatura registrada de manera fiable a Espanya. A falta que se certifiqui la precisió del termòmetre, es va arribar als 47,4 graus, una dècima per sobre de l’anterior mesurament màxim, de la mateixa estació meteorològica. No va ser, en qualsevol cas, un cas aïllat de calor. Durant la mateixa jornada, com a mínim 26 observatoris més de la península van registrar temperatures superiors als 45 graus i, de matinada, no van ser infreqüents les temperatures superiors als 35 graus. El que ha passat a Castelló, no obstant, empetiteix totes aquestes ressenyes del temps, ja que la matinada va ser extremadament més calorosa que el dia i, a més, de manera sobtada. Els esclafits són així. Després que la colossal bossa d’aire càlid s’estavellés contra el terra i passada una bona estona, la temperatura va tornar, dit entre cometes, a la normalitat. La mínima del dia a Castelló va ser de 35 graus, que no és poc.

Els esclafits són fenòmens molt estudiats i, malgrat això, imprevisibles encara en les informacions meteorològiques. Són, a la seva manera, la imatge especular dels tornados, però a diferència d’aquests últims, caracteritzats per aquesta espiral de vent ascendent capaç d’arrencar cases de soca-rel, els esclafits són una caiguda en vertical d’aire abrasador que, en ocasions, causa destrosses quan xoca contra el terra i s’expandeix en totes direccions. El de Castelló, per exemple, segons les dades de l’Agència Estatal de Meteorologia, va caure des d’una altura de sis quilòmetres. L’impacte a terra pot, en ocasions, desencadenar una tempesta única de sorra i pols, més o menys com la que ha circulat aquestes últimes hores per les xarxes socials sobre un altre esclafit, en aquest cas a Albacete.

El conjunt de variables que propicia aquesta anomalia atmosfèrica són moltes. Fins i tot hi incideixen les ones gravitacionals per desencadenar-la. Però, explicat de manera més simple, és imprescindible que a les capes altes atmosfèriques circuli una massa d’aire càlid, en aquest cas procedent de l’Àfrica, i que a cota zero es produeixi una entrada de brisa més fresca. La presència del mar el facilita. N’hi ha prou amb un vent de llevant perquè això passi. Aquest contrast provoca un inestable equilibri tèrmic que és molt fàcil que acabi per enfonsar-se.

L’episodi registrat a Castelló diumenge a la matinada va ser acompanyat a gran altura de fases de condensació i pluja que no sempre va acabar per tocar terra. La qüestió és que, com si fos un globus, aquesta bossa es va esquerdar i la massa d’aire es va desplomar sobre Castelló, més o menys com va passar fa dos anys, el 6 de juliol del 2019 a Almeria, quan en només mitja hora la temperatura va passar de 28,3 graus a 41,4. Però va passar de dia, aquesta és la gran diferència. Amb tot, sigui l’hora que sigui, episodis així són inesborrables de la memòria per als qui els experimenten. Cada dos minuts, la temperatura va pujar un grau.

Notícies relacionades

Hi ha més antecedents sonats. El 26 d’agost de 1991, la temperatura va escalar dels 24 als 35 graus a València. A Alacant van tenir el seu esclafit el 20 de juliol del 2001. El termòmetre de l’aeroport marcava 27 graus i, a ulls vista, la columna va pujar fins als 37. No es pot afirmar a la lleugera que aquesta sigui una més de les conseqüències que està portant el canvi climàtic, però la coincidència en el temps comença a ser molt sospitosa. Pot ser fins i tot que l’esclafit de Castelló estigués també alimentat per la cadena d’incendis que el mateix dissabte es van desencadenar a la província, cinc només en 24 hores. El més greu, el d’Assuévar, havia arrasat més de 500 hectàrees de bosc abans que es desencadenés l’esclafit.

A poques hores que una entrada de vent del nord retorni les temperatures a xifres més pròpies d’aquesta època de l’any i fins i tot inferiors, el que queda enrere és un cap de setmana indiscutiblement insòlit. No és fàcil decidir si sorprenen més els 47,4 graus de Montoro al migdia o els 42,5 de Castelló de matinada, però el cert és que han sigut dos dies de rècords tèrmics a centenars de localitats. A Catalunya s’han batut 21 plusmarques de temperatura màxima i fins i tot en alguns observatoris situats a 1.500 metres d’altura la mínima de la jornada, o sigui, de nit, ha arribat als 26 graus.