«Defensarem una rebaixa en l’IVA dels productes d’higiene femenina i bolquers»

Les mesures urgents contra la violència masclista inclouen un «instrument estandarditzat» que facilitarà la detecció en atenció primària. ¿En què consisteix?

El catàleg de mesures va sorgir d’una situació d’alarma masclista. L’anomenem així perquè s’entengués la seva gravetat. D’allà va néixer la necessitat de revisar les eines i veure què podem millorar. I una de les conclusions és que les víctimes i el seu entorn han de saber que hi ha moltes portes per les quals es pot entrar per rebre ajuda i acompanyament. I ens semblava important, perquè és una demanda de la societat civil, que els serveis públics de proximitat, com els centres de salut, fossin una d’aquestes portes. Però la sanitat demandava formació i un instrument que permetés una millor detecció, amb preguntes concretes, que serveixin als professionals per identificar els casos de risc. 

¿Quin pressupost comportarà el catàleg? 

El pressupost més gran és el que està dedicat a aquest problema. S’hi inclouen 80 milions que es reparteixen amb la resta de ministeris, aquest és el pressupost que s’utilitzarà. 

El pacte d’Estat compleix quatre anys. ¿Quantes mesures s’han complert? ¿Impulsaran la seva renovació?

La intenció és que el pacte s’institucionalitzi, independentment de qui governi. Respecte al grau de compliment, estem en un 80%. Aquest any ha tingut una empenta brutal, igual que els compromisos amb el Conveni d’Istanbul, amb l’aprovació de la llei ‘sí és sí’, la creació de centres de crisi per assistir a les víctimes de violències sexuals 24 hores, l’ampliació del 016 i les mesures urgents, que són fonamentals. 

¿Quan hi haurà educació sexual igualitària i reglada als centres educatius?

Per a això s’han fet passos decisius en l’última llei d’educació, però, com que és de l’ADN del Ministeri, hem introduït en la llei ‘sí és sí’ i en llei trans mesures per a totes les etapes de la vida educativa contra qualsevol mena de discriminació i violència. A més, impulsarem campanyes molt enfocades als adolescents. Però, efectivament, l’educació sexual ha de ser part del currículum. 

¿Els pròxims pressupostos rebaixaran l’IVA dels productes d’higiene femenina? 

Hem passat de disputar la taxa rosa a la casa. Això significa que no només defensarem des d’aquest ministeri que la rebaixa s’apliqui en productes d’higiene femenina, sinó també en els que tenen a veure amb la cura, com els bolquers. No és una competència d’Igualtat, però em poso l’etiqueta d’Unides Podem, perquè creiem que és de justícia negociar-ho. 

¿Creu que la llei ‘sí és sí’ tindrà prou suport a les Corts?

Per descomptat. Amb el cas de ‘La manada’ va quedar clar que la societat va per davant dels polítics i que el consentiment ha de ser el centre de qualsevol relació sexual i que existeixen una sèrie de violències contra les dones que han de ser sancionades. 

En aquesta llei s’han introduït mesures contra el proxenetisme. ¿Això comportarà a la desaparició de tots els prostíbuls? 

Hem recuperat la terceria locativa, és a dir, que se sancioni els tercers que es lucrin de l’explotació sexual. No sancionarem les dones quan es posen d’acord per llogar un pis i exerceixen pel seu compte, sinó que ataquem els proxenetes. A partir d’allà cal continuar treballant. Per exemple, tenim pressupostat un pla d’inserció sociolaboral per a les víctimes de tràfic. Això és fonamental, perquè qualsevol mesura ha d’evitar que aquestes dones quedin oblidades. Hem de continuar tirant endavant, però la lluita contra la indústria proxeneta és decidida. 

Un sector del feminisme continua rebutjant la llei trans, tot i que calgui esperar tres mesos a obtenir el canvi de sexe. ¿Què en pensa? És una llei que protegeix drets humans i totes les altres coses són discursos malintencionats que donen l’esquena a la realitat i són bastant a prop de col·locar-se en un punt de LGTBI-fòbia. Aquesta llei és un avenç per al col·lectiu per moltes qüestions. Per primera vegada es considera que les persones trans no són malaltes. I es prohibeix la teràpia de conversió. I l’autodeterminació de gènere és un dret. Ningú té per què dir qui ets i com viure la teva identitat. 

Aquest grup tem que alguns homes s’aprofitin en competicions esportives per eludir les lleis que protegeixen les dones.

Això seria frau de llei, ningú pot cometre un delicte i després canviar d’identitat de gènere per treure’n rèdit. Aquests discursos diuen que les persones trans decideixen canviar-se el sexe –una cosa que suposa una dificultat de vida enorme– perquè sí, com si fos tan fàcil com menjar pipes al parc. 

En la reforma de la llei de l’avortament preveuen aturar la violència obstètrica, però el Col·legi de Metges rebutja que existeixi a Espanya.

Els organismes internacionals parlen de violència obstètrica com una vulneració dels drets de la dona i que és un tipus de violència regular que existeix. Ens mourem en aquest sentit. Hem iniciat un procés participatiu que està liderant l’Institut de les Dones i que es reunirà amb sanitaris, el moviment feminista, la societat civil i experts amb la voluntat d’arribar a un acord. A més, cal abordar un tema més profund i que té a veure amb les condicions laborals dels professionals sanitaris. A partir d’allà cal reconèixer que la violència obstètrica existeix, que està invisibilitzada i normalitzada i per això l’hem de dir pel nom, perquè, si no s’anomena, no existeix. 

¿Es facilitarà que les dones firmin consentiments informats davant procediments invasius en el part?

El part respectat estarà al centre de la legislació. És important reconèixer que les dones tenen de dret a ser informades i a prendre decisions sobre el seu part, postpart i maternitat. Són qüestions que es regeixen per una perspectiva masculinitzada i hem d’aportar-li una visió de gènere.

¿Com es preveu garantir l’avortament als centres públics si alhora es garanteix l’objecció de consciència? 

Tenim casos recents que conviden a pensar que es pot arribar a consensos, com la llei d’eutanàsia. Hem de mantenir reunions amb les comunitats per veure què està passant, perquè no pot ser que, depenent d’on visquis, puguis accedir a la sanitat pública o no. La llei de l’avortament ha sigut un avenç històric però s’ha quedat desactualitzada; cal garantir el de dret i a abordar també l’assetjament a les clíniques privades, on s’insulta les dones i els professionals. Tot en un procés participatiu.  

¿En aquesta llei s’acabarà amb les agències que faciliten la gestació subrogada?

Primer es reconeixerà com una mena de violència contra la dona i després atacarem una cosa fonamental: la publicitat que en fan aquestes empreses. 

Per facilitar la conciliació, han aprovat el Pla Corresponsables, però està dotat amb una partida modesta. ¿S’incrementarà? 

El pla suposa que per primera vegada l’Estat es corresponsabilitza i atén la crisi de cures. Està dotat amb 200 milions que es destinen a una borsa formada per joves o dones adultes que certificaran la seva experiència i aportaran el servei a domicili o en espais habilitats. És una política llavor, modesta, però la pretensió és que augmenti i sigui l’inici d’un sistema estatal de cura. 

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

¿I què més faran?

Abordar les cures va mes enllà d’aquest pla, hem avançat però queda moltíssim per fer. Per exemple, rescatar l’educació de 0 a 3 anys i abordar la cura de la gent gran amb el pla de xoc de la dependència. I col·laborarem amb Treball en la llei de temps corresponsable, que atacarà els punts de desigualtat en el mercat laboral. I és important ressaltar també els decrets d’igualtat retributiva i transparència salarial, que per primera vegada uneixen sindicats, empresa i administració.