Avalat pel Tribunal Constitucional

Una escola d’Alacant prohibeix l’entrada a un nen de 4 anys per la seva «conducta agressiva»

El petit «clava puntades de peu, escup, es treu les sabates i els mitjons», segons responsables de l’escola Costa Blanca d’Alacant

Una escola d’Alacant prohibeix l’entrada a un nen de 4 anys per la seva «conducta agressiva»

INFORMACIÓN

4
Es llegeix en minuts

El Tribunal Constitucional ha decidit desestimar el recurs d’empara presentat pels pares de M.F.R contra la resolució de la directora del centre públic Costa Blanca d’Alacant, després de privar el nen, quan tenia quatre anys, del seu dret a assistir al centre educatiu per «conducta agressiva» per un termini indeterminat.

El fill dels recurrents, M.F.R., va ser escolaritzat als tres anys d’edat en el cicle d’educació infantil de l’escola pública Costa Blanca d’Alacant, dependent de la Generalitat Valenciana, segons la sentència del TC.

Durant el primer curs (2015/2016), el nen no va presentar cap problema de conducta, però durant el curs 2016/2017 va començar a exterioritzar una sèrie de comportaments, que la demanda qualifica de «rebequeries» i l’administració educativa com «conductes agressives que posen en risc la integritat del mateix alumne, dels seus companys de classe i dels professors que l’atenen».

L’escola pública va decidir que el nen de quatre anys, en consideració a una «certa conducta agressiva» que el centre atribuïa a «problemes de salut mental», es quedés al seu domicili perquè pogués ser diagnosticat i tractat, i procedir de manera progressiva a la seva reintegració o determinar altres possibles modalitats d’escolarització.

Quant a la continuïtat de la prestació educativa del nen recurrent, l’acord del centre determinava que la seva família podria rebre del professorat del centre tota la informació i els recursos pedagògics que fossin necessaris per continuar amb la seva educació en l’àmbit familiar.

La inspectora d’educació responsable del centre Costa Blanca, va assegurar en un informe emès el 2 de novembre del 2016 que M.F.R «clava puntades de peu, escup, es treu les sabates i els mitjonsi els llança a l’aire», uns episodis que solien durar «més de 30 minuts, a qualsevol hora del dia» i que cada vegada es produïen «amb més freqüència».

Al seu informe, la inspectora descriu les conductes com de «rebequeria, angoixa, agressió a companys, autolesió, ruptura de materials a l’aula»; i apuntava que l’alumne té «antecedents d’esquizofrènia en pare i oncle» i concloent que, a l’espera del diagnòstic d’un especialista, el centre va indicar «un protocol d’actuació que inclou ‘time-out’, extinció, mediació o registre dels episodis disruptius.

Un altre informe del 15 de febrer del 2017 refereix les mesures preses pel centre en vista de la conducta del nen, com a treball tutorial amb la resta de companys perquè col·laborin amb ell; reducció de la seva jornada escolar, retardant l’horari d’entrada i permetent que dini a casa; o treball individualitzat amb un professor de pedagogia terapèutica. Aquest informe relata que es van produir «agressions greus a la tutora i al mestre d’audició i llenguatge, de les quals hi ha part de lesions».

Conductes agressives que posaven en risc la integritat del nen

La directora del centre, en un escrit enviat el 16 de febrer del 2017 als pares, exposava que el nen presentava conductes agressives que posen en risc la seva mateixa integritat, la dels seus companys i els professors que l’atenen; i que, després de prendre’s nombroses mesures que no van aconseguir resultats positius, considerava necessari comptar amb un diagnòstic facultatiu sobre la causa que genera l’agressivitat de la conducta del menor.

«Durant el temps que sigui necessari per determinar el diagnòstic des de l’àmbit facultatiu i la indicació del seu tractament, com a mesura preventiva, l’alumne es quedarà al seu domicili, i una vegada iniciat el tractament es procedirà a establir el protocol d’actuació al centre mitjançant una escolarització progressiva», afirmava l’escrit firmat per la directora del centre, que és l’acte impugnat en el recurs d’empara.

Finalment, l’escrit afegeix que «durant el temps de permanència en el domicili, la família de l’alumne podrà rebre del professorat del centre tota informació i els recursos pedagògics que siguin necessaris per continuar amb l’educació del mateix en l’àmbit familiar».

En vista d’aquesta situació, els pares van presentar el 10 de març del 2017 una reclamació a la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana denunciant que s’impedia al menor continuar al centre educatiu si no aportaven un diagnòstic mèdic sobre la seva salut mental, sol·licitant que el nen fos reintegrat en el centre; s’establissin les mesures de recolzament educatiu que, en el seu cas, requerís el nen per evitar els problemes conductuals; s’obrís expedient disciplinari als responsables del centre; es garantís el dret a l’educació inclusiva del menor; i es declarés sense valor ni cap efecte l’informe emès el 15 de febrer del 2017.

Recurs desestimat amb un vot particular

El recurs d’empara presentat pels pares ha sigut desestimat pel Tribunal Constitucional amb un vot particular del magistrat Juan Antonio Xiol, que considera que la decisió «hauria d’haver sigut estimatòria per vulneració dels drets a l’educació, en relació amb la prohibició de discriminació, i a la integritat física i moral».

El magistrat destaca que ni la decisió de privar un nen per un termini indeterminat del seu dret a assistir al centre educatiu, ni sotmetre’l a mesures de contenció física, «compten amb una norma legal habilitant que les autoritzi ni, per tant, s’està en vista de supòsits que en vista d’actuacions del poder públic restrictives de drets fonamentals del nen, aquest hauria pogut comptar amb les garanties substantives i procedimentals que els assistien en defensa dels seus drets fonamentals».

Notícies relacionades

«El nen recurrent és titular de drets fonamentals en la mateixa extensió i qualitat que la resta dels ciutadans. Aquests drets no es poden veure intermediats, flexibilitzats ni condicionats per la visió projectada des de concepcions que subestimen la condició de plena ciutadania dels nen pel fet que sigui de molt curta edat», diu el magistrat.

En el seu vot particular, Juan Antonio Xiol ressalta l’«absència d’habilitació legal suficient en relació amb la decisió de privació de l’escolarització del nen».

Temes:

Col·legi