Confinats en una tenda de campanya en una platja del Carib

El Marc, abans de viatjar, treballava amb els seus horaris i la seva rutina habitual. Sempre li havia agradat l’aventura, la muntanya i descobrir llocs nous però només aprofitava les vacances que li donaven o alguns caps de setmana. Una vegada va poder aprofitar uns mesos per viatjar i va marxar cinc mesos al Brasil, Veneçuela i Colòmbia, un viatge que el va fer plantejar-se la seva manera de viure. Després d’una visita a Corea del Sud li van detectar una hèrnia discal i es va quedar sis mesos sense poder caminar. Va ser llavors quan va canviar la seva mentalitat. «Potser els meus plans d’avui ja no els puc fer demà. No em vull esperar a jubilar per fer el que vull», va afirmar.

Va fer un viatge pel sud-est asiàtic. Tailàndia, Malàisia, Indonèsia... i es va quedar un any per aquesta zona. Va ser quan va arribar a Austràlia quan va prendre una decisió: «Ja que soc aquí al mig, dono la volta al món», Quan va arribar als Estats Units se li va unir Cristina. En aquells 10 dies que van estar junts li va encantar la manera de viatjar del Marc i es va afegir al seu estil de vida. La Cristina, a qui sempre li havia agradat viatjar, feia temps que volia abandonar la seva monòtona vida. Després del viatge dels Estats Units, ho va deixar tot, la família i la feina, i va complir el seu somni. «Ha sigut la millor decisió de la meva vida. Sempre sentia que em faltava alguna cosa i això finalment m’ha omplert», diu.

Confinament en primera línia de platja

En aquests últims anys no utilitzaven cap hotel ni hostal, sempre han anat en tenda de campanya, hamaca i fent ús de Couchsurfing, una app mòbil per compartir pis amb diferents viatgers. En els seus viatges, concretament en aquest últim, feien molt autoestop i ‘barcoestop’ acompanyats de la seva tenda de campanya. Parlaven amb els capitans i cuinaven i feien les guàrdies de nit a canvi de viatjar gratis al barco. Així es van passar 15 dies viatjant pel Carib.

Va ser llavors quan tot va canviar. El mes de març del 2020, mentre estaven en aquest viatge, va esclatar la pandèmia. En aquell moment arribaven a Saint-Martin, una illa caribenya. Van tancar els hotels, hostals i demanar ajuda a altres viatgers per compartir pis en aquell moment era impensable. No els va quedar cap altra opció que adaptar-se i viure el temps que fos necessari en aquesta situació, i així ho van fer. Es van instal·lar a la platja amb la tenda de campanya, la que seria la seva futura casa en els pròxims quatre mesos.

Un dia abans del confinament total es va advertir la població que compressin als supermercats, que estarien tancats 15 dies. En aquell moment van aprofitar i van comprar aliments que no es poguessin fer malbé ni necessitessin conservació, com llaunes, llet en pols o cereals. A partir del segon dia de confinament total, s’alimentaven a base del que pescaven i la fruita que recollien dels arbres i amb l’ajuda d’un grup de treballadors filipins i peruans que treballaven en un hotel pròxim a la platja, que els van oferir ajuda portant-los aigua i part del seu càtering, basat en arròs i pollastre. A més, els van deixar una canya per pescar, un allargo per a la llum per poder carregar els mòbils i poder comunicar-se amb els seus familiars. Va ser allà quan van escriure el seu llibre ‘Ànimes viatgeres, la història de dos viatgers’. «Nosaltres estàvem bé» afirma el Marc. La Cristina explica que la seva família els demanava que si trobaven alguna manera de sortir, no ho fessin. «Érem els que estàvem millor, érem nosaltres els que estàvem preocupats per ells», diu.

Ara, amb bicicleta

Una vegada acabada la que podria ser la seva aventura més gran i haver tornat a casa seva, tots dos amb la primera dosi de la vacuna, asseguren que esperen la segona amb l’única motivació de poder viatjar tranquil·lament de nou.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Aquest canvi de vida i de «normalitat» asseguren que els ha canviat molt. Acostumats a fer autoestop i anar en transport públic, ara han optat per anar amb bicicleta. «Ens ha canviat la manera de viatjar», explica el Marc. «Abans teníem molt contacte amb la gent i ara volem ser més autosuficients amb la bici.» També asseguren que les estades als hostals les evitaran el màxim que puguin en cas que sigui d’extrema urgència. «Ens ha afectat la incertesa de no saber si podrem viatjar o no». Explica el Marc, que afirma que aquest any han decidit estar amb la família i centrar-se en el projecte del llibre.

Tot i així, tots dos afirmen que tenen moltes ganes de tornar. Van fent «escapades» petites per la Costa Brava o Montserrat i en un futur pròxim ja tenen planejat fer el camí de Santiago amb bicicleta.