Els treballadors catalans triguen una setmana més a ser atesos per un metge que la resta d’espanyols

Els treballadors catalans que emmalalteixen triguen una setmana més a ser atesos per un metge que la resta d’espanyols. El «col·lapse» de l’atenció primària és el principal «coll d’ampolla» que explica, segons l’opinió de la patronal Pimec, el progressiu i continu augment en les incapacitats temporals. Fins al punt que Catalunya és, després de Noruega i Navarra, la tercera regió amb més proporció d’absències laborals de tot Europa.

Els treballadors catalans falten, de mitjana, unes vuit hores al mes per motius de malaltia, el doble que fa una dècada. La gran majoria d’absències són curtes, especialment a Catalunya, a causa d’una proporció de joves més elevada, en comparació amb altres territoris. La meitat de les baixes duren entre un i tres dies i tres de cada quatre duren menys de 15 dies, segons recull un informe sobre l’evolució de la incapacitat temporal presentat aquest dimarts per la patronal.

Evolució de les baixes a Catalunya

Un pacient espanyol triga una mitjana de 18 dies a ser atès al seu centre de referència, mentre que aquest mateix pacient a Catalunya triga gairebé 25 dies. «Invertir en salut és un dels elements que ens pot ajudar», ha destacat el president de Pimec, Antoni Cañete.

El progressiu augment de baixes laborals és un símptoma d’un malestar generalitzat. Més de la meitat dels catalans afirmen que van anar a treballar malalts, segons revela una enquesta recent de la Generalitat, i un de cada tres pren analgèsics a causa de la seva feina, segons un estudi de la UAB. «Ja no és només un problema social, tenim un problema econòmic», ha afirmat el secretari general de Pimec, Josep Ginesta.

Un dels motius que expliquen aquesta demora en l’atenció és la quantitat de recursos disposats per mantenir el sistema públic sanitari. Catalunya és la segona comunitat que menor percentatge del seu PIB inverteix en sanitat, un 5,7%,només superada per Madrid . A nivell europeu, Catalunya destina una proporció de recursos similar a la que dedica Estònia o Polònia.

Duració mitjana de les baixes

Segons els seus càlculs, les absències derivades d’incapacitats temporals provoquen que l’economia catalana deixi d’ingressar uns 17.000 milions d’euros a l’any, una estimació molt voluminosa. Per posar-ho en perspectiva, la Seguretat Social, per a tot Espanya, va destinar l’any passat una quantitat pràcticament idèntica per costejar les prestacions per incapacitat temporal. Equival al 40% del pressupost de la Generalitat o al 5% del PIB de l’economia catalana.

Despesa anual de la Seguretat Social en IT

Un altre motiu que la patronal –en un diagnòstic, aquest, compartit amb altres actors– que explica l’augment de baixes és l’evolució demogràfica. «A mesura que envelleix la població treballadora augmenten les baixes de més llarga durada», ha assenyalat Ginesta. Avui els més grans de 55 anys representen el 20% de la població ocupada, cinc punts més que fa una dècada. No en va, la mitjana de dies que un sènior està de baixa és de 58 dies, més del doble que en un menor de 30 anys.

Les tres patologies que concentren més volum de baixes són les derivades de malalties del sistema osteomuscular, malalties de salut mental i traumatismes.

Més poder per a les mútues

Pimec ha reclamat estendre les competències de les mútues per reduir aquests percentatges d’absències. Actualment, qui dona i retira una baixa laboral per contingències comunes és únicament un metge de la sanitat pública i els empresaris volen que aquesta competència s’estengui als metges privats de les mútues.

Notícies relacionades

Catalunya obligarà els propietaris a informar del preu màxim d’un lloguer i si el pis és d’un fons d’inversió

L’Audiència rebutja que l’apagada de l’abril fos un sabotatge terrorista

En la línia d’altres patronals i com a reivindicació històrica de l’empresa, la principal recepta que ha posat sobre la taula és concedir més potestat a les mútues col·laboradores de la Seguretat Social. Unes entitats que són part interessada, ja que a partir de certa durada de la baixa és la mútua la que assumeix el cost i els seus consells d’administració estan formats per persones vinculades a l’empresa. «Són entitats altament regulades i fiscalitzades», han defensat des de la patronal.

Un altre dels mecanismes que la patronal no ha descartat és limitar les clàusules que, per conveni, bonifiquen el salari que perceben les persones quan cauen malaltes. Per llei, si no ho millora el conveni, els tres primers dies de baixa no es cobren. I donat que la meitat de les baixes a Catalunya entre un i tres dies, tallar aquesta via és una opció que estudien els empresaris en la negociació col·lectiva.