Aquí es va iniciar l’incendi de Llançà causat per una burilla
La imatge de l’inici del foc i l’exploració del terreny porten els Agents Rurals a assenyalar un cigarro mal apagat com a causant de les flames
El foc del Cap de Creus es va iniciar, tal com demostra la fotografia aèria a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, al costat del voral de la carretera Gi-612, al seu pas per la urbanització de Santa Isabel, a Llançà. L’inspector en cap dels Agents Rurals ha explicat que en l’exploració sobre el terreny que han portat a terme els funcionaris no s’han trobat altres elements susceptibles de provocar la ignició. «Ni s’apreciaven restes d’activitat humana, ni de treballs mecànics, ni vidres trencats –que per un efecte lupa també poden provocar una flama–». La investigació s’estreny sobre aquesta burilla. I no seria la primera vegada que un cigarro mal apagat encén les flames.
Es tracta d’un cigarro que estava gairebé completament consumit, però que ja es troba en poder de la policia científica dels Mossos d’Esquadra. Aquests policies miraran d'agafar restes de l’ADN de la persona que el va llançar al voral –gairebé amb tota seguretat des d’un cotxe– amb l’esperança d’acarar-la amb el seu registre de l’ADN –en el qual només consten persones investigades–.
- Sondeig El PSC es referma i Junts passa davant d’Esquerra
- Investigació judicial Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas
- GUARDONS Els Laureus coronen Aitana Bonmatí i la selecció espanyola
- Caiguda de la producció Freixenet planteja un erto per a 615 persones per la sequera
- EDUCACIÓ Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Hisenda ¿Què és l’IRPF i quins són els trams de la renda el 2021?
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- ‘Fairy ballroom’ Música, fantasia, dansa i burlesque
- LA FESTA DE LES LLETRES Gener i Castillo, els més venuts de Sant Jordi (per ara)