Un estudi demostra que la variant beta de la Covid-19 també infecta ratolins

Un estudi de consorci CBIG, format per IrsiCaixa, el Barcelona Supercomputing Center i el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), ha demostrat que la variant beta de la Covid-19 també pot infectar ratolins.

En un comunicat aquest dilluns, IrsiCaixa ha explicat que han demostrat l’«alta capacitat de transmissió» de la variant beta, cosa que també permet infectar ratolins, fet que no passa amb el virus original.

Fins ara els ratolins només es podien infectar si tenien modificacions genètiques, de manera que aquest canvi de paradigma podria permetre simplificar l’estudi de la infecció per SARS-CoV-2 en models animals i utilitzar ratolins de laboratori normals.

Aquest treball avisa que la capacitat de les noves variants del virus per infectar altres espècies animals que no eren susceptibles al SARS-CoV-2 original fa necessària una «vigilància contínua i global de la variabilitat viral, posant l’enfocament en una única salut, és a dir, en la interdependència de la salut humana i animal».

Noves variants, noves espècies infectades

Aquest tipus d’evidències preocupen la comunitat científica, i l’investigador del IRTACReSA Joaquim Segalés ha alertat que «els virus poden infectar diferents tipus d’éssers vius i, a mesura que sorgeixen noves variants, aquestes poden ampliar la seva capacitat d’infectar noves espècies».

D’altra banda, l’investigador IGTP a IrsiCaixa Julià Blanco ha explicat que els resultats de l’estudi van portar a descobrir que el contagi en ratolins es devia a «l’elevada afinitat entre la proteïna de l’espícula d’aquesta variant i l’ACE2 dels ratolins, que és el receptor cel·lular a través del qual el SARs-CoV -2 pot penetrar les cèl·lules i, per tant, infectar-les».

Notícies relacionades

Al currículum de primària i l’ESO

Corachan estrena un programa cardiorenal pioner en la privada

Models informàtics desenvolupats pel Barcelona Supercomputing Center (BSC) han aportat una interpretació a nivell molecular de per què es produeix aquesta afinitat: «La clau rau en un conjunt de mutacions a la proteïna de l’espícula del virus, que fan possible aquesta interacció», ha explicat l’investigador del BSC Miguel Romero.

Els ratolins infectats amb aquesta variant tenen una afectació lleu i no arriben a desenvolupar símptomes severs, ja que el mateix sistema immunitari d’aquests rosegadors «la pot resoldre sense complicacions», mentre que la infecció en ratolins transgènics és molt severa i n’indueix la mort.