Indemnització per la mort d’una dona arran d’un ictus no detectat

«He lluitat fins que m’han donat la raó, tot i que considero que la indemnització no es correspon amb la gravetat dels fets», assegura a EL PERIÓDICO Amador Molinero, el marit de la Manuela. Quan va arribar a l’Hospital de Mollet, la seva dona tenia tos, expectoració, dolor toràcic, taquicàrdia, hipertensió, saturació d’oxigen del 85% i neutrofília (augment de neutròfils a la sang). La hipertensió i la taquicàrdia van anar empitjorant, i va aparèixer com a signe de gravetat una acidosi severa. El dolor toràcic continuava i les proves indicaven que la pacient patia un mal del múscul cardíac. A les dues hores, la dona estava freda i no orinava. El tractament no estava donant resultat.

L’Hospital de Mollet, davant la gravetat de l’estat de salut de la pacient, va intentar traslladar-la al de Granollers, però la resposta va ser que no hi havia llits. Després es va contactar amb el SEM interhospitalari per portar-la a un altre centre, però no es va rebre resposta. Els metges van decidir intubar-la pel seu «deteriorament progressiu». La radiografia del tòrax indicava que la Manuela tenia un edema agut de pulmó i un «infiltrat cotonós difús» de recent aparició. La Manuela va morir a primera hora del 2 de gener. L’autòpsia va certificar que la seva mort es va produir per «una hemorràgia de tronc cerebral versus edema agut de pulmó».

Falta d’assistència mèdica

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

De narcopisos a narcocases de luxe

L’advocat José Aznar Cortijo, de Verdún Legal, va afirmar en la seva demanda que va concórrer falta de diligència en la prestació assistencial i mèdica, al no seguir l’Hospital de Mollet els protocols d’actuació, ja que no es va monitoritzar la tensió arterial, ni es va investigar la causa de l’elevada tensió. Tampoc es va actuar quant a la possible causa de la hipertensió cranial, que comporta un ictus en un 10-15% dels casos i que en el 50% acaba amb la mort del pacient, sent el motiu més comú la «hipertensió arterial incontrolada». En aquest sentit, els facultatius no van efectuar un TAC a la Manuela. Davant la negativa de l’Hospital de Granollers, tampoc va ser derivada a altres centres amb més mitjans, com el de Vall d’Hebron o Germans Trias i Pujol. «Quan va arribar l’ambulància, la meva dona ja estava morta», recorda Amador.

El Jutjat de Primera Instància número 34 de Barcelona ha estimat la demanda presentada pel marit de la Manuela i la seva filla, la Sandra, i atorga una indemnització per la deficient atenció mèdica. La resolució, que no ha sigut recorreguda, recull que hi va haver retard en l’assistència facultativa a la pacient i específicament quan van aparèixer els primers símptomes d’afectació neurològica producte de l’hemorràgia cerebral. Aquest mal, a més, no li va ser diagnosticat i, per tant, no es va tractar a temps. La jutge sosté que malgrat l’empitjorament de la pacient, tampoc «no es va plantejar un trasllat a cap altre hospital» fins a hores després que hagués ingressat i malgrat que havia d’haver sigut derivada a una uci des que es va sospitar de l’hemorràgia cerebral. La magistrada assenyala que era necessari un «urgent trasllat», alhora que destaca la «falta de control i tractament» de la tensió arterial des que la dona va entrar a l’hospital