El suïcida del desnonament de Sants estava sol i feia 3 anys que no tenia ocupació

Al pis de sota, una cuidadora que estava curant els peus al matrimoni d’avis va sortir per la finestra per veure a què es devia aquell terrabastall. Va descobrir el cadàver del Segundo.

El lloguer

El Segundo va perdre la feina el 2018. Treballava de mosso de magatzem en un Mercadona. Ho expliquen des de Càritas Barcelona, que el van conèixer el febrer del 2020, poc abans que esclatés la pandèmia del coronavirus. Ja feia dos anys que era a l’atur i havia esgotat la prestació d’atur. El Segundo havia rellogat habitacions a diversos inquilins. Un d’ells, una dona, aquest matí ha sabut el que ha passat per la premsa. Contactada per aquest diari, ha rebutjat pronunciar-se i ha assegurat que la família del Segundo, des de l’Equador, demana «respecte».

Els serveis socials del barri de Sants li van aconseguir ajudes puntuals per anar pagant el lloguer i la compra del supermercat. També va participar en el projecte ‘Feina amb Cor’ fins al novembre del 2020, un servei de l’entitat per a persones que busquen feina. «Es va presentar a vuit ofertes diferents, però, malgrat els seus esforços, cap va fructificar», diuen. Aquell mes de juny, tres mesos després de l’esclat de la pandèmia, el Segundo va deixar de pagar el lloguer al matrimoni de veïns de Sants al qual el va arrendar. A finals del 2020, aquesta parella va denunciar l’impagament i, un mes després, va arrencar el procés de desnonament per part del Jutjat de Primera Instància número 3 de Barcelona.

La Unitat Antidesnonaments de Barcelona va acreditar en un informe que el Segundo havia de rebre la consideració de «vulnerable» ja que no tenia diners per pagar els 800 euros de lloguer ni tampoc una vivenda alternativa on arrecerar-se. El jutjat, no obstant, va estimar que el Segundo no complia els requisits que marca la llei per rebre tal consideració.

«Mort evitable»

«Era una mort evitable», diuen una vegada i una altra les entitats socials i els moviments antidesnonaments. Des de l’Ajuntament de Barcelona acusa el jutge de fer «una lectura restrictiva de la moratòria dels desnonaments». «Hauria d’haver sigut més garantista», afirma Lucía Martín, regidora de Vivenda. «Els vam trucar divendres passat i no va voler explicar-nos per què no se’l va considerar vulnerable perquè no som part implicada en el procediment judicial», diu Martín. La regidora afegeix que habitualment els jutges acostumen a donar-los més temps per trobar una solució.

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

Reinventar el periodisme

Crida l’atenció que el Segundo no cobrés cap renda social regular, com són l’Ingrés Mínim Vital o la renda Garantizada de Ciutadania. Càritas confirma que tenia permís de feina i de residència legal a Espanya i que, per tant, tenia dret a percebre-la. L’Ajuntament no ha volgut concretar si era beneficiari de tal renda.

La PAH ha convocat una concentració al barri de Sants per denunciar la «situació límit» que viuen milers de famílies. Imploren, a més, una llei de vivenda estatal que garanteixi el dret a la vivenda, limiti els preus del lloguer i eviti més morts per culpa d’un sistema injust». «Ningú analitza el que ha passat. Vivenda, salut mental, vulnerabilitat... tot es barreja i quan explota ens esquitxa a tots», diu una treballadora social de Barcelona, afectada pel que ha passat. «Casos com aquest mostren el grau de sofriment de les persones que no tenen feina ni poden pagar les despeses de vivenda ni alimentació», es queixen des de Càritas Barcelona, que recorden que el 67% de les persones que atenen no tenen una vivenda digna, que el 25% de les llars no percep cap ingrés i que gairebé la meitat dels seus usuaris han patit un o més atacs d’ansietat o pànic. Tot això, xifres rècord que fins i tot superen les de la crisi financera. «Insistim en un pla de rescat estructural, des de la solidaritat no ho podem solucionar», afirma l’oenagé.