5 mites sobre la platja que segurament t’han colat alguna vegada

¿Existeix el famós tall de digestió?

¿Existeix el famós tall de digestió?«Espera’t dues hores fins que facis la digestió, que et pot donar un tall». Per a molts, aquest ha sigut un mantra de la infància que s’ha repetit cada estiu a l’hora de la migdiada. ¿Quanta veritat hi ha en això? ¿Era una excusa barata dels nostres pares perquè els deixéssim una estona tranquils? 

En aquest cas, sembla que la saviesa popular no va tan desencertada, ja que es tracta d’una recomanació que fa fins i tot la Creu Roja, que a la seva web demana que s’esperi «un temps aproximat de dues hores (especialment després d’àpats copiosos) per prevenir el tall de digestió». 

Ara bé, ¿per què són necessàries aquestes dues hores de pausa abans de saltar a l’aigua? L’explicació no té tant a veure amb el menjar que ingerim per si mateix, sinó més aviat amb la circulació de la sang i la diferència de «temperatura entre el cos [calent] i l’aigua [freda]», indica María Jesús Esparza, portaveu de l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPap) a través d’un comunicat. Precisament per aquesta diferència, l’associació insisteix que és preferible dir-ne «hidrocució» i no tall de digestió. El que passa és que, a l’entrar ràpidament a l’aigua, aquesta diferència de temperatura provoca que els vasos sanguinis s’estrenyin, i es redueixi el flux sanguini al cervell, cosa que pot donar lloc a desmais. 

¿De debò la sorra blanca ens crema més?

¿De debò la sorra blanca ens crema més?Una altra creença que habita en l’imaginari col·lectiu és que les platges de sorra blanca també fan que ens cremem més. ¿És veritat o és una notícia falsa més? Eduardo Nagore Enguídanos, cap clínic del servei de Dermatologia de l’Institut Valencià d’Oncologia (IVO), resol la incògnita: «L’efecte que produeix l’entorn –ja sigui la sorra, l’aigua o la neu– és de reflexió de la llum i refracció de la radiació ultraviolada, de manera que aquesta rebota, i ens n’arriba moltíssima més que quan ens trobem en altres entorns». 

Això significa, segueix, que, efectivament, «la quantitat i la intensitat dependrà del color, per tant, sí que és cert que la sorra blanca i la neu cremen més» perquè en comptes d’absorbir la llum, la reflexen.

¿És veritat que una cervesa freda ens refresca?

¿És veritat que una cervesa freda ens refresca?El primer xarrup d’una cervesa ben freda és un clàssic un tòrrid dia de platja. No obstant, i malgrat la satisfacció que genera a molts, hem investigat si realment és beneficiós per mantenir el nostre termòstat a ratlla (ja sabem que per a la nostra salut no ho és). I, desgraciadament, la ciència ho té clar: no només no ens aporta cap benefici, sinó que, a més, pot ser contraproduent. Primer, perquè la cervesa conté alcohol, un compost que inhibeix la producció de l’hormona antidiürètica (ADH, en anglès), que s’encarrega de mantenir els líquids corporals i evita la deshidratació. Quan s’inhibeix a l’ingerir cervesa, per exemple, es bloqueja la seva acció, i el ronyó reabsorbeix menys aigua, fent que orinem més i fomentant la deshidratació. 

Segon, perquè consumir qualsevol beguda extremadament freda (ja sigui cervesa o qualsevol altra cosa) no ens refrescarà, tot el contrari: el cos ha d’estar al voltant dels 37ºC. Si es pren una beguda molt freda, i ens baixa la temperatura corporal de cop, el nostre organisme s’haurà de posar en funcionament per tornar a situar-se a tal temperatura, cosa que implica més despesa energètica i que ens acalorarem. Justament l’oposat al que volem aconseguir.

¿Més factor de protecció significa més protecció?

¿Més factor de protecció significa més protecció?Un altre clàssic de l’estiu i de la platja és la crema solar. És lògic: cada any, es registren a Espanya uns 6.000 casos de melanoma, i és un dels tumors que més estan augmentant en incidència a Occident. ¿Però sabem del cert què ens estem posant quan comprem una crema amb SPF 30? ¿Fins a quin punt és millor una SPF 50?

Per començar, hem d’entendre què significa SPF i el numeret que l’acompanya. Nagore ens treu de dubtes: «El factor de protecció solar [SPF, en anglès] de les cremes es mesura veient quina és la quantitat de radiació solar que produeix eritema [enrogiment de la pell] amb la crema i sense la crema». 

En el cas de les cremes amb SPF 30, implica que són necessàries 30 vegades més d’energia per produir un enrogiment de la pell: «Això vol dir, a manera il·lustrativa, que deixa passar una trentena part o 1 de cada 30 rajos de radiació ultraviolada. Per tant, ens referim a la capacitat de filtració», indica Nagore. 

D’altra banda, i contràriament al que se sol pensar, l’expert recorda que aquest factor de protecció «és totalment independent a la durada del seu efecte», que sol estar «entorn de dues hores en la majoria dels fotoprotectors». El que fa que una persona necessiti un SPF major o menor depèn més «del tipus de pell».

¿Que faci núvol fa que cremi més el sol? 

Notícies relacionades

Sanitat demana la retirada d’aquestes 14 cremes solars

Almenys 46 varietats de gelats de Nestlé, retirats del mercat per contaminació amb òxid d’etilè

¿Que faci núvol fa que cremi més el sol? Un altre element que pot influir en el bronzejat, segons la saviesa popular, és el temps que faci: ¿és cert que amb més núvols podem anar més protegits? No tan ràpid: «Els núvols o el vent ens fan tenir falsa sensació de protecció», assenyala Nagore. «Concretament, els núvols el que filtren és la radiació infraroja, que és la que produeix calor a la pell. No obstant, el que produeix cremades és la radiació ultraviolada i aquesta sí que passa a través dels núvols», conclou l’expert. 

Una cosa similar passa amb la brisa marina: pot semblar que ens cremem menys, però el que passa és que simplement la nostra pell s’escalfa menys perquè el vent evita que passem tanta calor, però en realitat, el cos continua rebent les radiacions.